Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Rossend Arús, Príncep de Bergara, Camí de la Riereta (actuals de la Riereta i Santa Anna), Avinguda de la Via (del Carrilet), Josep Prats, Santa Rosa, Laureà Miró (carrer Major), Mercat, Provença, Porvenir (Josep Maria de Sagarra), Plaça Constitució, Sant Roc, Marina, Passatge Guiu (desaparegut). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Carretera de Collblanc, Rosich, Vallparda, Travessera (Travessera de Collblanc), Creu Roja, Farnés, Llobregat, Llançà, Estruch, Besa, Llavinés, Pujós, Occident, Passatge Barrina (Passatge d’Amat). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Carretera de Collblanc, Travessera (Travessera de Collblanc), Atlàntida, Rius i Carrió, Sort, Cotonat, Mont, Graner, Rosich, Vallparda, Cinca, Primer de Maig (Dos de Maig), Ferrer (Ferré), Mercaders (Mercader), Torrent Gornal, Passatge Cementiri (Passatge del Cementiri i Terra Alta). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Graner, Pujós, Albiol, Vinyeta (actuals Vinyeta, Muses, Antonio Machado), Torns, París, Martorell, Vallparda, Passatge Pujós (Mistral), Avinguda Joan Martí Xic de les Barraquetes (Torrent Gornal), Torrent Gornal, Llançà. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Graner, Pujós, Albiol, Vinyeta (actuals Vinyeta, Muses, Antonio Machado), Torns, París, Martorell, Vallparda, Passatge Pujós (Mistral), Avinguda Xic de les Barraquetes (Torrent Gornal), Torrent Gornal, Llançà. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: París, Mas, Montseny, Llobregat, Orient, Joventut, Llançà, Pujós. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Mas, Rabarté, Goya, Montseny, Aliança (Mare de Déu dels Desamparats), Doctor Martí i Julià, Salvador Seguí (Rafael de Campalans), General Moragas (Salvador Seguí), Claret, Viena (Santiago Apòstol), Progrés, Llobregat, Plaça Màrtirs de Jaca (Plaça Espanyola). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Ronda de la Via, Doctor Martí i Julià, Aliança (actual Mare de Déu dels Desamparats), Boada (Mossèn Jaume Busquet), Holanda, Ronda de la Torrassa, Salvador Seguí (Rafael de Campalans), Rambla Catalana, Viena (Santiago Apòstol). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Pi i Margall (actual Santa Eulàlia), Aprestadora, Corts Catalanes (Granvia), Autonomia (Jacint Verdaguer), Riera Blanca, Alhambra, Buenos Aires, Salvadors (Salvador), Maluquer, Avinguda del Metro, Cavall Bernat. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Anselm Clavé, Pi i Margall (actual Santa Eulàlia), Muns, Fermín Galán (Pareto), Moderna (Modern), Transversal, García Hernández (Comerç), Aprestadora, Agricultura (Blas Fernández de Lirola i General Prim), Enric Morera, Can Perones, la Bomba (barri desaparegut). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Pi i Margall (Santa Eulàlia), García Hernández (Comerç), Aprestadora, Independència, Rosell, Igualtat, Passatge Sant Antoni (desaparegut), Agricultura (actuals Blas Fernández de Lirola i General Prim), Natzaret, Prat de la Manta, Corts (Granvia), Gasòmetre, Alexandre Sanxo (General Prim), Santiago Rusinyol, Estació (Àngel Guimerà), Avinguda del Ferrocarril (Carrilet), Avinguda del 14 d’Abril (Castelao), Muns, Àngel Guimerà. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Ponsich, Santa Eulàlia, Torrent Gornal (actual Rosalía de Castro i Juan Ramon Jiménez), Ca n’Alòs, Treball, Amadeu Torner, Rosell, Aprestadora, sota Canyet, Sangoneres (Can Trias), Passatge Santa Emília (desaparegut), Campoamor, Passatge R. (desaparegut), Passatge Rovira, Colom, Casablanca, Finestrelles (desaparegut, no és l’actual Finestrelles), Independència, Vaqueria Carbonell, Can Gotlla, Carretera del Mig. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Ponsich, Santa Eulàlia, Torrent Gornal (actual Rosalía de Castro i Juan Ramon Jiménez), Ca n’Alòs, Treball, Amadeu Torner, Rosell, Aprestadora, sota Canyet, Sangoneres (Can Trias), Passatge Santa Emília (desaparegut), Campoamor, Passatge R. (desaparegut), Colom, Casablanca, Finestrelles (desaparegut, no és l’actual Finestrelles), Independència, Vaqueria Carbonell, Can Gotlla. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Rambla Just Oliveras, Prat de la Riba, Barcelona, Plaça de la República (Plaça del Repartidor), Parral, Lleida, Passatge Blanchart, Canal, Llibertat (Església), Francesc Macià (Baró de Maldà), Passatge de la Pau, Església, Bruc, Girona, Can Serra, Plaça de l’Estació (Mare de Déu de Montserrat), Can Buxeres, Can Nyac, Brugarolas, Camí del Molí, Segre (Mossèn Santiago Oliveras), Jardinets (Mossèn Lluís Pañella). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Barri Marina, Passatge Dolors, Passatge Jaume, Carretera del Prat, Passatge Francesc, Carretera de la Farola, Passatge Milans. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Jacint Verdaguer (actuals Jacint Verdaguer o Església), Santa Bàrbara, Molines, Passatge Sant Cristòfol, España, Digoine, Sant Joan, Centre, Republicans (Xipreret), Passatge Xipreret (desaparegut), Eures (Barcelona), Passatge Carbonell (desaparegut barri de Can Pi), Riera del Matadero (Riera de l’Escorxador), Talaia, Reforma, Llibertat (Església), Laureà Miró (carrer Major), Feliu (carrer Sanfeliu), Cornellà, Valeta, Miralta, Emigrant, Zuloaga, la Remunta, Camí de la Fonteta, Salut, Bòbila Alemanys, Bòbila Canyet. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Rossend Arús, Perutxo (actual Roselles), Camí de la Riereta (de la Riereta i Santa Anna), Riera de la Creu, Provença, Pervindre (Josep Maria de Sagarra), Avinguda Alcalà Zamora (Pau Casals), Vilardosa, Fabregada, Saurí, Arts i Oficis, Avinguda del Ferrocarril (Carrilet), Sant Antoni, Passatge Rosés, Vilumara, Girona, Alps (Avinguda Josep Tarradellas o carrer del Bruc), Esquadres, Pep Ventura (Rodés), Montserrat, Tarragona, Barcelona. Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

