Antigament cada barri tenia el seu alcalde pedani, el qual s'ocupava de reunir-se amb els veïns i representar el barri. En aquest document veiem com en Jacint Folch, alcalde pedani de Santa Eulàlia, comunica a l'Ajuntament la situació de la Francisca Susana. Aquesta veïna va ser agredida pel seu marit i demanava ajuda a les autoritats municipals per recuperar les seves pertinences (s'entén que va marxar de casa). D'entrada el marit no volia acatar les autoritats. Però en l’anotació del marge veiem que finalment l'assumpte es resolgué "satisfactòriament entre els consorts" i l'home demanà disculpes pel greuge. Per tant, observem com la violència de gènere no era jutjada, sinó tractada i acceptada amb tota normalitat. El marit demanà perdó per no fer cas a les autoritats, no pas per pegar a la seva dona.

Carrer Pareto, 22 (nens - escola núm. 7). El 1949 aquest edifici era una escola pública de nens (escola número 7). El propietari era Pere Coca i l'Ajuntament li pagava un lloguer. L'edifici havia estat construït el 1925 expressament per a ser una escola. L'arquitecte fou Lluís Gonzaga Colomer i Ballot. A partir de 1970 s'hi va instal·lar la biblioteca pública del barri de Santa Eulàlia, fins el seu tancament l'any 2021.

Carrer Santa Eulàlia, 52 (nens - escola núm. 9). El 1947 aquest local era propietat de Juan Calvo i l'Ajuntament el tenia llogat com a escola pública de nens (escola número 9). L'adreça era carrer de Santa Eulàlia, 52 (la numeració podria haver canviat).

Tiratge a part de la revista "Ibérica" número 756. Extreta de la llicència d'obres de legalització de la fàbrica Ánonima Barcelonesa de Colas y Abonos (C410194312411)

Carrer Pareto, 6 (nenes - escola núm. 20). El 1949 era una escola pública de nenes (escola número 20). L'edifici era propietat de Magí Castany i l'Ajuntament li pagava un lloguer.

Carrer Santa Eulàlia, 68 (nenes - escola núm. 26). El 1949 era una escola pública de nenes (escola número 26). Eren uns baixos propietat de la societat Herederos de Juan Calvo, a qui l'Ajuntament els pagava un lloguer.

Avinguda de la Gran Via - Grup Escolar Francesc Macià (Nenes planta baixa, nens planta superior). Escola construïda per l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt per encàrrec de l'ajuntament republicà l'any 1934. Durant el Franquisme fou anomenat Grupo Escolar Calvo Sotelo i les classes de nenes estaven ubicades a la planta baixa i les de nens a la planta superior. Estava situada a l'avinguda de la Granvia de l'Hospitalet, a la cantonada amb el carrer de Castelao (en aquest espai actualment hi ha l'Escola Prat de la Manta).

Carrer Comerç, 79 (parvulari - escola núm. 28). Es tractava d'una escola pública de pàrvuls, situada al número 79 del carrer del Comerç. L'edifici havia estat construït el 1931 per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt i el propietari era Antoni Comas. Ja des de l'inici estava pensat com a escola. El 1949 seguia sent propietat d'Antoni Comas i l'Ajuntament li pagava un lloguer. El 1957 l'edifici fou reformat per transformar-se en un forn de ceràmica artesanal. El 2003 es concedí llicència per enderrocar-se i fer-hi l'edifici de pisos actual.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom del carrers "Pasaje A.", Pi i Margall, Maluquer, Treball, Salvadors, Alós, Santa Eulàlia, Torrent Gornal, Maluquer i Ponsich. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Sol·licitud del sereno de Santa Eulàlia, Francisco Ballester Sánchez, perquè es deixi sense efecte la modificació de la divisió del barri on presta serveis. La sol·licitud va acompanyada d'alguns plecs de signatures de veïns i comerços del barri. En el document és interessant veure el segell de molts comerços del barri.

