En data 13 de gener de 1894, la Junta directiva del Reial Canal de la Infanta Luisa Carlota de Borbó convocava una reunió a tots els terratinents que se servien de les aigües del canal per al rec del seu conreu. L’objecte de la trobada era atorgar l’arrendament de dos molins, un d’ells situat a L’Hospitalet de Llobregat; l’altra a la Bordeta (Sants, Barcelona). L’arrendament dels molins, propietat del canal, era un fet ordinari a través del qual s’esperava poder obtenir un rendiment econòmic. El canal de regadiu era una infraestructura de primer ordre que feia arribar aigua a punts de secà i, d’aquesta manera, facilitar el desenvolupament del conreu i estendre’n la seva producció. Avui en dia encara queden vestigis del canal arreu de la comarca.
Joan Caballé i Fàbregas, professor d’arquitectura i resident a Barcelona, demana a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat si li poden fer arribar una còpia dels segells vigents i, sobretot, dels antics, dels quals se’n tingués notícia documental, per poder completar la seva col•lecció. No es refereix als segells de les cartes de correus, sinó a aquelles marques dels ens municipals per les quals se senyalava qui emetia el document de torn.
Aquests emblemes solien estar composats per algun dibuix heràldic relatiu al topònim de la localitat o al senyoriu al qual pertanyien. De fet, la importància del segell té a veure amb aquest darrer aspecte, ja que a través del dibuix heràldic es podia saber qui era l’autoritat emissora i, per tant, la importància del document. Així doncs, no ha d’estranyar que, en temps pretèrits, no només institucions públiques ostentessin aquestes marques, sinó que monarques, nobles i eclesiàstics també se’n servissin amb els ja coneguts segells de cera.