Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • 1939-09-08_AMHL_101_T320_ActaOrdinaria.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Política i administració pública
    1939
  • AMLH 101_Actes del Ple_18681019_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Acta de sessió ordinària del Ple. El dia 19 d'octubre de 1868, la Junta Revolucionaria definitiva de l'Hospitalet, presidida per Pau Mitjans, decideix l'enderrocament total, iniciat per la població els dies anteriors amb motiu de l'esclat de la revolució, de la tanca perimetral de l'Hort de la Rectoria un cop confirmat que el Rector no posseeix cap document que acrediti l'Església com a propietària d'aquell terreny, per tractar-se una necessitat dels habitants del poble, llargament demandada, el comptar amb una plaça pública a la vila, necessitat que es justifica d'aquesta manera: "El ornato de la población lo exige; la conciencia lo inspira y la comodidad para el mercado público lo espera con ansiedad". Es procedeix doncs, a l'enderroc i a la creació d'aquesta Plaça que la Junta decidirà, pocs dies després, batejar amb el nom de "Plaza de la Libertad". Signen els membres de la Junta Revolucionària i dona fe el Secretari Manuel Jioncs.
    1868
  • AMLH 101_Actes del Ple_18681008_DL.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Diligència del llibre d'actes del Ple Poc després de l'èxit de "La Gloriosa", la revolució liberal de setembre de 1868 que va comportar el derrocament i exili de la reina Isabel II, aquesta diligència del Secretari Municipal, Domènec Badia, ens informa que, essent destituït l'Ajuntament el dia 8 d'octubre de 1868 per ordre superior d'un delegat de la Diputació de Barcelona, queda clos aquí el llibre d'Acords de l'Administració Municipal passada i fa entrega del llibre d'actes. El dia 12 de novembre, la Junta Revolucionaria definitiva de l'Hospitalet, presidida per Pau Mitjans, decideix enllestir l'acord pres en la reunió d'aquesta del dia 19 d'octubre relatiu a l'enderrocament de la tanca de l'hort de la Rectoria, un cop confirmat que el Rector no posseeix cap document que acrediti l'Església com a propietària d'aquell terreny, per tractar-se una necessitat dels habitants del poble, llargament demandada, el fet de poder comptar amb una plaça pública a la vila per poder muntar allà el mercat setmanal, que la Junta decideix batejar amb el nom de "Plaza de la Libertad".
    1868
  • AMLH 101_Actes del Ple_18681112_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Actes de sessions ordinàries del Ple. La diligència signada pel Secretari municipal Domingo Badia Sisó deixa constància de la destitució de l'administració municipal presidida per l'alcalde Antoni Parera i Codina el dia 8 d'octubre de 1868 per ordre d'un delegat de la Diputació de Barcelona, a qui aquest va haver d'entregar el llibre d'Actes. Reunida la Junta Revolucionària de l'Hospitalet sorgida de la revolució de setembre de 1868, presidida per Pau Mitjans, es decideix, donat el fet de la necessitat que té la vila de comptar amb una plaça pública i donat també el fet que el mes anterior quan va esclatar la revolució una gran quantitat d'hospitalencs van començar a enderrocar les tanques de l'anomenat Hort de la Rectoria per fer servir aquell espai com a plaça pública i donat, finalment, que el Rector de la parròquia no posseeix cap document que acrediti l'Església com a propietària d'aquell espai, es decideix, per part de la Junta Revolucionària, finalitzar doncs aquell enderroc de la tanca que rodeja l'esmentat hort per tal de crear allà efectivament una plaça pública que serà anomenada Plaza de la Libertat, lloc on es desplacen en finalitzar la reunió, com ens explica el secretari interí escollit per donar fe d'aquella reunió, tots els membres de la Junta: Pau Mitjans, Modest Bou, Josep Martí, Francesc Piera, Josep Diví, Jaume Codina, Vicens Montserrat, Antoni Escudé, Rafael Vidal, Pere Norta i Josep Piera.
    1868
  • AMLH 101_Actes del Ple_18690410_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Acta de sessió ordinària del Ple. El Secretari Manuel Jioncs explica que l'alcalde Rafael Casas proposa l'ampliació de la Junta d'Instrucció Pública fins a nou vocals, ja que així ho permeten les disposicions del govern provisional de l'Estat.
    1869
  • AMHL 101-U150-1869_01.pdf
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Militars
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El general Baldomero Espartero (1793-1879) va ser regent d’Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II (1840-1843). Va ser un dels militars i polítics espanyols més rellevants del segle XIX. Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat, afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys. Tot i això cal dir que el vell general gaudia de fama i reconeixement entre molts sectors de la societat. Quan el setembre de 1868 va triomfar la revolució, posteriorment anomenada "La Gloriosa", que va provocar l’expulsió del tro d'Espanya de la dinastia borbònica, alguns van reclamar-lo perquè tornés al govern d’Espanya. De fet, el general Joan Prim i Prats li proposà si acceptava el tro d’Espanya. Però Espartero, que vivia a Logroño i ja portava anys retirat de la política, va refusar l’oferta de ser rei. A l’Hospitalet, l’alcalde Rafael Casas, sorgit de les primeres eleccions amb sufragi universal masculí, va organitzar un homenatge a la seva figura fent plantar l'Arbre de la Llibertat en honor seu el dia 27 de febrer de 1869, dia de l'onomàstica i també dia de l'aniversari d'Espartero, que feia llavors 76 anys. Poc després de la seva mort l'Ajuntament va dedicar-li, el 24 de juliol de 1883, un carrer a la vila que porta el nom d'un dels títols que ostentava el general Espartero: Príncep de Bergara. Aquí veiem digitalitzada la carta d’agraïment que va fer arribar a l'Ajuntament de l'Hospitalet el general Baldomero d’Espartero, signada per ell mateix el 6 de març de 1869 que es conserva a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet, en la que es declara profundament emocionat per aquest reconeixement i fa una defensa dels valors liberals que el van animar sempre.
    1869
  • AMLH 101_Actes del Ple_18690306_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Bans i edictes
    Plantació Arbre de la Llibertat
    Acta de sessió ordinària del Ple. En aquesta Acta, el Secretari de l'ajuntament Manuel Jioncs explica que el consistori, reunit en sessió pública ordinària i presidit per l'alcalde popular Rafael Casas, havent decidit plantar aquell dia, dia de l'onomàstica del general Baldomero Espartero, que feia aquell 27 de febrer 76 anys, l'Arbre de la Llibertat a la villa, havia tingut lloc una festa popular improvisada en el seu honor, motiu pel qual es decideix escriure un relat explicant aquest fet al general Espartero, que va agraïr uns dies després aquest acte mitjançant una carta, que conservem a l'Arxiu. Van assistir a aquesta reunió els regidors següents: Josep Diví, Jaume Bou, Isidre Escudé, Josep Piera, Francesc Prats, Joan Batllori, Vicens Montserrat, Josep Casas i Francesc Piera.
    1869
  • AMLH 101_Actes del Ple_18681019_OR_01.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Acta de sessió ordinària del Ple. Poc després de l'èxit de "La Gloriosa", la revolució liberal de setembre de 1868 que va comportar el derrocament i exili de la reina Isabel II, Manuel Jioncs i Solà, secretari de l'Ajuntament Popular de l'Hospitalet, certifica que, entre els documents dipositats per la Junta Revolucionària de l'Hospitalet a la Secretaria hi ha l'Acta de la Reunió d'aquesta Junta, presidida per Pau Mitjans, el 19 d'octubre, que transcriu. En ella la Junta ordena l'enderroc de la tanca de l'hort de la rectoria, com la població exigeix, amb el fi de "procurar vida, lustre y sanidad a esta villa" i crear allà una plaça pública.
    1868
  • AMHL 101-P500-1937_012.jpg
    Conflictes
    Correspondència històrica
    Esports
    Futbol
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    El Centre d’Esports de L’Hospitalet va convidar l’alcalde a assistir a un partit de futbol amb finalitats benèfiques el 18 de desembre de 1937. Els diners recaptats havien de ser destinats per ajudar els combatents republicans que lluitaven al front. El president del Centre d’Esports era Joan Marsol i Ricart, i el partit havia de tenir lloc al camp de La Remunta.
    1937
  • AMHL 101-P500-1932_002.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Associacions i entitats
    Athlètic Bàsket Júniors
    Bàsquet
    Club Baloncesto Hospitalet
    Competicions
    Correspondència històrica
    Esportives
    Esports
    Política i administració pública
    Manel Pena Orpinell, president del club Athlètic Bàsket Júniors, explica que l'equip jugarà el Campionat de Catalunya i que la Federació Catalana de Bàsquet els obliga a que hi hagi policia durant els partits que juguin al seu camp de la Rambla Just Oliveras. Les dates dels partits són: 11 de desembre de 1932, 8 i 22 de gener del 1933, 5 de febrer, 5 i 19 de març i 2 i 16 d'abril. Aquest club de bàsquet s’acabava de crear i és el que, després de la Guerra Civil, va passar a anomenar-se Club de Bàsquet L’Hospitalet.
    1932
  • AMHL_101_sXVIII_c_07.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Política i administració pública
    Document del 4 de febrer de 1727 del notari de Barcelona Joan Bonaventura Olzina i Cabanes en el que dona fe de la Concordia feta, i signada per, i entre els Regidors de la parròquia i terme de Sta. Eulàlia de Provençana, alies del Hospitalet, Bisbat de Barcelona, d'una part, i Miquel Oliveres de la Torre pagès de la mateixa parròquia, de part altre.
    1736
  • AMHL 101_sXVIII_finances_c_10_01.pdf
    Activitats econòmiques
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Finances
    Finances municipals
    Política i administració pública
    Francesc Batllori 1721, Llibre de notes del Comú del poble de l'Hospitalet des d'abril de 1721, essent regidors Josep Mestres, Diego Llopis, Anton Gaià i Pau Rius, al 25 de setembre de 1725.
    1721
  • AMLH 101_Actes del Ple_18241224_OR.pdf
    Actes del Ple Municipal
    Ple municipal
    Política i administració pública
    Acta de sessió ordinària del Ple de 28 de desembre de 1824, en la que es tracta un contenciós referit a Torre Melina entre el seu nou propietari, l'empresari tèxtil Pedro Keittinger, que vol explotar econòmicament les seves terres i els pagesos de l'entorn, que fan entrar el seus ramats a menjar a la seves terres, provocant danys als conreus, perquè argumenten que hi havia un ban municipal molt antic que així els hi ho permetia des de llavors, fet que provoca moltes discussions entre el nou propietari i els pagesos. S'Adjunta la transcripció d'un memorial presentat pel Sr. Keitinger el dia 9 de desembre al Capità General de Catalunya de llavors, Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, VI Marqués de Campo Sagrado, que demana explicacions a l'Ajuntament, demanant explicacions sobre si és certa l'existència d'aquests antics bans i ordenant que es prohibeixi l'entrada franca per part dels pagesos a les mencionades terres amb els seus ramats. Ordena així mateix que es publiqui un Edicte en el que es faci pública aquesta prohibició i s'estableix un règim de multes a executar per part de l'Ajuntament per qui ignori aquesta prohibició. Al marge s'observa una anotació que fa constar, per part de l'Ajuntament, que ignora l'existència d'aquests antics bans del s. XVII així com es deixa constància que l'Edicte del Capità General de Catalunya, rebut el dia 24 de desembre, va ser publicat el dia 30 de desembre Segeix el document amb l'Acta del Ple de 2 de gener de 1825 en la que el Secretari interí Bartomeu Mestres explica que el dia anterior han rebut un ofici de l'Alcalde Major en el que els remet els quatre títols de justicia: Batlle, Procurador, Síndic i Diputat, mitjançant el qual es constitueix un nou Consistori i és nomenat novament Alcalde en Josep Norta i Hugó, que ja havia estat elegit com a alcalde el 1813.
    1824
  • AMLH 101_Actes del Ple_18250607_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Acta de sessió ordinària del Ple del 1 de maig de 1825 en la que el Secretari interí Bartomeu mestres dona fe que els regidors Joan Enrich, Pere Casas, Salvador Malla i Francesc Casas trien i nomenen Secretari de l'Ajuntament en Rafael Vidal, fabricant de carros de l'Hospitalet, Acta de sessió ordinària del Ple del 7 de juny de 1825 en la que el Secretari Rafael Vidal explica la proposta realitzada per l'arrendador de la carnisseria en la que proposa fer un arrendament per vint anys aportant, el dia de la signatura de l'arrendament, una primera quantitat en metàl·lic per tal que l'Ajuntament pugui pagar i eliminar totalment el deute que té amb els prestadors que van avançar els diners per tal de poder sufragar la despesa que va generar l'empedrat els carrers, fet que permetria poder exonerar els veïns de l'impost municipal de tres sous sobre cada lliura de carn així com lliurar de pagaments el pressupost municipal, proposició que l'Ajuntament accepta i que tramita a l'autoritat competent per tal de la seva aprovació.
    1825
  • AMLH 101_Actes del Ple_18280601_OR_01.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Caixa de les Tres Claus
    Acta de sessió ordinària del Ple del 25 d'agost de 1828 del Secretari Rafael Vidal en la que dona fe de l'inventari formal realitzat de la Caixa de les Tres Claus de l’Ajuntament en presència dels regidors i Síndic procurador de 1827 i dels regidors, alcalde i Síndic procurador de 1828. Explica que dins s’han trobat dos vals; un signat per Juli Bajuls Carreter, en el que s’especifica un import, i l’altre signats pels regidors de 1824 Joan Batllori, Regidor Degà, Joan Gelabert, Jaume Abat i Anton Sala, en el que deixen constància que han tret un altre import de la citada caixa i prometen tornar-la expressament. La Caixa de les Tres Claus eren un tipus de caixes habituals als ajuntaments des del s. XVII i servien per guardar-hi diners o els documents importants del Comú de la vila. Tres membres del govern local en tenien cadascú una clau, i per obrir la caixa calien totes tres. Acta de sessió ordinària del Ple del 1 de juny de 1828 del Secretari Rafael Vidal en la que dona fe del ban emès pel Capità General de Catalunya a favor de Maria Montserrat de Angulo i Agustí en la que es prohibeix a qualsevol persona l’accés a les terres conreades de vinya i de fruiters de la seva propietat situades al terme municipal de l’Hospitalet i, molt concretament, als pagesos amb els seus ramats, i s’estableix un règim de sancions per qui vulneri aquesta prohibició.
    1828
  • AMLH 101_Actes del Ple_18270815_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Acta de sessió ordinària del Ple del 25 de juliol de 1827 del Secretari Tomàs Maneja en el que es tracta de diversos pagaments a realitzar a Francisco Viñals i Jaume Busquet. Acta de sessió ordinària del Ple del 15 d'agost de 1827 del Secretari Tomàs Maneja en el que es tracta de diversos pagaments a realitzar. Acta de sessió ordinària del Ple del 9 de gener de 1828 del Secretari Tomàs Maneja en el que es tracta del sou endarrerit que se li deu al mestre del poble, en Miquel Madorell i del seu pagament.
    1827
  • AMLH 101_Actes del Ple_18261220_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Junta de Comerç de Barcelona
    Subsidi de comerç
    Acta de sessió ordinària del Ple del dia 26 de novembre de 1826 del Secretari Tomàs Maneja, en la que es tracta l'assumpte del repartiment del subsidi de comerç de 1824 per ordre de l'Intendent de la Provincia de Barcelona. No hi ha acord. Acta de sessió ordinària del Ple del dia 20 de desembre de 1826 del Secretari Tomàs Maneja, en la que es tracta novament l'assumpte del repartiment del subsidi de comerç de 1824 per instrucció de la Junta de Comerç. Participen en el repartiment: Francesc Gibert Gaspar Lleonart José Antonio Rovell Juan Prats Acta de sessió ordinària del Ple del dia 4 de gener de 1827 del Secretari Tomàs Maneja, en la que es fa referència a que ha estat nomenat nou alcalde en Pere Costa.
    1826
  • AMLH 101_Actes del Ple_18241107_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Acta de sessió ordinària del Ple de 7 de novembre de 1824 en la que, essent Alcalde en Josep Norta, l'Ajuntament decideix ajudar econòmicament a Marinano Margarit Vehí, propietari d'una botiga de queviures que va resultar molt perjudicat durant la lluita entre liberals i absolutistes pel fet d'haver hagut gairebé de regalar el seu vi a les tropes franceses del "Cent Mil Fills de Sant Lluís" instal·lades a l'Hospitalet per lluitar contra els liberals. L' Ajuntament, com a compensació a les seves grans pèrdues econòmiques, i com a agraïment al seu esforç i la seva ajuda al poble, li fa una escriptura notarial de reconeixement de deute i es decideix pagar-li una quantitat anualment. Aquest exèrcit francès, comandat per Luis Antonio de Borbón, duc d'Ângulème, va entrar a Espanya per socòrrer Ferran VII en la seva lluita contra els liberals. Des d'abril de 1823, quan entrava l’exèrcit francès a Catalunya, i fins al final de setembre, no va aconseguir de fer-se amb el domini de la major part del territori català i aïllar completament els pocs reductes liberals que quedaven, com el de l'Hospitalet, sotmetent-los a setge. A Barcelona el setge durà quatre mesos (del 10 de juliol al 4 de novembre de 1823) i no va ser fins al final d’octubre, quan el règim constitucional ja havia desaparegut de la resta del país, que la ciutat es rendí a les tropes franceses.
    1824
  • AMLH 101_Actes del Ple_18240922_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    Trieni Liberal
    Política del s. XIX
    Pronunciaments i Bullangues
    Real Audiencia de Barcelona
    A partir de 1821, es va fer evident la divisió dins el liberalisme i es van iniciar els enfrontaments entre moderats, per als quals la revolució era el punt d’arribada, i exaltats, segons els quals la revolució era el punt de partida. Els moderats defensaven el liberalisme i el govern representatiu, però refusaven la democràcia i apostaven per la transacció social entre les velles i les noves classes dominants entorn de la defensa de la propietat. En canvi, els exaltats, que des de 1822 controlaven l’Ajuntament de Barcelona, defensaven una democratització del sistema polític i un trencament total amb el passat com a únic mitjà per mantenir i consolidar el sistema constitucional Aquesta gran agitació política del Trienni Liberal, provocada doncs pel doble enfrontament entre liberals i absolutistes, i entre liberals moderats i exaltats, va afavorir que esclatessin a la ciutat comtal diverses revoltes populars que en alguns aspectes avancen el que seran les bullangues dels anys trenta. Unes, com la mobilització popular del mes de març de 1820 per proclamar la Constitució, van ser unitàries contra els absolutistes. D’altres van enfrontar liberals exaltats i moderats, com ara les d’abril de 1821, de gener, febrer, abril i setembre de 1822 i d’octubre de 1823. La mobilització popular més important durant el Trienni fou, sens dubte, la que va esclatar el 24 de febrer de 1822, coneguda com “l’afer Costa”. El conflicte, motivat per l’interès dels moderats de prendre el control de la Milícia als exaltats, es va allargar al llarg de tot l’any i la seva posterior repressió va ser brutal contra els exaltats i el seu cap, el coronel, regidor i cap de la Milícia Josep Costa. En aquest document, signat el 24 d’octubre de 1824, el Secretari de l’Ajuntament, Narcís Mercader i Sió, transcriu l’ordre rebuda de la Real Audiencia de Barcelona, signada el 22 de setembre de 1824 a Madrid per Rafael Bar y Fuentes, el seu Regent, en tant que comissionat de la Sala Plena de Alcaldes de la Real Casa y Corte de Su Majestad, instància que va ser la responsable de la instrucció de la causa sobre la investigació referida a la relació de persones que queden excloses de real indult atorgat el maig d’aquell any. S’indica als responsables dels municipis del districte de Barcelona l’obligatorietat de capturar-los, de detenir-los, d’aïllar-los a les presons i d’embargar-los i fer dipòsit dels seus bens per motiu d’haver-se presentat a l’Ajuntament de Barcelona, la nit del 19 al 20 de febrer de 1823, com a “apoderats del poble” per tal de promoure l’establiment d’una Regència suplantés Ferran VII. Aquests son: José Alvarez, sergent Agapito Joaquin Fernández, cirurgià Cayetano Rogel, advocat i sergent Antonio Tossell, empleat cessant Manuel Oviedo Castro, passant d’advocat Gaspar Bernal. Músic del Teatre Principal Així mateix disposa que s’arrestin a les següents dones per les mateixes causes: Mª del Carmen Sans Francisca Cibau Sebastiana Rodríguez Valentina González És molt probable que aquestes persones formessin part de la Milícia Josep Costa.
    1824
  • AMLH 101_Actes del Ple_18261013_OR.pdf
    Política i administració pública
    Ple municipal
    Actes del Ple Municipal
    En aquest document, signat el 16 d’octubre de 1826, el Secretari de l’Ajuntament, Tomàs Maneja, dona fe de que han rebut a l’Ajuntament un memorial, que transcriu, presentat a la Real Audiencia de Barcelona el 13 d’octubre d'aquell any per Mateu Buscà, propietari del nou hostal San Antoni, situat a la part de la carretera reial corresponent al terme municipal de l’Hospitalet, avui Carretera de Collblanc, en el que aquest demana poder portar a segellar el passaports del viatgers que s’allotjen al seu hostal a la delegació de justícia de Sants, que estava situada a mig quart d’hora de distància de l’hostal, i no a la de l’Hospitalet, dons argumenta que com els carruatges arribaven molt tard a la nit, havia de fer un llarg trajecte de tres quarts d’hora fins a la delegació de Justícia de l'Hospitalet, de vegades plovent i sense visibilitat, per camins molt dolents, fet que era molt perillós per a la seva integritat. Per a sort d’ell la gràcia li va ser concedida.
    1826
  • AMLH 101_Actes del Ple_18241229_OR.pdf
    Actes del Ple Municipal
    Ple municipal
    Política i administració pública
    Acta de sessió ordinària del Ple de 28 de desembre de 1824, en la que es tracta un contenciós referit a Torre Melina entre el seu nou propietari, l'empresari tèxtil Pedro Keittinger, que vol explotar econòmicament les seves terres i els pagesos de l'entorn, que fan entrar el seus ramats a menjar a la seves terres, provocant danys als conreus, perquè argumenten que hi havia un ban municipal molt antic que així els hi ho permetia des de llavors, fet que provoca moltes discussions entre el nou propietari i els pagesos. S'Adjunta la transcripció d'un memorial presentat pel Sr. Keitinger el dia 9 de desembre al Capità General de Catalunya de llavors, Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, VI Marqués de Campo Sagrado, que demana explicacions a l'Ajuntament, demanant explicacions sobre si és certa l'existència d'aquests antics bans i ordenant que es prohibeixi l'entrada franca per part dels pagesos a les mencionades terres amb els seus ramats. Ordena així mateix que es publiqui un Edicte en el que es faci pública aquesta prohibició i s'estableix un règim de multes a executar per part de l'Ajuntament per qui ignori aquesta prohibició. Al marge s'observa una anotació que fa constar, per part de l'Ajuntament, que ignora l'existència d'aquests antics bans del s. XVII així com es deixa constància que l'Edicte del Capità General de Catalunya, rebut el dia 24 de desembre, va ser publicat el dia 30 de desembre
    1824
  • AMHL T100-1820_sn (3).jpg
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei. El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se. El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional. Francesc Negre, el secretari de l’Ajuntament, ens ho explica en aquests documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany).
    1820
  • AMLH 101_Actes del Ple_19211202_OR.pdf
    Actes del Ple Municipal
    Ple municipal
    Política i administració pública
    Port Franc
    Acta de sessió ordinària del Ple. Entre altres coses, el Ple ratifica l'acord per cedir a Barcelona els terrenys de la Marina per construir un Port Franc, a canvi de 85.000 pessetes.
    1921
  • AMHL 101 W-W335_1917_36.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Festes
    Festes majors
    Política i administració pública
    Festes de Sant Roc
    La festa major de l'Hospitalet de Llobregat se celebrava fins als anys 1970 per Sant Roc, el 16 d'agost. I lligada a la celebració de la festivitat per part de l'església. En aquella època havia estat una de les festes més importants del Pla de Barcelona, però entrà en decadència a causa d'una programació poc atractiva i de l'expansió de la vitalitat dels nous barris perifèrics, que anaven agafant protagonisme festiu en detriment del nucli històric. En aquesta carta, la parròquia de Santa Eulàlia convida a l'Alcalde i al Consistori als actes previstos per a la festa major.
    1917
  • AMLH 101_sXVIII_finances_c_10_07.pdf
    Activitats econòmiques
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Béns immobles
    Cadastres
    Finances
    Finances municipals
    Política i administració pública
    Llibre de registre de pagament dels censos i censals de 1713 a 1838 "Rúbrica de las pensions que paga la Universidad y lloch del Hospitalet"
    1707