L'abril de 1922 els regidors Josep Batlle Castellví, Josep Jordà Polls, Josep Rius Casanovas i Amadeu Carné Fontes van impulsar una iniciativa privada per construir unes escoles i casal als barris de Collblanc i la Torrassa. Per això creen una Comissió Iniciadora del projecte i presenten aquesta proposició al Ple de l'Ajuntament. També van elaborar un fullet informatiu (Fons d'associació o entitat AMHL_514).
La proposició va ser aprovada al Ple per unanimitat, però sembla que l'edifici no es va arribar a construir mai.
Els plànols són signats per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt.
Carta de la Unión Obrera de la Vivienda Propia enviada a l'Ajuntament, comunicant la celebració d'una assemblea general el dia 26 de juny al seu local social a la Ctra. de Collblanc 47 "Casa Pepito".
Juntament amb la carta hi ha còpia d'un full informatiu de la convocatòria de l'assemblea on s'explica que els temes a tractar seran l'urbanització dels barris de Collblanc i la Torrassa i de les tasques per aconseguir l'exempció de tributs per les "Casas Baratas" segons marca la llei. Posteriorment a l'assemblea hi ha programada la conferència "Las casas baratas y la vivienda propia para obreros".
Carta de la Unión Obrera de la Vivienda Propia (Secció Hospitalet, Collblanc i la Torrassa) enviada a l'Ajuntament, comunicant la publicació d'un full informatiu. En aquest full s'informa a tots els treballadors de les tasques realitzades en pro de la urbanització de diversos carrers de la ciutat i de les gestions per sol·licitar una llei de protecció als habitatges construits pels obrers.
Juntament amb la carta està una còpia del full informatiu.
En un primer escrit del negociat núm.2 de l'Ajuntament, s'informa que Carme Gómez Serret, habitant a la botiga del carrer Campalans, 82; ha acudit a les autoritats demanant que de la seva filla Dolors Rovira sigui reclosa en un convent. Resulta que la noia, de només quinze anys, té molt mala conducta i no hi ha manera de corregir-la.
En un ofici de resposta al Governador Civil de Barcelona, l’Ajuntament de l'Hospitalet informa que l'Arxiu Municipal no té cap documentació sobre la conducta o mals antecedents d'aquesta menor del barri de la Torrassa. Però sí que informa que la mare i els veïns diuen que la noia havia marxat a viure a Barcelona, al Carrer Cardona, 7; amb una senyora que regentava una casa de cites.
Instància presentada per Daniel Oliván, president de la "Unión Obrera de Vivienda Propia" perquè a un dels dos carrers que porten el nom de Llavinés se li doni el nom de "Juventud".
Al revers consta l'acord de la Comissió Municipal Permanent aprovant la petició.
Instància presentada per Daniel Oliván, president de la "Unión Obrera de Vivienda Propia" perquè a un dels dos carrers que porten el nom de Llavinés se li doni el nom d'"Unió".
Al revers consta l'acord de la Comissió Municipal Permanent aprovant la petició.
Andreu Hernández, president del Club Ciclista de Collblanc, demana autorització a l'Ajuntament per a celebrar una cursa de cintes el proper 24 de juliol a la Plaça Màrtirs de Jaca (actual Plaça Espanyola).
Les curses de cintes eren habituals en aquella època, a les festes majors del Centre també se'n feien. Conduïnt una bicicleta, els participants havien d'aconseguir enfilar cintes en cèrcols que es penjaven al carrer.
El Club Cicilista Collblanc tenia la seu al local de la Sociedad Universo, a la mateixa Plaça Espanyola actual.
Carta de Lluís Aymamí dirigida a Ramon Frontera, president del Consell Local de Primera Ensenyança informant que a una escola de la Torrassa, dirigida per capellans, s'ensenya als nois a fer instrucció militar. Espectacle que li sembla vergonyós. Hi ha còpia de la resposta
Localitzat dins de l'expedient AMHL_101_Y140_1935_9672, que conté més documentació referent al refugi del carrer Doctor Martí Julià, 192 (que també tenia accés pel carrer Holanda).
Signa el rebut José Ayala.
La Unió Athlètic Club de Collblanc fou un club de fubtol que va existir durant la dècada de 1930. Tenia un local social a la carretera de Collblanc i el camp de joc estava ubicat a l'alçada dels números 12 i 24 de la mateixa carretera.
En aquesta sol·licitud el president Carlos Català i el secretari Jaime Duch demanen que l'Ajuntament doni una copa per premiar la celebració d'un partit de futbol en motiu de la Festa Major de Collblanc i La Torrassa.
Pere Mora, vicepresident del Club Deportiu Torrassenc, convida a l'alcalde Josep Muntané a assistir a les competicions esportives que es celebraran en motiu de la Festa Major del barri de Collblanc i la Torrassa.
Aquest club, fundat el 1917, tenia la seu al carrer Romanins, 89 (actual carrer Doctor Martí i Julià) i als anys 30 jugava al camp situat a la carretera de Collblanc (entre la Travessera de les Corts i la Riera Blanca).
Francesc Serinyà treballava al Departament de Circulació de l’Ajuntament de Barcelona. Però en aquesta carta dirigida a l’alcalde de l’Hospitalet no tractava de cap tema de circulació, sinó que volia aclarir la situació d’una parada del mercat de la Torrassa que, per la mort del seu propietari, havia passat a les seves mans. El cas és que la CNT va intentar confiscar el negoci, però finalment ho va fer l’Ajuntament. En Serinyà vol que se’ls deixi treballar lliurement i es compromet a seguir atenent a tots els compromisos i a no acomiadar a ningú.
Avelino Soler, mestre de l’escola situada al número 111 de la Ronda de la Torrassa, demanava permís a l’Ajuntament per celebrar una reunió del comitè de construcció del refugi d’aquest mateix carrer. Aquest comitè estava format en gran part pels alumnes de l’escola i sembla ser que el refugi ja el tenien pràcticament acabat.
13 d’abril de 1932. A l’Ateneo Instructivo Republicano Federal del carrer Holanda s’hi celebra un míting polític de l’aliança dels partits d’esquerres. Un dels oradors és Ramon Franco, un aviador militar que s’ha fet famós per les seves gestes (el vol del Plus Ultra del 1926, d’Espanya a sud Amèrica) i que ara ha entrat en política defensant els ideals republicans. Qui hauria dit en aquell moment que ell no seria el germà més conegut de la família, i no precisament per simpatitzar amb la República?. Ramon Franco va recolzar Esquerra Republicana de Catalunya i va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat a les Corts.
Quan esclatà la Guerra Civil, després de dubtar sobre què fer, finalment va passar-se al bàndol del seu germà. Va morir el 1938 en accident d’avió quan es dirigia a bombardejar València o Barcelona des de Mallorca.
Com a anècdota, afegirem que a Barcelona li van dedicar un carrer molt abans que al seu germà, el 1927. I mentre que els carrers amb el nom del dictador han canviat, avui en dia encara trobem el “carrer de l’aviador Franco”.
AMHL 101-U430-1932_001
