Carta del mestre Miquel Romeu demanant a l'Ajuntament que subvencioni els alumnes que no poden pagar les classes. L'escola estava al carrer Jacint Verdaguer núm. 10, 1er pis (actual carrer de l'Església). Miquel Romeu i Mumany (1883-1955) formava part d’una nissaga de mestres. A més del seu pare Miquel Romeu i Madorell (1848-1923), també van exercir aquesta professió l'oncle del seu pare, i el pare d'aquest, Miquel Madorell (o Madurell) i Coscoll, mestre de minyons entre el segle XVIII i XIX. Miquel Romeu va fundar l'escola Romeu al carrer de l'Esglèsia i va ser regidor de la ciutat durant la Segona República i alcalde accidental a la Guerra Civil. Dins del document consta diligència del secretari de l'Ajuntament conforme s'aprova la petició.

Carta de Santiago Sanfeliu i Prats dirigida a l'alcalde en relació a l'expropiació d'una casa per part del C.E.N.U. (Consell de l'Escola Nova Unificada)

Comunicació enviada a l’Ajuntament, amb data 22 de març de 1907, anunciant l’obertura del cinema al carrer Major, 89. La comunicació la signa C. Argelich Coll. Les primeres exhibicions cinematogràfiques a Catalunya es van donar entre el maig de 1896 i els primers mesos del 1897. Van anar estenent-se pel territori fent que hi hagués una evolució molt similar a la de la resta d'Europa. Les principals ciutats anaven tenint cinematògrafs i la gent cada vegada s'apropava més a aquesta forma de lleure. En aquesta època es va presentar l'invent com una evolució de la tècnica i va permetre que mica en mica es convertís en un fenomen de masses.

Carnet de soci número 622, a nom de José Miguel Vaquer, associat a la Mutua de Agricultores de l'Hospitalet des de l'1 de gener de 1932. La Societat tenia la seu al carrer Rossend Arús, 56 i el seu objecte era afavorir i defensar els interessos dels seus associats, apel·lant l'unionisme, la fraternitat, la il·lustració i els socors mutus entre els socis, tal i com indicaven els seus estatuts, inclosos al carnet. El seu preseident fou Juan Nicolau.

La Biblioteca Municipal havia estat inaugurada pel President Macià i es trobava davant de l'Ajuntament. En aquest informe podem veure el recompte d'homes, dones, nens i nenes que havien acudit a la biblioteca, i també les estadístiques sobre els tipus de llibres consultats.

Expedient que es va crear a partir de la creació d'una subscripció popular, promoguda per l'Ajuntament de l'Hospitalet, que tenia l'objectiu de premiar la detenció dels autors de l'atracament i l'assassinat de la propietària d'un estanc de la ciutat, situat al carrer Laureà Miró, 15 (l'actual carrer Major). La majoria són cartes adreçades a l'Ajuntament, on s'especifica la quantitat de diners que les empreses o els particulars donaran de manera voluntària. Un dels documents és una carta enviada des del Govern Militar de la província de Cadis, que comunica la detenció de dos homes que, suposadament, haurien estat els autors dels fets.

En aquest document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí, el notari Joan Olzina i Cabanes deixa constància de l’establiment de contracte entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde Jaume Hosta. S’explica en el document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casa que comptava amb un gran pati, planta baixa i pis, de 1654, situada al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal•lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades cedia per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. L’entrada s’establí en 137 lliures i s’acordà un cens anual de 60 lliures. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquest edifici. Aquesta inicial edificació del s. XVIII va anar transformant-se, amb el pas dels anys, en un singular edifici de tres pisos que comptava amb dues esplèndides torres de guaita que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, segurament per tal d'adaptar l'interior de l'edifici en habitatges, que va ser l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Aquest edifici, conegut en el seu moment amb el popular motiu Can Perola, relatiu als profús ús dels perols on es cuinava diàriament el ranxo que menjaven els militars allà destacats, era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes, que el 1995 era la seu d'un petit taller però que va ser en el seu moment la garita d'entrada al recinte interior que donava accés a l'entrada principal de la Caserna, encara comptava a la seva façana, molt deteriorada pel pas del temps, allà oblidat, amb un gran màstil per posar una bandera. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, també del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, espai avui reconvertit en un parc, on es conserva l’antic mas. El gran casalot objecte d’aquest document notarial estava situat exactament fent cantonada entre el carrer Major, avui núm. 88, i la riera de l'Escorxador, antiga riera Femades, gairebé al límit del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, molt a prop del lloc en el que avui hi ha la Plaça de la Remunta i la casa pairal dels Femades, Can Femades, avui Can Serra, situada aquesta ja al terme municipal de Cornellà, en la confluència de l'actual avinguda d'Álvarez de Castro amb el carrer Major. La família dels Femades era una de les importants de l'Hospitalet: tenien masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Trobem Femades al llarg dels segles XVI, XVII i començament del XVIII, amb diversos masos existents al llarg d'aquests segles.

