José Ollé i Busquest, que ha rebut dues multes de trànsit i se li ha retirat el seu carruatge i portat al dipòsit municipal, envia aquesta carta denunciant que no ha incomplert cap norma i que les multes es deuen a un acte d'enemistat del regidor Daniel Olivan, al que deu la quantitat de vint pessetes del joc nomenat "Golf" que l'esmentat regidor té al carrer Atlàntida

Pergamí autentificat pel notari Jaume Sastre el 18 de gener de 1570. Simeó Jofre, mercader de la ciutat de Barcelona i la seva muller, Andreua, venen a Pere del Soto, àlies, del Serdà, dues peces de terra amb vinya plantada, situades a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc de “Collblanc” pel preu de 52 lliures barceloneses i 10 sous. Es tracta del segon document més antic que fa referència a l'Hospitalet que conservem a l'Arxiu Municipal. El més antic és el testament de Gabriel Roig (1507).

L'abril de 1922 els regidors Josep Batlle Castellví, Josep Jordà Polls, Josep Rius Casanovas i Amadeu Carné Fontes van impulsar una iniciativa privada per construir unes escoles i casal als barris de Collblanc i la Torrassa. Per això creen una Comissió Iniciadora del projecte i presenten aquesta proposició al Ple de l'Ajuntament. També van elaborar un fullet informatiu (Fons d'associació o entitat AMHL_514). La proposició va ser aprovada al Ple per unanimitat, però sembla que l'edifici no es va arribar a construir mai. Els plànols són signats per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt.

Carta de la Unión Obrera de la Vivienda Propia enviada a l'Ajuntament, comunicant la celebració d'una assemblea general el dia 26 de juny al seu local social a la Ctra. de Collblanc 47 "Casa Pepito". Juntament amb la carta hi ha còpia d'un full informatiu de la convocatòria de l'assemblea on s'explica que els temes a tractar seran l'urbanització dels barris de Collblanc i la Torrassa i de les tasques per aconseguir l'exempció de tributs per les "Casas Baratas" segons marca la llei. Posteriorment a l'assemblea hi ha programada la conferència "Las casas baratas y la vivienda propia para obreros".

Carta de la Unión Obrera de la Vivienda Propia (Secció Hospitalet, Collblanc i la Torrassa) enviada a l'Ajuntament, comunicant la publicació d'un full informatiu. En aquest full s'informa a tots els treballadors de les tasques realitzades en pro de la urbanització de diversos carrers de la ciutat i de les gestions per sol·licitar una llei de protecció als habitatges construits pels obrers. Juntament amb la carta està una còpia del full informatiu.

Contracte de Treball entre Foment d'Obres i Construccions S.A. i Nicasio Monterde Rubio, en representació dels obrers que treballaran en les obres de construcció de cloaques, pavimentació, mercat de Collblanc i altres obres a l'Hospitalet

Andreu Hernández, president del Club Ciclista de Collblanc, demana autorització a l'Ajuntament per a celebrar una cursa de cintes el proper 24 de juliol a la Plaça Màrtirs de Jaca (actual Plaça Espanyola). Les curses de cintes eren habituals en aquella època, a les festes majors del Centre també se'n feien. Conduïnt una bicicleta, els participants havien d'aconseguir enfilar cintes en cèrcols que es penjaven al carrer. El Club Cicilista Collblanc tenia la seu al local de la Sociedad Universo, a la mateixa Plaça Espanyola actual.

Queixa del veïns de Collblanc per l'activitat del Bar Charleston on s'exerceix la prostitució. Amb la carta dels veïns hi ha un informe dels mossos d'esquadra i una carta del rector de la parròquia de Sant Ramon

Carta de la Inspección de Primera Enseñanza informant del material que s'ha d'adquirir per a l'escola de Coll-Blanch

Comunicat de l'alcalde de barri de Collblanc

Comunicat enviat al Governador Civil informant que el sereno del barri de Collblanc ha estat ferit

Comunicat de la cooperativa La Redentora (bòbila dedicada a la producció de maons i articles similars), que reclama el pagament d'un deute.

La Unió Athlètic Club de Collblanc fou un club de fubtol que va existir durant la dècada de 1930. Tenia un local social a la carretera de Collblanc i el camp de joc estava ubicat a l'alçada dels números 12 i 24 de la mateixa carretera. En aquesta sol·licitud el president Carlos Català i el secretari Jaime Duch demanen que l'Ajuntament doni una copa per premiar la celebració d'un partit de futbol en motiu de la Festa Major de Collblanc i La Torrassa.

Pere Mora, vicepresident del Club Deportiu Torrassenc, convida a l'alcalde Josep Muntané a assistir a les competicions esportives que es celebraran en motiu de la Festa Major del barri de Collblanc i la Torrassa. Aquest club, fundat el 1917, tenia la seu al carrer Romanins, 89 (actual carrer Doctor Martí i Julià) i als anys 30 jugava al camp situat a la carretera de Collblanc (entre la Travessera de les Corts i la Riera Blanca).

En aquest document, signat el 16 d’octubre de 1826, el Secretari de l’Ajuntament, Tomàs Maneja, dona fe de que han rebut a l’Ajuntament un memorial, que transcriu, presentat a la Real Audiencia de Barcelona el 13 d’octubre d'aquell any per Mateu Buscà, propietari del nou hostal San Antoni, situat a la part de la carretera reial corresponent al terme municipal de l’Hospitalet, avui Carretera de Collblanc, en el que aquest demana poder portar a segellar el passaports del viatgers que s’allotjen al seu hostal a la delegació de justícia de Sants, que estava situada a mig quart d’hora de distància de l’hostal, i no a la de l’Hospitalet, dons argumenta que com els carruatges arribaven molt tard a la nit, havia de fer un llarg trajecte de tres quarts d’hora fins a la delegació de Justícia de l'Hospitalet, de vegades plovent i sense visibilitat, per camins molt dolents, fet que era molt perillós per a la seva integritat. Per a sort d’ell la gràcia li va ser concedida.

