En aquesta carta, Francesc Bonastre es posa en contacte amb l’Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat perquè li ha arribat noticies la família Bonastre i ell mateix va ser autor del atemptat succeït a Barcelona. Ell es proclama innocent, cita a Crexells com autor, i demana que se li faci arribar a la seva família per tranquil•litzar-los.

Pertany al Districte III. Limita a l'est amb la ciutat de Barcelona, amb la que comparteix el carrer de la Riera Blanca, al nord amb el barri de la Torrassa, a l'oest amb els barris de Sant Josep i Centre, i al sud amb el Gornal i Granvia Sud. En aquest barri hi ha un dels nuclis històrics de l'Hospitalet: l'antiga Església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada inicialment l'any 1101. Al seu voltant se situen els orígens de la ciutat, perquè la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana és l'origen del municipi que avui coneixem com l'Hospitalet de Llobregat. El barri neix en la dècada del 1840 amb el creixement de la Bordeta, el raval de Sants que s'estenia al llarg de la carretera provincial (actuals carrer de la Constitució i carrer de Santa Eulàlia). La industrialització de Sants generà la construcció de cases d'obrers, tallers i fàbriques també a la banda de ponent de la Riera Blanca, la frontera entre els dos municipis. El barri experimenta des dels anys noranta una gran transformació urbanística amb la construcció d'equipament urbà aprofitant terrenys abans dedicats a l'activitat industrial.

En aquesta carta, el sereno suplent de l’Hospitalet del Llobregat, Francisco Ballesteros, exercint el servei d’espera d’una senyora que venia de Barcelona va ser insultat pel vigilant del barri de Collblanc. La Guardia Civil que estava fent la seva ronda de nit va decidir no intervenir.

Bartolomé Pol, síndic del Gremi de Vins de Totes les Classes, envia aquesta petició a l'alcalde de l'Hospitalet perquè demani al jutjat una autorització per entrar a registrar una casa particular. Des del Gremi informen que un agent seu, Benito Prats, ha perseguit un carro que transportava vi il·legalment, i que a dos quarts de cinc del matí el carruatge s'ha refugiat a Cal Quico, una casa situada a la zona de la Marina i habitada per Francisco Carbonell Casas. Possiblement es tracta de Cal Quico Vermell, documentada al treball de Marta Piera González "Les masies de l'Hospitalet" (2011). Desconeixem com va seguir la història i si finalment van enxampar el carro o si el vi fraudulent va arribar al seu destí.

En aquesta carta un grup d'escombriaires arribats de Barcelona i ubicats, per designació de les autoritats, sota les bòbiles de Collblanc, es queixen de l'intrusisme d'un altre grup de gent gallega que fan tasques d'escombriaires. Justifiquen que ells s'han construït les seves cases d'obra, les han pintades i tenen cura de la zona perquè estigui neta i sense mals olors i que en canvi els altres viuen a dues passes en la brutícia, en barraques i a més a més la seva conducta és dolenta. Demanen a l'Ajuntament que els posin condicions d'higiene i de moralitat o que els eradiquin de la zona. Signa la carta la comissió d'escombriaires.

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple