Acta de sessió ordinària del Ple. El dia 19 d'octubre de 1868, la Junta Revolucionaria definitiva de l'Hospitalet, presidida per Pau Mitjans, decideix l'enderrocament total, iniciat per la població els dies anteriors amb motiu de l'esclat de la revolució, de la tanca perimetral de l'Hort de la Rectoria un cop confirmat que el Rector no posseeix cap document que acrediti l'Església com a propietària d'aquell terreny, per tractar-se una necessitat dels habitants del poble, llargament demandada, el comptar amb una plaça pública a la vila, necessitat que es justifica d'aquesta manera: "El ornato de la población lo exige; la conciencia lo inspira y la comodidad para el mercado público lo espera con ansiedad". Es procedeix doncs, a l'enderroc i a la creació d'aquesta Plaça que la Junta decidirà, pocs dies després, batejar amb el nom de "Plaza de la Libertad". Signen els membres de la Junta Revolucionària i dona fe el Secretari Manuel Jioncs.

Diligència del llibre d'actes del Ple Poc després de l'èxit de "La Gloriosa", la revolució liberal de setembre de 1868 que va comportar el derrocament i exili de la reina Isabel II, aquesta diligència del Secretari Municipal, Domènec Badia, ens informa que, essent destituït l'Ajuntament el dia 8 d'octubre de 1868 per ordre superior d'un delegat de la Diputació de Barcelona, queda clos aquí el llibre d'Acords de l'Administració Municipal passada i fa entrega del llibre d'actes. El dia 12 de novembre, la Junta Revolucionaria definitiva de l'Hospitalet, presidida per Pau Mitjans, decideix enllestir l'acord pres en la reunió d'aquesta del dia 19 d'octubre relatiu a l'enderrocament de la tanca de l'hort de la Rectoria, un cop confirmat que el Rector no posseeix cap document que acrediti l'Església com a propietària d'aquell terreny, per tractar-se una necessitat dels habitants del poble, llargament demandada, el fet de poder comptar amb una plaça pública a la vila per poder muntar allà el mercat setmanal, que la Junta decideix batejar amb el nom de "Plaza de la Libertad".

Actes de sessions ordinàries del Ple. La diligència signada pel Secretari municipal Domingo Badia Sisó deixa constància de la destitució de l'administració municipal presidida per l'alcalde Antoni Parera i Codina el dia 8 d'octubre de 1868 per ordre d'un delegat de la Diputació de Barcelona, a qui aquest va haver d'entregar el llibre d'Actes. Reunida la Junta Revolucionària de l'Hospitalet sorgida de la revolució de setembre de 1868, presidida per Pau Mitjans, es decideix, donat el fet de la necessitat que té la vila de comptar amb una plaça pública i donat també el fet que el mes anterior quan va esclatar la revolució una gran quantitat d'hospitalencs van començar a enderrocar les tanques de l'anomenat Hort de la Rectoria per fer servir aquell espai com a plaça pública i donat, finalment, que el Rector de la parròquia no posseeix cap document que acrediti l'Església com a propietària d'aquell espai, es decideix, per part de la Junta Revolucionària, finalitzar doncs aquell enderroc de la tanca que rodeja l'esmentat hort per tal de crear allà efectivament una plaça pública que serà anomenada Plaza de la Libertat, lloc on es desplacen en finalitzar la reunió, com ens explica el secretari interí escollit per donar fe d'aquella reunió, tots els membres de la Junta: Pau Mitjans, Modest Bou, Josep Martí, Francesc Piera, Josep Diví, Jaume Codina, Vicens Montserrat, Antoni Escudé, Rafael Vidal, Pere Norta i Josep Piera.

Acta de sessió ordinària del Ple. Poc després de l'èxit de "La Gloriosa", la revolució liberal de setembre de 1868 que va comportar el derrocament i exili de la reina Isabel II, Manuel Jioncs i Solà, secretari de l'Ajuntament Popular de l'Hospitalet, certifica que, entre els documents dipositats per la Junta Revolucionària de l'Hospitalet a la Secretaria hi ha l'Acta de la Reunió d'aquesta Junta, presidida per Pau Mitjans, el 19 d'octubre, que transcriu. En ella la Junta ordena l'enderroc de la tanca de l'hort de la rectoria, com la població exigeix, amb el fi de "procurar vida, lustre y sanidad a esta villa" i crear allà una plaça pública.

El 18 de desembre de 1868 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions amb sufragi universal masculí (les dones s’haurien d’esperar fins a 1933). Van ser unes eleccions municipals convocades arran de la Revolució coneguda com “la Gloriosa”, que havia foragitat la reina Isabel II i estava encapçalada per militars com Topete, Serrano i Prim. Malgrat la teòrica llibertat d’aquestes eleccions, podem constatar com a l’Hospitalet només van votar 229 individus dels 827 que tenien dret a fer-ho (un 27% de participació). A més, veiem com tots, absolutament tots els 229 electors, van votar pel mateix candidat (el que representava el sector monàrquic democràtic). En els documents s’explica que el partit oposat (el republicà segurament) es va mostrar indiferent al procés electoral i no va acudir a les urnes. La baixa participació també es podria explicar per la manca de costum de participar en processos electorals de gran part de la població.

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió extraordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió extraordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple