Carta del rector de l'església de Santa Eulàlia informant de la necessitat de construir unes capelles destinades al culte. A causa de l'escassetat de recursos demana el consentiment per a usar les pedres i desaprofitaments contigus a la casa rectoral per a ser usats en l'obra esmentada
El Cementiri de Sants va ser dissenyat per l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia i no va ser finalitzat fins l’any 1878 o 1880. Aquest cementiri es va construir per raons d’higiene ja que al any 1852 es va prohibir que aquests recintes estiguessin dins de les ciutats.
Aquest cementiri va quedar també envoltat per les cases degut al ràpid creixement del barri de Pubilla Cases i Collblanc fent que s’hagués de buscar un altre indret per ubicar el cementiri, es on actualment està situat.
El setembre de 1868, la Revolució de La Gloriosa suposà el destronament de la reina Isabel II i la institució d’un govern provisional amb el general Serrano i Prim al capdavant, els quals treballaren per al restabliment de la monarquia tot cercant un nou candidat al tron. Una de les persones candidates era Carles de Borbó i Àustria-Este (Carles VII per als carlins), qui rebutjà l’oferiment al•legant que els seus drets sobre el tron d’Espanya li havien de ser heretats per branca familiar i per designi de Déu. En aquest context, el pretendent carlí, seguint el seu programa polític, decidí fer un aixecament armat i aconseguí, per aquesta altra via, fer prevaldre els seus drets. Val a dir que va rebre un important suport arreu del territori, especialment en zones com el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat, però la seva lluita acabà fracassant. Conclosa la guerra, una de les mesures preses pels guanyadors fou la localització de tots els oficials que havien servit en armes a favor de Carles VII per tal de tenir-los controlats o portar a terme alguna reprimenda. D’aquí que el governador civil de la província de Barcelona requerís a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat els noms dels oficials majors i menors, residents al municipi, que haguessin servit a les files carlines. Un dels noms que donà l’esmentat Consistori fou el de Joaquim Piera i Buscà.