Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHL 101 U-U100-1921_37_01.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    La intensitat de la violència del pistolerisme arribà a punts insospitats, asseveració que es pot corroborar a través de les accions que, des del govern espanyol, es van portar a terme l’any 1921. L’arribada del governador militar, Severiano Martínez Anido, el novembre de 1920, llavors amb 52 anys, nascut a Ferrol el 1862, va causar tan bona impressió a bona part de la burguesia catalana, que, des de la patronal Foment del Treball es va sol·lícitar al president del govern Eduardo Dato -petició que també li va fer el lider de la Lliga, Francesc Cambó- que aquest fos nomenat també Governador Civil i que tingués plens poders per actuar de forma contundent contra els sindicalistes anarquistes, petició que també va concedir Dato i que es va materialitzar mitjançant la "Llei de fugues". Quan va prendre possessió del seu càrrec Martínez Anido va fer un discurs que va impressionar molt en el que va dir una frase que ha quedat per a la posteritat: “He estado en Cuba y en Filipinas. Tendría que estar en África. El Gobierno me envía ahora a Barcelona y obraré como si estuviera en campaña”. La seva forma de fer no va passar inadvertida per ningú i els seus mètodes expeditius, que van agradar molt a la patronal, van acabar, en bona mesura, amb allò que era anomenat “terrorisme”: el pistolerisme, és a dir els atacs armats al carrers de Barcelona, i de l'Hospitalet, entre pistolers a sou de la patronal i sindicalistes anarquistes. Les morts causades per l’enfrontament de la patronal i els sindicats de resultes de les deficiències econòmiques i l’afectació posterior en el volum de treball i els salaris, arribaren a ser malauradament tan quotidianes que deixaren de ser notícia. La fi dels enfrontaments es traslluí amb l’empresonament de bona part dels dirigents sindicalistes, l’ostracisme d’alguns d’ells o, fins i tot, la mort. No obstant això, una bona part de la societat civil benestant celebrà la fi del pistolerisme tot donant mostres públiques en homenatge al governador civil que, sembla ser, havia posat ordre al desori, com deixa clar aquesta invitació de la patronal Foment a l'alcalde de l'Hospitalet de l'època per assitir a un acte d'homenatge al Governador Martínez Anido. Els seus brutals mètodes, finalment, van ser considerats excessius i van provocar el seu cessament el 1922, quan va ser traslladat com a comandant general a Melilla.