Quaderns per a l'elaboració del Padró d'Habitants de l'any 1936. Carrers: Rossend Arús, Laureano Miró (actual carrer Major), Príncep de Bergara, Marina, Camí de la Riereta (de la Riereta i Santa Anna), Avinguda de la Via (del Carrilet), Josep Prats, Santa Rosa, Passatge Rectoria, Mercat, Provença, Pervindre (Josep Maria de Sagarra), Plaça Constitució, Sant Roc, Passatge Guiu (desaparegut). Els llibres del Padró no es van arribar a fer. En aquests fulls tan sols consta el nom del "cap de família" i el nombre d'habitants de cada habitatge. Cada quadern correspon a una secció de la ciutat. No es conserven quaderns de tota la ciutat, però gairebé (no hi ha les seccions 5, 10 i 13).

El 14 de març de 1935, la recent nomenada directora del nou Centre Escolar Francesc Macià de l’Hospitalet, sol•licitava permís a l’Ajuntament perquè el proper diumenge es pogués celebrar una reunió de pares i mares a l’escola. L’objectiu de la trobada era la constitució de l’Associació de Pares de Família de les nenes de l’escola. Mestres joves, implicats i amb una nova manera d’ensenyar i de treballar havien arribat a les escoles. Un model educatiu que es va veure tallat de soca-rel pocs anys després.

En aquest document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí, el notari Joan Olzina i Cabanes deixa constància de l’establiment de contracte entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde Jaume Hosta. La família dels Femades era una de les importants de l'Hospitalet: tenien masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Trobem Femades al llarg dels segles XVI, XVII i començament del XVIII, amb diversos masos existents al llarg d'aquests segles. S’explica en el document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casa que comptava amb un gran pati, planta baixa i pis, de 1654, situada al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal•lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades cedia per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. L’entrada s’establí en 137 lliures i s’acordà un cens anual de 60 lliures. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquest edifici. Aquesta inicial edificació del s. XVIII va anar transformant-se, amb el pas dels anys, en un singular edifici de tres pisos que comptava amb dues esplèndides torres de guaita que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, segurament per tal d'adaptar l'interior de l'edifici en habitatges, que va ser l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Aquest edifici, conegut en el seu moment amb el popular motiu Can Perola, relatiu als profús ús dels perols on es cuinava diàriament el ranxo que menjaven els militars allà destacats, era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes, que el 1995 era la seu d'un petit taller però que va ser en el seu moment la garita d'entrada al recinte interior que donava accés a l'entrada principal de la Caserna, encara comptava a la seva façana, molt deteriorada pel pas del temps, allà oblidat, amb un gran màstil per posar una bandera. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, també del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, espai avui reconvertit en un parc, on es conserva l’antic mas. El gran casalot objecte d’aquest document notarial, estava ubicat a l’inici del carrer Major de l’Hospitalet, avui núm. 88, en la seva confluència amb la Riera de l’escorxador, antiga riera Femades. Va ser ampliat en diverses ocasions i dotat de dues torres de guaita simètriques a la seva façana principal, a la que s’accedia mitjançant un gran pati a cel obert, l’entrada del qual estava vigilada per una garita de control d’accés que rendia al camí de les Heures, avui carrer Barcelona, garita que es va mantenir gairebé intacta, amb el màstil per a la bandera, fins l’enderroc d’aquest edifici, als anys noranta del s. XX. Situat gairebé al límit del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, aquest casalot estava situat molt a prop de la casa pairal dels Femades, Can Femades, avui Can Serra, situada aquesta ja al terme municipal de Cornellà, en la confluència de l'actual avinguda d'Álvarez de Castro amb el carrer Major.