Actes de sessions ordinàries del Ple. La diligència signada pel Secretari municipal Domingo Badia Sisó deixa constància de la destitució de l'administració municipal presidida per l'alcalde Antoni Parera i Codina el dia 8 d'octubre de 1868 per ordre d'un delegat de la Diputació de Barcelona, a qui aquest va haver d'entregar el llibre d'Actes. Reunida la Junta Revolucionària de l'Hospitalet sorgida de la revolució de setembre de 1868, presidida per Pau Mitjans, es decideix, donat el fet de la necessitat que té la vila de comptar amb una plaça pública i donat també el fet que el mes anterior quan va esclatar la revolució una gran quantitat d'hospitalencs van començar a enderrocar les tanques de l'anomenat Hort de la Rectoria per fer servir aquell espai com a plaça pública i donat, finalment, que el Rector de la parròquia no posseeix cap document que acrediti l'Església com a propietària d'aquell espai, es decideix, per part de la Junta Revolucionària, finalitzar doncs aquell enderroc de la tanca que rodeja l'esmentat hort per tal de crear allà efectivament una plaça pública que serà anomenada Plaza de la Libertat, lloc on es desplacen en finalitzar la reunió, com ens explica el secretari interí escollit per donar fe d'aquella reunió, tots els membres de la Junta: Pau Mitjans, Modest Bou, Josep Martí, Francesc Piera, Josep Diví, Jaume Codina, Vicens Montserrat, Antoni Escudé, Rafael Vidal, Pere Norta i Josep Piera.

Acta de sessió ordinària del Ple. El Secretari Manuel Jioncs explica que l'alcalde Rafael Casas proposa l'ampliació de la Junta d'Instrucció Pública fins a nou vocals, ja que així ho permeten les disposicions del govern provisional de l'Estat.

Acta de sessió ordinària del Ple. En aquesta Acta, el Secretari de l'ajuntament Manuel Jioncs explica que el consistori, reunit en sessió pública ordinària i presidit per l'alcalde popular Rafael Casas, havent decidit plantar aquell dia, dia de l'onomàstica del general Baldomero Espartero, que feia aquell 27 de febrer 76 anys, l'Arbre de la Llibertat a la villa, havia tingut lloc una festa popular improvisada en el seu honor, motiu pel qual es decideix escriure un relat explicant aquest fet al general Espartero, que va agraïr uns dies després aquest acte mitjançant una carta, que conservem a l'Arxiu. Van assistir a aquesta reunió els regidors següents: Josep Diví, Jaume Bou, Isidre Escudé, Josep Piera, Francesc Prats, Joan Batllori, Vicens Montserrat, Josep Casas i Francesc Piera.

El Centre d’Esports de L’Hospitalet va convidar l’alcalde a assistir a un partit de futbol amb finalitats benèfiques el 18 de desembre de 1937. Els diners recaptats havien de ser destinats per ajudar els combatents republicans que lluitaven al front. El president del Centre d’Esports era Joan Marsol i Ricart, i el partit havia de tenir lloc al camp de La Remunta.

Manel Pena Orpinell, president del club Athlètic Bàsket Júniors, explica que l'equip jugarà el Campionat de Catalunya i que la Federació Catalana de Bàsquet els obliga a que hi hagi policia durant els partits que juguin al seu camp de la Rambla Just Oliveras. Les dates dels partits són: 11 de desembre de 1932, 8 i 22 de gener del 1933, 5 de febrer, 5 i 19 de març i 2 i 16 d'abril. Aquest club de bàsquet s’acabava de crear i és el que, després de la Guerra Civil, va passar a anomenar-se Club de Bàsquet L’Hospitalet.

Manuel Pena Orpinell, president de l'entitat, convida a l'alcalde a assistir a la festa de celebració del primer aniversari d'aquest club de bàsquet. Tindrà lloc el proper 5 de novembre al camp de joc de la Rambla Just Oliveras, 63. També explica que el dia 12 de novembre es celebrarà una cursa a peu titulada "II Volta a L'Hospitalet", i demana un donatiu per a la seva realització.

