Es tracta d’un document en paper, anterior a la Guerra de Successió, amb data de 1697, però sense especificar el dia, creiem que podria ser entre el 18 i 21 de maig. A la capçalera trobem escut d’armes de la Diputació de Barcelona, i porta Caplletra d’inici de l’edicte. Davant l’imminent perill de l’arribada dels francesos, fa una crida general a la mobilització arreu de Catalunya. El Consistori dels Diputats, y Oïdors de Comptes d’aquest Principat sol·licita la lleva de soldats, els quals formats en companyies soltes, pugin agregar-se á las Reials Tropes, que reforçades amb el valor de nostra Nació, per obtenir la victòria de l'Enemic, i nosaltres la gloria de haver redimit nostra Pàtria de la opressió francesa.

Es tracta d'un edicte donat pel Capità General de Catalunya, Don Pío de Saboya, amb data de 26 de novembre de 1715 pel qual dona indult a totes les persones, com a tots els que han passat armes a França, perquè entreguin en el termini de vuit dies, des de la publicació de l’Edicte, totes les armes en el seu poder en qualsevol ciutat, partit o vegueria. Qualsevol persona, poble vila, una vegada passat el termini de vuit dies, no las hagi entregat, es confiscaran els seus bens, i si es tracta de tot un poble es matarà a tots els posseïdors d’armes de foc, de punta o de cort i es cremarà tot. Qualsevol persona que conegui la tinència d’armes d’un veí pot dir-ho a les autoritats i després de comprovar les autoritats la seva veracitat, cobrarà amb el màxim secret una indemnització.

Es tracta d’una resolució donada per Francesc Sayol i de Quarteroni lloctinent i portantveus del General governador demanant a l’emperador Carles VI, que vingui en socors del setge a la ciutat de Barcelona per part del Duc de Populi, militar enviat pel rei Felip V. Les tropes franco-espanyoles van iniciar el setge a la ciutat de Barcelona el 25 de juliol de 1713, i van reprimir qualsevol alçament al territori de Catalunya amb gran duresa. Francesc Sayol en aquesta resolució del dia 30 de maig de 1714 ens mostra com es troba en aquests moments la ciutat de Barcelona després de déu mesos de setge i bombardejos: la ciutat ha sigut bombardejada, sagrats temples derruïts i molts barris i cases derruïdes, la gent amb por surt als carrers. Apareix citada la coronela com defensora de la ciutat de Barcelona: era l’encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles de la ciutat. Després de la signatura del Tractat de Rastatt del 6 de març de 1714, per la qual l’emperador Carles VI signava la pau amb el rei de França i s’incorporava a la Pau d’Utrecht, això suposava per al poble català un dur cop per la seva resistència. La resolució cita la carta de l’emperador escrita el 28 de març als diputats catalans, en la qual comunicava que el tractat l’havia signat “sobre la indiscutible condició de conservar la meva justícia, drets, acció, i tiols que com a legítim Rei d’Espanya em pertanyen” i a continuació assegurava que els dispensaria “ les assistències que es facin arbitrals en la possibilitat”. La conferència dels tres comuns consideren que a Rastatt Carles VI havia estat reconegut com rei d’Espanya, encara que en realitat l’emperador només havia retingut el títol purament nominal. Després de la reunió dels tres braços i decidir el Consell de Cent continuar sota el domini de l’Emperador Carle VI, li demana que vingui en el seu socors.

L'edicte promulgat pels consellers de la ciutat de Barcelona inclou Caplletra inicial i escut d'encapçalament de la ciutat de Barcelona. Després d’un any de setge, la situació va agreujar-se amb la sortida del Duc de Populi i l’arribada del duc de Berwick, general de Lluís XIV, per sotmetre a la ciutat. En la data d’aquest edicte, 30 de juliol de 1714, els consellers de la ciutat de Barcelona, exhorta a tota la població del principat, perquè per evitar l’entrada de l’enemic francès, i evitar perdre les institucions de Catalunya, demanen a tota la població major de 14 anys es presenti per lluitar en el setge de la ciutat de Barcelona.

Es tracta d'un edicte, en paper, amb Caplletra inicial i amb escut de la Diputació de Barcelona a l'encapçalament. Aquest document corrobora la decisió presa pel consistori de Diputats i Oïdors, seguint els consells de la reunió dels dos braços militars i real, a fi de mantenir-se sota el domini de l'emperador Carles VI, per aconseguir que les seves institucions no siguin aniquilades. El document explica que es coneix que hi ha persones d’aquests braços, els quals no estan d’acord amb la decisió tomada, el dia 14 del mes de juliol, però demana a tot el poble de Catalunya a contribuir amb tots els medis possibles a la defensa del Principat. Signa el document Don Francesc de Solà de Sant Esteve.