Es tracta d’un document en paper, anterior a la Guerra de Successió, amb data de 1697, però sense especificar el dia, creiem que podria ser entre el 18 i 21 de maig. A la capçalera trobem escut d’armes de la Diputació de Barcelona, i porta Caplletra d’inici de l’edicte. Davant l’imminent perill de l’arribada dels francesos, fa una crida general a la mobilització arreu de Catalunya. El Consistori dels Diputats, y Oïdors de Comptes d’aquest Principat sol·licita la lleva de soldats, els quals formats en companyies soltes, pugin agregar-se á las Reials Tropes, que reforçades amb el valor de nostra Nació, per obtenir la victòria de l'Enemic, i nosaltres la gloria de haver redimit nostra Pàtria de la opressió francesa.

Es tracta d'un edicte donat pel Capità General de Catalunya, Don Pío de Saboya, amb data de 26 de novembre de 1715 pel qual dona indult a totes les persones, com a tots els que han passat armes a França, perquè entreguin en el termini de vuit dies, des de la publicació de l’Edicte, totes les armes en el seu poder en qualsevol ciutat, partit o vegueria. Qualsevol persona, poble vila, una vegada passat el termini de vuit dies, no las hagi entregat, es confiscaran els seus bens, i si es tracta de tot un poble es matarà a tots els posseïdors d’armes de foc, de punta o de cort i es cremarà tot. Qualsevol persona que conegui la tinència d’armes d’un veí pot dir-ho a les autoritats i després de comprovar les autoritats la seva veracitat, cobrarà amb el màxim secret una indemnització.

Es tracta d’una resolució donada per Francesc Sayol i de Quarteroni lloctinent i portantveus del General governador demanant a l’emperador Carles VI, que vingui en socors del setge a la ciutat de Barcelona per part del Duc de Populi, militar enviat pel rei Felip V. Les tropes franco-espanyoles van iniciar el setge a la ciutat de Barcelona el 25 de juliol de 1713, i van reprimir qualsevol alçament al territori de Catalunya amb gran duresa. Francesc Sayol en aquesta resolució del dia 30 de maig de 1714 ens mostra com es troba en aquests moments la ciutat de Barcelona després de déu mesos de setge i bombardejos: la ciutat ha sigut bombardejada, sagrats temples derruïts i molts barris i cases derruïdes, la gent amb por surt als carrers. Apareix citada la coronela com defensora de la ciutat de Barcelona: era l’encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles de la ciutat. Després de la signatura del Tractat de Rastatt del 6 de març de 1714, per la qual l’emperador Carles VI signava la pau amb el rei de França i s’incorporava a la Pau d’Utrecht, això suposava per al poble català un dur cop per la seva resistència. La resolució cita la carta de l’emperador escrita el 28 de març als diputats catalans, en la qual comunicava que el tractat l’havia signat “sobre la indiscutible condició de conservar la meva justícia, drets, acció, i tiols que com a legítim Rei d’Espanya em pertanyen” i a continuació assegurava que els dispensaria “ les assistències que es facin arbitrals en la possibilitat”. La conferència dels tres comuns consideren que a Rastatt Carles VI havia estat reconegut com rei d’Espanya, encara que en realitat l’emperador només havia retingut el títol purament nominal. Després de la reunió dels tres braços i decidir el Consell de Cent continuar sota el domini de l’Emperador Carle VI, li demana que vingui en el seu socors.

L'edicte promulgat pels consellers de la ciutat de Barcelona inclou Caplletra inicial i escut d'encapçalament de la ciutat de Barcelona. Després d’un any de setge, la situació va agreujar-se amb la sortida del Duc de Populi i l’arribada del duc de Berwick, general de Lluís XIV, per sotmetre a la ciutat. En la data d’aquest edicte, 30 de juliol de 1714, els consellers de la ciutat de Barcelona, exhorta a tota la població del principat, perquè per evitar l’entrada de l’enemic francès, i evitar perdre les institucions de Catalunya, demanen a tota la població major de 14 anys es presenti per lluitar en el setge de la ciutat de Barcelona.