Acta de sessió ordinària del Ple de 3 d'agost de 1823 en la que el Secretari, Narcís Mercader Sisó, dona fe de que compareixen a l'Ajuntament, el dia 2 d'agost de 1823, per ordre del Comandant d'Armes de l'Hospitalet, que els explica que volia situar vigilants a la zona, els alcaldes de de Sant Boi, Sant Climent, Viladecans, Gavà i El Prat, que acorden, per fer front a aquesta despesa, pagar 5 reals de velló diaris a partir de l'endemà, dia 3, excepte El Prat, que n'haurà de pagar 8 reals diaris.
Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei.
El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se.
El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional, com així consta en diferents documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany). Per contra, en aquesta Acta del LLibre de Resolucions de la sessió ordinària del Ple de 26 de juliol de 1823 el Secretari de l'Ajuntament, Narcís Mercader i Saió deixa constància de l'ordre rebuda, dos dies abans, el dia 24, d'Andrés María de Bassecourt y Burguinio, III Conde de Santa Clara i i baró de Maials, en la que, amb motiu de la fi del trienni liberal, s'ordena que cessin de les seves funcions l'alcalde (llavors el liberal Josep Mestres i Baster) i els seus regidors, i passin a ser-ho els que ja ho eren el primer de març de 1820, essent nomenat novament alcalde Josep Ferrer i Mena, que ja havia estat triat alcalde el 1819.
