• AMHL_902_106_001.pdf
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    Religió
    En aquest document, el rector Josep Casas va fer constar els pagaments rebuts per a reparar l’ermita de Bellvitge, així com la resta de comptes per al seu manteniment. Fou escrit entre els anys 1840 i 1845 (tot i que la primera anotació fa referència a l'any 1837). Segurament es tracta d'una pàgina pertanyent a un llibre de comptes més extens. El document mostra que les administradores dels comptes de l'ermita sempre eren dues dones, les quals anaven canviant cada any: Setembre 1840 - setembre 1841: Maria Vinyals i Josepa Farnés. Setembre 1841 - setembre/octubre 1842: Joaquima Rodés i Maria Vergés. Setembre/octubre 1842 - setembre 1843: Agnès Casas Vinyals i Maria Cerdà. Setembre 1843 - Setembre/octubre 1844: Maria Casas i Teresa Bartra. Setembre/octubre 1844 - Setembre/octubre 1845: Josepa Solanes i Josepa Borrell. A partir d'octubre de 1845: Antònia Company i Rosa Borrell.
    1840
  • AMHL_101_Y160_1900_01.pdf
    Agricultura i ramaderia
    Indústries
    Masies
    El primer document (primera pàgina) és una petició de la Guàrdia Civil. La caserna de Sants, que fins el 1897 havia estat un municipi independent de Barcelona, va sol·licitar a l'Ajuntament de l'Hospitalet un llistat de les cases de camp i les fàbriques existents a la població. El segon document (les següents quatre pàgines) és la relació de les cases i indústries de la Marina feta per l'Ajuntament. Al costat de cada masia consta el nom del seu habitant. Es pot entendre que la Marina de l'Hospitalet era tot la zona que hi havia per sota del Canal de la Infanta, tot i que en aquest llistat també hi apareix alguna masia que es trobava per sobre del Canal, com Can Serra.
    1900
  • AMHL 101-V-V100-1890_47.pdf
    Sociedad Española de Salvamento de Náufragos
    El 5 d'octubre de 1890 va arribar a l’Hospitalet una carta de la delegació barcelonina de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos. Buscaven a un hospitalenc que vivia prop del mar que havia realitzat uns “heroics salvaments” els passats 12 de febrer i 8 de juliol. Es tractava de José Navarro Vidal, habitant d'un barracó situat a la desembocadura del riu Llobregat. L' associació de salvament de nàufrags volia premiar els seus valents actes. Aquesta societat va ser la primera encarregada de fer salvaments al mar a Espanya. Es va crear l'any 1880 i es va inspirar en la institució britànica anomenada Royal National Lifeboat Institution. Els encarregats de dur a terme les tasques d'aquesta societat eren voluntaris i estava gestionada a nivell local. Això feia que no existís una agència que coordinés les cerques i els rescats. Amb el pas dels anys els encarregats de fer els salvaments van passar a ser la Creu Roja per rescat en platges i costes, l’Armada espanyola i l’empresa estatal de Remolques Marítimos S.A. per rescats en alta mar.
    1890
  • AMHL_101_Q100_1908_15_001.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Bartolomé Pol, síndic del Gremi de Vins de Totes les Classes, envia aquesta petició a l'alcalde de l'Hospitalet perquè demani al jutjat una autorització per entrar a registrar una casa particular. Des del Gremi informen que un agent seu, Benito Prats, ha perseguit un carro que transportava vi il·legalment, i que a dos quarts de cinc del matí el carruatge s'ha refugiat a Cal Quico, una casa situada a la zona de la Marina i habitada per Francisco Carbonell Casas. Possiblement es tracta de Cal Quico Vermell, documentada al treball de Marta Piera González "Les masies de l'Hospitalet" (2011). Desconeixem com va seguir la història i si finalment van enxampar el carro o si el vi fraudulent va arribar al seu destí.
    1908
  • AMHL 101 Z-Z110_1913_49.pdf
    Agricultura i ramaderia
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Climatologia
    Correspondència històrica
    Inundacions
    La Marina
    Natura i medi ambient
    pluges
    Política i administració pública
    Xemeneïes
    L’Hospitalet és una ciutat situada en un enclavament fàcilment inundable ja que recull les aigües que baixen de la Serra de Collserola cap a la plana del Delta del Llobregat. A més a més a aquest fet s’ha d’afegir que el clima mediterrani fa que es produeixin episodis de pluges fortes en breus períodes de temps. Això provoca que hi puguin haver grans riuades de manera inesperada causant grans pèrdues. A setembre de 1913 es produïren pluges torrencials que van provocar el desbordament del riu Llobregat al seu pas per l'Hospitalet i aquest document parla de la finca Farinera del barri de la Marina, que té una xemeneia de gran alçada i que amb els darrers aiguats s'ha inclinat perillosament cap al camí més proper. L'Ajuntament insta al seu propietari perquè reformi o enderroqui la xemeneia i evitar mals majors i diu també que prendrà mesures coercitives si no en fa cas.
    1913