Acta de sessió ordinària del Ple de 28 de desembre de 1824, en la que es tracta un contenciós referit a Torre Melina entre el seu nou propietari, l'empresari tèxtil Pedro Keittinger, que vol explotar econòmicament les seves terres i els pagesos de l'entorn, que fan entrar el seus ramats a menjar a la seves terres, provocant danys als conreus, perquè argumenten que hi havia un ban municipal molt antic que així els hi ho permetia des de llavors, fet que provoca moltes discussions entre el nou propietari i els pagesos. S'Adjunta la transcripció d'un memorial presentat pel Sr. Keitinger el dia 9 de desembre al Capità General de Catalunya de llavors, Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, VI Marqués de Campo Sagrado, que demana explicacions a l'Ajuntament, demanant explicacions sobre si és certa l'existència d'aquests antics bans i ordenant que es prohibeixi l'entrada franca per part dels pagesos a les mencionades terres amb els seus ramats. Ordena així mateix que es publiqui un Edicte en el que es faci pública aquesta prohibició i s'estableix un règim de multes a executar per part de l'Ajuntament per qui ignori aquesta prohibició. Al marge s'observa una anotació que fa constar, per part de l'Ajuntament, que ignora l'existència d'aquests antics bans del s. XVII així com es deixa constància que l'Edicte del Capità General de Catalunya, rebut el dia 24 de desembre, va ser publicat el dia 30 de desembre

Josep Sans i Joan Pons, en representació de la comissió organitzadora, signen aquesta invitació a l'acte per a la recaptació a profit dels soldats de L'Hospitalet i de Collblanc que lluiten al Marroc. L'esdeveniment tindrà lloc al local del "Grop Tranquil", a la carretera de Collblanc, 29 (numerció que no sembla correspondre amb l'actual). Des del segle XIX, la política europea va portar a terme un pla d’actuació d’expansió colonial. Volien aconseguir la permanència de nous mercats i, també, la fàcil obtenció de matèries primeres per a les indústries nacionals. El gran paradigma d’aquesta política va ser l’Anglaterra victoriana. Espanya també va voler participar en algunes temptatives colonials; amb la pèrdua de les darreres colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines l’economia espanyola i, sobretot, la catalana, se n’havia ressentit. Per aquest motiu, Espanya, de seguida que en tingué ocasió, participà en la colonització del Marroc a la primeria de segle XX. El problema vingué quan, arrel de la revolta tribal contra l’administració colonial, s’inicià un conflicte armat que tingué un altíssim cost humà, material i econòmic. Aquesta guerra s’allargà oficialment des de 1911 a 1927, si bé les hostilitats ja havien començat anys abans, el 1909. Per tal de poder atendre totes les necessitats humanes i poder donar atenció mèdica a tots els ferits i malalts, van ser necessàries iniciatives per a la recaptació de fons amb fins mèdics.

Cartell anunciant l'espectacle teatral que es realitzarà en profit dels joves de L'Hospitalet que es troben lluitant a l'Àfrica del Quadre Dramàtic i d'en Joan Drets, director de la distingida entitat Círcol de Sans. L'esdeveniment tindrà lloc al local del Grop Tranquil, situat al Cafè La Bohèmia (abans Japó), a la carretera de Collblanc, 29 (sembla que numeració no coincideix amb l'actual).

En aquests dos documents de principis de 1935 podem observar algunes activitats dutes a terme pels mestres de les escoles municipals del carrer Fortuny. Els docents organitzaven excursions pel cap de setmana on, a més dels nens i nenes, també hi podien participar pares i mares. Podríem destacar, per exemple, les partides simultànies que va jugar el tres cops campió d’escacs de Catalunya, Ramon Rosselló, amb els joves alumnes de l’Hospitalet.

En aquesta carta un grup d'escombriaires arribats de Barcelona i ubicats, per designació de les autoritats, sota les bòbiles de Collblanc, es queixen de l'intrusisme d'un altre grup de gent gallega que fan tasques d'escombriaires. Justifiquen que ells s'han construït les seves cases d'obra, les han pintades i tenen cura de la zona perquè estigui neta i sense mals olors i que en canvi els altres viuen a dues passes en la brutícia, en barraques i a més a més la seva conducta és dolenta. Demanen a l'Ajuntament que els posin condicions d'higiene i de moralitat o que els eradiquin de la zona. Signa la carta la comissió d'escombriaires.

Febrer de 1936. Queda poc per unes eleccions generals espanyoles. El Front Popular, una conjunció de partits d’esquerres, espera poder recuperar el govern de la República de mans dels partits conservadors. A l’Hospitalet, el dia 10 hi ha convocat un míting al cine Romero del carrer Romanins. Hi intervindran diversos representants del Front d’Esquerres català que provenen de diferents partits: Pere Ardiaca, Enric J. Ferrer, Josep Martí Feced, Pere Mas Oliver, Jaume Miravitlles, Josep Quero, Marià Rubió Tudurí i Ramon Frontera. Aquest últim va ser alcalde de l’Hospitalet.

Cinc de març de 1934. Un grup de teatre al barri obrer de Collblanc. Dolores González Hernández, de 30 anys, casada i habitant del carrer de Llançà, va fer aquesta instància a l’Ajuntament. Ella era una integrant de la recent creada associació cultural “Amics de l’Art Escènic” i demanava permís per realitzar la primera assemblea ordinària. La reunió havia de tenir lloc al local de l’entitat, situat al número 103 del carrer de Pujós.