El militar Miguel de Araoz fou enviat a Catalunya com a Capità General per aturar la revolta de la Jamància o Camància. Aquesta fou l’última de les rebel•lions conegudes com les bullangues, que van tenir lloc a Barcelona entre 1837 i 1843. Els revoltats estaven en contra del govern espanyol, el qual havia dissolt el senat violant la Constitució de 1837. Araoz fou nomenat cap de l’exèrcit a Catalunya el 16 de setembre i va publicar aquest discurs en el que intentava convèncer els revoltats perquè es rendissin: “Seamos españoles, no provoquemos crisis y conflictos, (...) ceded a la reflexión, no queráis ser los causantes de la desventura de la patria, meditad sobre la suerte de esa capital, que por su industria es la envidia de los estranjeros.” Però Miguel de Araoz no se’n va sortir i fou destituït la setmana següent de ser nomenat. Finalment, després de diversos bombardejos sobre Barcelona (dirigits pel futur general Prim), la revolta fou esclafada.

L’any 1886 la Administración de contribuciones y Rentas de la Provincia de Barcelona Negociados de Estancadas, era l’encarregada de la recaptació d’impostos. En aquest cas van detectar la falsificació de segells de 15 cèntims amb la imatge del Rei. Per poder identificar-los demana a l’Ajuntament que vagi als estancs i inspeccioni els segells. Han de mirar una sèrie de característiques que fan denotar que són falsificacions: la inscripció dels 15 cèntims, la figura del Rei o el retallat de la vora que són imperfectes.

En aquesta carta de la Diputació Provincial de Barcelona es comunica que es concedeis un premi per als pares que tinguin dotze o més fills i siguin pobres. A més a més també es premiarà a les viudes que mantinguin un gran número de fills.

En aquest document adreçat a l’alcaldia, Gabriel Boada Travessa, es dona per assabentat de l’acord de l’Ajuntament pel qual es posa el nom de carrer Boada a una línia de cases que es troben situades dins del perímetre de la seva fàbrica. La fàbrica Boada y Buigas es dedicava a la fabricació de productes químics i estava situada al barri de la Marina, a la vora del mar. L’expedient de construcció de la fàbrica (C410188400158) inclou un plànol de la façana de la fàbrica de 22 de febrer de 1884.

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Acta de sessió ordinària del Ple

Diligència del llibre d'actes del Ple

Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, l'Urgell, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle xx. El seu sobrenom forma part del mite, amb orígens diversos com pel costum de menjar-se els sucres que li servien amb el cafè; o com ell mateix va comentar, que se l'havia posat ell mateix perquè "Home! De tan dolç que sóc i perquè atrec les mosques".

En aquesta dictamen de l’Ajuntament de l’Hospitalt del Llobregat demanen que degut al augment de població, es necessari l’adquisició d’un moble fitxer amb una capacitat de 60.000 fitxes pel negociat d’estadística del Cosnistori amb un preu de 3.780 pessetes.