Joan Salvador, president de la Unió Ciclista Hospitalet, explica que el proper dia 20 es celebrar la Festa Major del barri del Centre i que la seva entitat organitzarà una cursa ciclista fins a l'Ordal i tornada a L'Hospitalet. Demana l'assistència del Consistori a la festa i també una aportació econòmica per a que la festa llueixi bé. També explica que és important atorgar valuosos premis per tal de posar la ciutat al nivell esportiu que es mereix, ja que, per exemple, de la Unió Ciclista Hospitalet han sortit grans ciclistes com Tudela i Sanxo (o Sancho).

El Billar Club Hospitalet convida a l'Ajuntament a assitir a la celebració del seu segon aniversari com a entitat, que tindrà lloc el proper 7 de juliol a la seva seu situada al carrer Rossend Arús, 49.

Llibre d'Ordres i Actes del Comú de l'Hospitalet des de 1769 a 1811

El 29 de gener de 1826 el Comte de Villemur, Governador de Barcelona, va enviar una ordre del Consell Reial a tots els pobles del seu corregiment. Arran de l’avís de l’ambaixador espanyol a França, el Consell Reial prohibia a Espanya una sèrie de llibres considerats “obscenos revolucionarios o impíos” que s’editaven a París i arribaven a la península. En aquesta ordre s’incloïa un llistat de les obres il·legals que intentaven passar desapercebudes portant títols que semblessin inofensius, com per exemple, la "Vida de San Alejandro", sota la qual es publicava l'obra de Jean-Jacques Rousseau "Júlia o la nova Eloisa"; la “Vida de San Marcelino”, que amagava en realitat la perillosa “Filosofia de Voltaire” i la “Vida de Santa Cecília” que amabava l’obra de Goethe “Werther” o la "Vida de San Esteban", sota la qual s'editava la novela "La Religiosa" de l'enciclopedista Denis Diderot.

El 18 de desembre de 1825 va arribar a l’Ajuntament de L’Hospitalet aquesta circular de la Intendència de Policia del Principat signada pel seu responsable Francisco Enríquez. Com es pot observar, tracta sobre la recerca de la banda de lladres que havia assaltat el correu que viatjava de Madrid a Irun, robant un vestit de seda de la Índia brodat en plata que la reina Maria Josepa Amàlia enviava al seu pare (el príncep de Saxònia). Aquesta reina s’havia casat amb Ferran VII quan tenia 16 anys (i ell 35), sent la tercera esposa del monarca espanyol. Igual que les seves dues antecessores, va morir jove i sense donar descendents al tron (el 1829, amb només 25 anys).

Acta de sessió ordinària del Ple de 28 de desembre de 1824, en la que es tracta un contenciós referit a Torre Melina entre el seu nou propietari, l'empresari tèxtil Pedro Keittinger, que vol explotar econòmicament les seves terres i els pagesos de l'entorn, que fan entrar el seus ramats a menjar a la seves terres, provocant danys als conreus, perquè argumenten que hi havia un ban municipal molt antic que així els hi ho permetia des de llavors, fet que provoca moltes discussions entre el nou propietari i els pagesos. S'Adjunta la transcripció d'un memorial presentat pel Sr. Keitinger el dia 9 de desembre al Capità General de Catalunya de llavors, Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, VI Marqués de Campo Sagrado, que demana explicacions a l'Ajuntament, demanant explicacions sobre si és certa l'existència d'aquests antics bans i ordenant que es prohibeixi l'entrada franca per part dels pagesos a les mencionades terres amb els seus ramats. Ordena així mateix que es publiqui un Edicte en el que es faci pública aquesta prohibició i s'estableix un règim de multes a executar per part de l'Ajuntament per qui ignori aquesta prohibició. Al marge s'observa una anotació que fa constar, per part de l'Ajuntament, que ignora l'existència d'aquests antics bans del s. XVII així com es deixa constància que l'Edicte del Capità General de Catalunya, rebut el dia 24 de desembre, va ser publicat el dia 30 de desembre Segeix el document amb l'Acta del Ple de 2 de gener de 1825 en la que el Secretari interí Bartomeu Mestres explica que el dia anterior han rebut un ofici de l'Alcalde Major en el que els remet els quatre títols de justicia: Batlle, Procurador, Síndic i Diputat, mitjançant el qual es constitueix un nou Consistori i és nomenat novament Alcalde en Josep Norta i Hugó, que ja havia estat elegit com a alcalde el 1813.

