En aquest document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí, el notari Joan Olzina i Cabanes deixa constància de l’establiment de contracte entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde Jaume Hosta. La família dels Femades era una de les importants de l'Hospitalet: tenien masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Trobem Femades al llarg dels segles XVI, XVII i començament del XVIII, amb diversos masos existents al llarg d'aquests segles. S’explica en el document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casa que comptava amb un gran pati, planta baixa i pis, de 1654, situada al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal•lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades cedia per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. L’entrada s’establí en 137 lliures i s’acordà un cens anual de 60 lliures. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquest edifici. Aquesta inicial edificació del s. XVIII va anar transformant-se, amb el pas dels anys, en un singular edifici de tres pisos que comptava amb dues esplèndides torres de guaita que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, segurament per tal d'adaptar l'interior de l'edifici en habitatges, que va ser l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Aquest edifici, conegut en el seu moment amb el popular motiu Can Perola, relatiu als profús ús dels perols on es cuinava diàriament el ranxo que menjaven els militars allà destacats, era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes, que el 1995 era la seu d'un petit taller però que va ser en el seu moment la garita d'entrada al recinte interior que donava accés a l'entrada principal de la Caserna, encara comptava a la seva façana, molt deteriorada pel pas del temps, allà oblidat, amb un gran màstil per posar una bandera. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, també del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, espai avui reconvertit en un parc, on es conserva l’antic mas. El gran casalot objecte d’aquest document notarial, estava ubicat a l’inici del carrer Major de l’Hospitalet, avui núm. 88, en la seva confluència amb la Riera de l’escorxador, antiga riera Femades. Va ser ampliat en diverses ocasions i dotat de dues torres de guaita simètriques a la seva façana principal, a la que s’accedia mitjançant un gran pati a cel obert, l’entrada del qual estava vigilada per una garita de control d’accés que rendia al camí de les Heures, avui carrer Barcelona, garita que es va mantenir gairebé intacta, amb el màstil per a la bandera, fins l’enderroc d’aquest edifici, als anys noranta del s. XX. Situat gairebé al límit del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, aquest casalot estava situat molt a prop de la casa pairal dels Femades, Can Femades, avui Can Serra, situada aquesta ja al terme municipal de Cornellà, en la confluència de l'actual avinguda d'Álvarez de Castro amb el carrer Major.

Els habitatges, amb els seus habitants, apareixen ordenats per carrers. En aquella època el districte 1 comprenia, com en l'actualitat, les zones del Centre, Sant Josep i Sanfeliu. Però també incloïa gran part del barri de la Marina (Bellvitge) i l'aleshores conegut com barri de la Muntanya.

Adreça antiga: Carrer Centre, 42 (nenes - escola núm. 27) Escola situada en una casa amb jardí del carrer del Centre (en aquella època el número 42, que ja no existeix i que correspon a l'actual carrer de Joan Pallarès, prop de la cantonada amb el carrer d'España). A l'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament, s'hi va instal·lar classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27) i un parvulari (l'escola número 19).

Adreça antiga: Carrer Centre, 42 (nenes - escola núm. 21) Escola situada en una casa amb jardí del carrer del Centre (en aquella època el número 42, que ja no existeix i que correspon a l'actual carrer de Joan Pallarès, prop de la cantonada amb el carrer d'España). A l'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament, s'hi va instal·lar classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27) i un parvulari (l'escola número 19).

Adreça antiga: Carrer Centre, 42 (nenes - escola núm. 18). Escola situada en una casa amb jardí del carrer del Centre (en aquella època el número 42, que ja no existeix i que correspon a l'actual carrer de Joan Pallarès, prop de la cantonada amb el carrer d'España). A l'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament, s'hi va instal·lar classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27) i un parvulari (l'escola número 19).

Adreça antiga: Carrer Centre, 42 (parvulari - escola núm. 19) Escola situada en una casa amb jardí del carrer del Centre (en aquella època el número 42, que ja no existeix i que correspon a l'actual carrer de Joan Pallarès, prop de la cantonada amb el carrer d'España). A l'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament, s'hi va instal·lar classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27) i un parvulari (l'escola número 19).

Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 4). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 3). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 1). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Carrer Sant Joan, 25 - Can Bori Grup Escolar Rossend Arús (nens - escola núm. 2). Al carrer de Sant Joan, 25 hi havia la finca de Can Bori, que va ser destinada a escola des dels anys 20 del segle XX. El 1949 hi havia tres classes de nens (escoles número 1, 2 i 3) i un parvulari (escola número 22). Rebia el nom de Grup Escolar Rossend Arús i era propietat de l'Ajuntament. Ja no existeix, però a Can Serra el Centre d'Educació Especial l'Estel-Can Bori manté aquest nom simbòlicament. Imatges de l'escola del 1949: AMHLAF0149094 - AMHLAF0149107

Expedient que es va crear a partir de la creació d'una subscripció popular, promoguda per l'Ajuntament de l'Hospitalet, que tenia l'objectiu de premiar la detenció dels autors de l'atracament i l'assassinat de la propietària d'un estanc de la ciutat, situat al carrer Laureà Miró, 15 (l'actual carrer Major). La majoria són cartes adreçades a l'Ajuntament, on s'especifica la quantitat de diners que les empreses o els particulars donaran de manera voluntària. Un dels documents és una carta enviada des del Govern Militar de la província de Cadis, que comunica la detenció de dos homes que, suposadament, haurien estat els autors dels fets.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Lérida, Barcelona, Just Oliveras, Casanovas, Tarragona, Jardinets, Montserrat, Gerona, “Detrás Cine” i Vilumara. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Laureano Miró, Rosendo Arús, Porvenir, Mercado i Plaça Constitución. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Avinguda de la Via (avinguda Carrilet), Guiu (desconegut), Rossend Arús, Sant Roc, Riera de la Creu, Barri Marina, Passatge Milans, Santa Rosa, Príncep de Bergara, Provença, Riereta, Muntanya. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Atalaya, Prats, Euras, Iglesia, Xipreret, Matadero, Republicanos, F. Prats, Carbonell i Remonta. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Montaña (Valeta, Cañet, Salud), Santa Bárbara, Centro, San Juan, Molinés, San Cristobal, España, Digoine, Molinés, Laureano Miró, Jacint Verdaguer, Emigrant, Zuloaga i Fonteta. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Pasaje de San Manuel, Prat de la Riba, Miquel Romeu, Pasaje Molina, Pasaje de San Francisco, M. Candi, Pasaje de San José, Pasaje Merced, Muntaner, Pasaje de San Bartolomé, Pasaje de San Juan i “urbanización Feliu". Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Pasaje de Blanchart, Parral, "Rambla", Bruch, Rambla Just Oliveras, Pasaje de Paz, "Canal" i "Canal M.Z.A". Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Perutxo, Barón de Maldá, Plaza de Correos, Rosendo Arús, Laureano Miró, Oficina de Correos, Francesc Maciá, Provenza, Príncipe Vergara, Plaza República, Iglesia, Marina (P. Rovira) i San Juan. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom del carrers Vergara, San Roque, Marina, J. Prats i Provenza. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Sauri, San Antonio, Prat de la Riba, Pasaje Rosés, Artes y Oficios, Pasaje Rosés i Alcalá Zamora. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Carta del mestre Miquel Romeu demanant a l'Ajuntament que subvencioni els alumnes que no poden pagar les classes. L'escola estava al carrer Jacint Verdaguer núm. 10, 1er pis (actual carrer de l'Església). Miquel Romeu i Mumany (1883-1955) formava part d’una nissaga de mestres. A més del seu pare Miquel Romeu i Madorell (1848-1923), també van exercir aquesta professió l'oncle del seu pare, i el pare d'aquest, Miquel Madorell (o Madurell) i Coscoll, mestre de minyons entre el segle XVIII i XIX. Miquel Romeu va fundar l'escola Romeu al carrer de l'Esglèsia i va ser regidor de la ciutat durant la Segona República i alcalde accidental a la Guerra Civil. Dins del document consta diligència del secretari de l'Ajuntament conforme s'aprova la petició.

Carta de Santiago Sanfeliu i Prats dirigida a l'alcalde en relació a l'expropiació d'una casa per part del C.E.N.U. (Consell de l'Escola Nova Unificada)

Comunicació enviada a l’Ajuntament, amb data 22 de març de 1907, anunciant l’obertura del cinema al carrer Major, 89. La comunicació la signa C. Argelich Coll. Les primeres exhibicions cinematogràfiques a Catalunya es van donar entre el maig de 1896 i els primers mesos del 1897. Van anar estenent-se pel territori fent que hi hagués una evolució molt similar a la de la resta d'Europa. Les principals ciutats anaven tenint cinematògrafs i la gent cada vegada s'apropava més a aquesta forma de lleure. En aquesta època es va presentar l'invent com una evolució de la tècnica i va permetre que mica en mica es convertís en un fenomen de masses.