Carretera de Collblanc, actual 51 (nens - escola núm. 14). En aquest edifici que encara existeix a la cantonada entre la carretera de Collblanc i el passatge Rius, hi havia una escola pública de nens a la planta baixa (escola número 14). El 1949 les propietàries eren Anna i Rosa Cabaní, a qui l'Ajuntament els pagava un lloguer. Al mateix edifici hi havia la delegació local del partit Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

Carretera de Collblanc, 63 (nenes - escola núm. 31) A l'actual Parc de la Marquesa, a la cantonada entre el carrer Llobregat i la carreterea de Collblanc, hi havia un edifici que va ser destinat a escola almenys des dels anys 30. El 1949 era una escola pública de nenes (l'escola número 31). Les classes estaven a la planta baixa i al primer pis. Al segon pis hi vivia l'agutzil municipal. L'edifici annexe era la tinença d'alcaldia de Collblanc. El 1949 era propietat de J. Balañá i Esteve Grau, a qui l'Ajuntament els pagava un lloguer.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Occident, carretera de CollBlanc, Estruch, Besa, Passatge Rius (camí de la Riereta), Creu Roja i Farnés. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Rosich, Ferrer, 1º mayo, Cinca, Travesera de Collblanc, Collblanc, Travesera, Rosich i Raspall. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Carretera de Collblanc, Progrés, Riera Blanca, Passatge Riera, Camí de Collblanc. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

La Unió Athlètic Club de Collblanc fou un club de fubtol que va existir durant la dècada de 1930. Tenia un local social a la carretera de Collblanc i el camp de joc estava ubicat a l'alçada dels números 12 i 24 de la mateixa carretera. En aquesta sol·licitud el president Carlos Català i el secretari Jaime Duch demanen que l'Ajuntament doni una copa per premiar la celebració d'un partit de futbol en motiu de la Festa Major de Collblanc i La Torrassa.

Josep Sans i Joan Pons, en representació de la comissió organitzadora, signen aquesta invitació a l'acte per a la recaptació a profit dels soldats de L'Hospitalet i de Collblanc que lluiten al Marroc. L'esdeveniment tindrà lloc al local del "Grop Tranquil", a la carretera de Collblanc, 29 (numerció que no sembla correspondre amb l'actual). Des del segle XIX, la política europea va portar a terme un pla d’actuació d’expansió colonial. Volien aconseguir la permanència de nous mercats i, també, la fàcil obtenció de matèries primeres per a les indústries nacionals. El gran paradigma d’aquesta política va ser l’Anglaterra victoriana. Espanya també va voler participar en algunes temptatives colonials; amb la pèrdua de les darreres colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines l’economia espanyola i, sobretot, la catalana, se n’havia ressentit. Per aquest motiu, Espanya, de seguida que en tingué ocasió, participà en la colonització del Marroc a la primeria de segle XX. El problema vingué quan, arrel de la revolta tribal contra l’administració colonial, s’inicià un conflicte armat que tingué un altíssim cost humà, material i econòmic. Aquesta guerra s’allargà oficialment des de 1911 a 1927, si bé les hostilitats ja havien començat anys abans, el 1909. Per tal de poder atendre totes les necessitats humanes i poder donar atenció mèdica a tots els ferits i malalts, van ser necessàries iniciatives per a la recaptació de fons amb fins mèdics.

Cartell anunciant l'espectacle teatral que es realitzarà en profit dels joves de L'Hospitalet que es troben lluitant a l'Àfrica del Quadre Dramàtic i d'en Joan Drets, director de la distingida entitat Círcol de Sans. L'esdeveniment tindrà lloc al local del Grop Tranquil, situat al Cafè La Bohèmia (abans Japó), a la carretera de Collblanc, 29 (sembla que numeració no coincideix amb l'actual).

Febrer de 1936. Queda poc per unes eleccions generals espanyoles. El Front Popular, una conjunció de partits d’esquerres, espera poder recuperar el govern de la República de mans dels partits conservadors. A l’Hospitalet, el dia 10 hi ha convocat un míting al cine Romero del carrer Romanins. Hi intervindran diversos representants del Front d’Esquerres català que provenen de diferents partits: Pere Ardiaca, Enric J. Ferrer, Josep Martí Feced, Pere Mas Oliver, Jaume Miravitlles, Josep Quero, Marià Rubió Tudurí i Ramon Frontera. Aquest últim va ser alcalde de l’Hospitalet.