Campoamor - Grup Escolar Salvador Gil i Gil (Nenes - escola núm. 24). Escola del carrer Campoamor, dissenyada per l'Arquitecte Ramon Puig i Gairalt als anys 30 per encàrrec de l'ajuntament republicà. Durant el Franquisme es va anomenar "Capitán Hernando Prats" i tenia una secció de nens i una altra de nenes. L'edifici ja no existeix.

Campoamor - Grup Escolar Salvador Gil i Gil (Nens - escola núm. 6). Escola del carrer Campoamor, dissenyada per l'Arquitecte Ramon Puig i Gairalt als anys 30 per encàrrec de l'ajuntament republicà. Durant el Franquisme es va anomenar "Capitán Hernando Prats" i tenia una secció de nens i una altra de nenes. L'edifici ja no existeix.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Avinguda de la Via (avinguda Carrilet), Guiu (desconegut), Rossend Arús, Sant Roc, Riera de la Creu, Barri Marina, Passatge Milans, Santa Rosa, Príncep de Bergara, Provença, Riereta, Muntanya. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom. Elaborada amb dades de l'any 1934 dels carrers Bº Marina, Colón, Bº Vilardosa, Campoamor, Pasaje Paquita, Vilardosa, Pje. Rovira, Marina i “Proyecto”. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

En aquest document, el rector Josep Casas va fer constar els pagaments rebuts per a reparar l’ermita de Bellvitge, així com la resta de comptes per al seu manteniment. Fou escrit entre els anys 1840 i 1845 (tot i que la primera anotació fa referència a l'any 1837). Segurament es tracta d'una pàgina pertanyent a un llibre de comptes més extens. El document mostra que les administradores dels comptes de l'ermita sempre eren dues dones, les quals anaven canviant cada any: Setembre 1840 - setembre 1841: Maria Vinyals i Josepa Farnés. Setembre 1841 - setembre/octubre 1842: Joaquima Rodés i Maria Vergés. Setembre/octubre 1842 - setembre 1843: Agnès Casas Vinyals i Maria Cerdà. Setembre 1843 - Setembre/octubre 1844: Maria Casas i Teresa Bartra. Setembre/octubre 1844 - Setembre/octubre 1845: Josepa Solanes i Josepa Borrell. A partir d'octubre de 1845: Antònia Company i Rosa Borrell.

Antoni Duch Rialp, president de la secció L'Hospitalet-Centre de la Unió Excursionista de Catalunya, sol·licita a l'alcalde que es creï un patronat per a la restauració de l'ermita de Bellvitge.

El tinent d’alcalde Salvador Gil i Gil havia estat assassinat feia poc temps, per això aquesta escola va rebre el seu nom. Projectada des de 1932 i ubicada al carrer de Campoamor, es va inaugurar l’octubre de 1934, però no pas el dia set com diu aquest text, ja que els fets del sis d’octubre (la proclamació de l’Estat Català i la intervenció militar) van provocar que la inauguració s’ajornés fins el dia tretze. Com altres centres escolars que daten dels mateixos anys, va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. L’edifici constava de tots els serveis bàsics i era modern i innovador per l’època.

L’Hospitalet és una ciutat situada en un enclavament fàcilment inundable ja que recull les aigües que baixen de la Serra de Collserola cap a la plana del Delta del Llobregat. A més a més a aquest fet s’ha d’afegir que el clima mediterrani fa que es produeixin episodis de pluges fortes en breus períodes de temps. Això provoca que hi puguin haver grans riuades de manera inesperada causant grans pèrdues. A setembre de 1913 es produïren pluges torrencials que van provocar el desbordament del riu Llobregat al seu pas per l'Hospitalet i aquest document parla de la finca Farinera del barri de la Marina, que té una xemeneia de gran alçada i que amb els darrers aiguats s'ha inclinat perillosament cap al camí més proper. L'Ajuntament insta al seu propietari perquè reformi o enderroqui la xemeneia i evitar mals majors i diu també que prendrà mesures coercitives si no en fa cas.