Acta de sessió ordinària del Ple de 3 d'agost de 1823 en la que el Secretari, Narcís Mercader Sisó, dona fe de que compareixen a l'Ajuntament, el dia 2 d'agost de 1823, per ordre del Comandant d'Armes de l'Hospitalet, que els explica que volia situar vigilants a la zona, els alcaldes de de Sant Boi, Sant Climent, Viladecans, Gavà i El Prat, que acorden, per fer front a aquesta despesa, pagar 5 reals de velló diaris a partir de l'endemà, dia 3, excepte El Prat, que n'haurà de pagar 8 reals diaris.

Acta de sessió ordinària del Ple del dia 26 de novembre de 1826 del Secretari Tomàs Maneja, en la que es tracta l'assumpte del repartiment del subsidi de comerç de 1824 per ordre de l'Intendent de la Provincia de Barcelona. No hi ha acord. Acta de sessió ordinària del Ple del dia 20 de desembre de 1826 del Secretari Tomàs Maneja, en la que es tracta novament l'assumpte del repartiment del subsidi de comerç de 1824 per instrucció de la Junta de Comerç. Participen en el repartiment: Francesc Gibert Gaspar Lleonart José Antonio Rovell Juan Prats Acta de sessió ordinària del Ple del dia 4 de gener de 1827 del Secretari Tomàs Maneja, en la que es fa referència a que ha estat nomenat nou alcalde en Pere Costa.

Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei. El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se. El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional, com així consta en diferents documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany). Per contra, en aquesta Acta del LLibre de Resolucions de la sessió ordinària del Ple de 26 de juliol de 1823 el Secretari de l'Ajuntament, Narcís Mercader i Saió deixa constància de l'ordre rebuda, dos dies abans, el dia 24, d'Andrés María de Bassecourt y Burguinio, III Conde de Santa Clara i i baró de Maials, en la que, amb motiu de la fi del trienni liberal, s'ordena que cessin de les seves funcions l'alcalde (llavors el liberal Josep Mestres i Baster) i els seus regidors, i passin a ser-ho els que ja ho eren el primer de març de 1820, essent nomenat novament alcalde Josep Ferrer i Mena, que ja havia estat triat alcalde el 1819.

Acta de sessió ordinària del Ple de 7 de novembre de 1824 en la que, essent Alcalde en Josep Norta, l'Ajuntament decideix ajudar econòmicament a Marinano Margarit Vehí, propietari d'una botiga de queviures que va resultar molt perjudicat durant la lluita entre liberals i absolutistes pel fet d'haver hagut gairebé de regalar el seu vi a les tropes franceses del "Cent Mil Fills de Sant Lluís" instal·lades a l'Hospitalet per lluitar contra els liberals. L' Ajuntament, com a compensació a les seves grans pèrdues econòmiques, i com a agraïment al seu esforç i la seva ajuda al poble, li fa una escriptura notarial de reconeixement de deute i es decideix pagar-li una quantitat anualment. Aquest exèrcit francès, comandat per Luis Antonio de Borbón, duc d'Ângulème, va entrar a Espanya per socòrrer Ferran VII en la seva lluita contra els liberals. Des d'abril de 1823, quan entrava l’exèrcit francès a Catalunya, i fins al final de setembre, no va aconseguir de fer-se amb el domini de la major part del territori català i aïllar completament els pocs reductes liberals que quedaven, com el de l'Hospitalet, sotmetent-los a setge. A Barcelona el setge durà quatre mesos (del 10 de juliol al 4 de novembre de 1823) i no va ser fins al final d’octubre, quan el règim constitucional ja havia desaparegut de la resta del país, que la ciutat es rendí a les tropes franceses.

En aquest document, signat el 16 d’octubre de 1826, el Secretari de l’Ajuntament, Tomàs Maneja, dona fe de que han rebut a l’Ajuntament un memorial, que transcriu, presentat a la Real Audiencia de Barcelona el 13 d’octubre d'aquell any per Mateu Buscà, propietari del nou hostal San Antoni, situat a la part de la carretera reial corresponent al terme municipal de l’Hospitalet, avui Carretera de Collblanc, en el que aquest demana poder portar a segellar el passaports del viatgers que s’allotjen al seu hostal a la delegació de justícia de Sants, que estava situada a mig quart d’hora de distància de l’hostal, i no a la de l’Hospitalet, dons argumenta que com els carruatges arribaven molt tard a la nit, havia de fer un llarg trajecte de tres quarts d’hora fins a la delegació de Justícia de l'Hospitalet, de vegades plovent i sense visibilitat, per camins molt dolents, fet que era molt perillós per a la seva integritat. Per a sort d’ell la gràcia li va ser concedida.