Es tracta d’un edicte donat per Francesc Sayol i de Quarteroni, Batlle, procurador, lloctinent , i governador del Principat. Inclou Caplletra inicial. Desprès de les notícies donades per Don Ignasi de Sans i de Miquel, jutge de dita vila, després de fer constar que el 28 d’abril certes persones per pertorbar la tranquil·litat de la ciutat, van decidir anar per les cases dels barris de Sant Pere i de la Ribera, perquè sortissin de les cases per perill de bombardeig per les tropes franceses. Això va provocar la fugida a esglésies i altres llocs. Intentant esbrinar quines persones van provocar aquests aldarulls, es publica una crida, perquè qui descobreix quins son, els pagaren vint i cinc doblers. El dobler és una moneda catalana que equival a dos diners. Això es publicarà pels llocs acostumats a la ciutat de Barcelona i va ser fet per Jaume Galceran, corredor i Trompeta Reial. Signa l’edicte Francesc de Sayol i de Quarteroni.

Es tracta d'un document en paper, amb data de 13 de juliol de 1714. Inclou escut d’armes de la Diputació de Barcelona i una Caplletra per decorar l’escrit al començament. Ens enumera dos fets importants: la Pau d'Utrech, on les potències enfrontades varen signar la pau, però durant les negociacions de pau, no s’havia resolt un aspecte cabdal per a Catalunya: la preservació de les seves lleis i autogovern. L'altre fet és el Conveni de l'Hospitalet, acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola. L'acord va signar-se seguint els principis fixats en el Conveni per a l'evacuació de Catalunya i l'armistici d'Itàlia que estipulava l'evacuació de les tropes aliades de Catalunya, Mallorca i Eivissa, així com el lliurament de Barcelona, o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia,. El principat de Catalunya, davant el temor de perdre la seva autonomia, reuneix de forma urgent als Braços Generals del Principat per decidir si s'abandona la lluita, i entregar a Catalunya a Felip V. Van decidir no posar-se amb el rei Felip V, i van decidir continuar amb la lluita, per salvar la ciutat de Barcelona. Signa el document Josep Vilar.

El document és imprès. Porta Caplletra inicial per decorar el document. Es tracta d’un edicte pel quals els rectors de l’església parroquial de nostra senyora dels Reis anomenada vulgarment del Pi, notifica que qualsevol persona amb les característiques mostrades en l'edicte pot optar a les dues capelles passioneres, creades pel difunt reverend Pau Folch.

Xec de la Caixa de Vilumara expedit per Francesc Vilumara i cobrat per Ramon Vilumara el 2 de maig de 1862. En aquells moments l'empresa encara no s'havia instal·lat a l'Hospitalet, estava al carrer de Sant Pere Més Baix de Barcelona. La quanitat cobrada amb aquest xec no és visible, ja que està retallat per impedir que es torni a cobrar. El pagament s'havia de fer or, plata o paper moneda equivalent.

Informes, resolució favorable i plànols d'una casa situada a la carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars de la Selva (actualment avinguda d'Esplugues, al terme de Barcelona). En aquella època formava part del terme municipal de l'Hospitalet. Dins el recinte de la finca Torre Melina, Josep Pons i Arola va fer construir aquesta casa de planta baixa amb un dipòsit d'aigua subterrani. L'edifici encara existeix, està al nord del Parc Cervantes, al terme municipal de Barcelona. A l'expedient no hi consta la instància del sol·licitant. Signa els plànols l'arquitecte Juli Batllevell i Arús.

Ponència de Floreal Ocaña Sánchez sobre el Pla General d'Ensenyament Primari de l'Escola Nova Unificada. Aquest pla d'ensenyament és un ideari pedagògic de l'Escola Nova Unificada. Conté els següents epígrafs: - Horari - Programa escolar - Orientacions psicopedagògiques - Premi i càstig - El mestre i l'escola - Coeducació escolar - Escola unitària - L'escola graduada - L'escola a l'aire lliure - Escoles d'anormals - Local i material de l'escola - Biblioteca escolar - Textos escolars - Organització del professorat - Associació escolar - Bilingüisme - Explicació - Apèndix

Els alumnes de l’Escola Nacional número 15 de l’Hospitalet, situada a la Ronda de la Via, van gaudir el dia 30 de maig de 1932 d’una excursió al zoològic de Barcelona. Així ho explicava el mestre al Consell Local de Primera Ensenyança en aquesta carta. L’arribada de la democràcia va potenciar el sistema educatiu, possibilitant que els nens i nenes aprenguessin a través de nombroses sortides escolars i colònies.