De tot el fons documental dipositat a l'Arxiu Municipal, aquest testament és el document més antic on s'esmenta la població d'Hospitalet i la seva parròquia de Santa Eulalia de Provençana. El testament és de 1507 i va ser dictat, amb motiu de greu malaltia, per Gabriel Roig, de la parròquia de Santa Eulalia de Provençana. Després de la introducció acostumada en aquesta classe de documents en la qual, especialment, es fa referència a la seva completa lucidesa, nomena marmessores a Bernat Pagès i el seu fill Pere, a Pere Tarragona i a Pere Font, prevere, tots ells de la citada parròquia, als qui faculta i encarrega complir la seva última voluntat: 1)Que dels seus béns es prenguin les quantitats necessàries per a pagament de deutes i satisfacció d'injúries. 2)Que es prenguin 10 lliures per a preparar la seva sepultura, celebració de missa de cos present, de tertii diey. Si sobra alguna cosa de la citada quantitat es destini a misses, si faltés que s'agafi d'altres béns. 3)Celebrar el trentenari vulgarment dit de Sant Amador, que tan popular va ser durant tota l'Edat mitjana, en Santa Eulalia de Procençana en el cementiri de la qual tria la seva sepultura, en el got familiar, per a tot això estableix un llegat de 33 sous. 4)Llega a l'ermita de Santa María de Bellvitge (capelle Beate Marie de Beluje, la diu) 40 sous. És el més important de tots els seus llegats i en ells degué influir no sols la tradicional devoció de la pagesia hospitalense cap a la seva Verge de Bellvitge, sinó també el fet que a la fi del segle anterior (1493) s'havia emprès l'edificació d'un nou temple, possiblement més capaç, per al qual la pròpia ciutat de Barcelona va regalar la pedra de les seves pedreres. 5)A la Capella de Santa Càndida de l'Hospital, 5 sou. Els pelegrins, que van ser moltíssims durant el segle XV, sobretot durant els anomenats perdons de Santa Eulàlia, trobaven el camí assenyalat per esglésies o monuments dedicats a la santa o hospitals-alberg, com va ser el cas d'Hospitalet. Quan en 1417 es va autoritzar el capellà del nostre hospital per a recaptar almoines per al sosteniment d'aquest, s'assenyala que estava dedicat a Sant Bartolomé, Sant Blas i Saint Lucia. En el mateix segle canvia ja de nom el titular de la seva capella i passa a ser-ho Santa Càndida, com encara ho era en la data del testament de Gabriel Roig. 6)A l'església major (Ecclesie Majori) d'Hospitalet, 10 sous. És de sobres conegut el fet que la nova església es construeix durant el segle XV. En el 1496, encara no està acabada; les obres del campanar degueren començar-se en aquells dies, ja que en aquest any els veïns d'Hospitalet van aconseguir permís per a obtenir la pedra necessària de les pedreres municipals de Barcelona, com va succeir amb Bellvitge, per a “fer un campanar en la sglesia de sa Pobla de l'Hospitalet”. Deu anys després el Vicari General de la diòcesi autoritzava el trasllat de les campanes de Provençana al nou temple. Que Gabriel Roig estableixi un llegat pro operi Ecclesie Majori, bé pot voler indicar que no estava acabada del tot la fàbrica d'aquesta. 7)A tots i cadascun dels altres raspalls de la citada església 6 diners. 8)A la seva dona, Antònia, dels seus béns, a més del dot, 15 lliures. 9)A la seva filla Angelina, 40 lliures. 10)Al fill per néixer (fructi sive prenyat) si arribava a bon port, altres 40 lliures, sobre els seus béns mobles i immobles. 11)Hereu universal el seu fill Bernat, si visqués o, en defecte d'això els seus fills legítims, de tenir-los, en cas contrari el fill esperat, si fos home, si no és així la citada Angelina o els seus successors legítims. 12)Testimonis Jaume Bases i Rafel Oliver, de la mateixa parròquia. A continuació i ja fora del text del testament figura una llista de les persones als qui deu alguna cosa, amb expressió de la quantitat, sens dubte per a ús dels seus marmessors. Copiem a continuació la relació citada, malgrat les evidents dificultats que ofereix la seva lectura, substituint per claudàtors [ ] aquelles paraules la lectura de les quals no ens ha estat possible: Primo debeo al señor en Francesch Amigo 6 libras Item al senyor en Benet Terragona 5 libras Item al senyor en Jacme Bruneta 4 libras 10 s. Item en Anthoni Squarter 4 s. Item en Pere deles Egoes 4 s. Item en Pau Bages 4 s. Item en Rafell dela Torre de Mossen [ ] 3 libras 6 s. Item mes una [ ] [ ] Item Antich Geronella 2 libras Item a Na Venrella de Sants que resta de hun bou 3 libras 13 s. Item Madona [ ] 2 libras 16 s. Item al senyor en Duran per laurarli 13 libras Item encara confessa deure a xxvi de febrer al senyor en [ ] 10 libras

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Igualdad, Francisco Elias, Prat de la Manta, Nazareth, Independencia, Fermín Galán i Pasaje S. Antonio. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Transversal, Moderna, Agricultura, Morera i Àngel Guimerà. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Àngel Guimerà, Gasòmetre, Rosell, Amadeu Torner, Santa Eulàlia i Aprestadora. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Pi i Margall (Santa Eulàlia), Avenida Metro i “Cocheras Metro”. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Fermín Galán, Pi i Margall, Pareto, J. Anselm Clavé, Estació F.C.C, Àngel Guimerà. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Àngel Guimerà i Pi i Margall (Santa Eulàlia). Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Aprestadora i Buenos Aires. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Alexandre Sancho (General Prim), Muns i Agricultura. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Llista de veïns i veïnes de l'Hospitalet, ordenats alfabèticament per cognom dels carrers Pi i Margall (Santa Eulàlia), García Hernández i Comerç. Elaborada amb dades de l'any 1934. Són tots els habitants empadronats a la ciutat que a la data de 15 d'abril de 1935 tindrien almenys 23 anys. Inclou informacions com: edat, professió i adreça.

Decrets i diligències de la Comissió d'Hisenda aprovant aquesta construcció i la contribució de l'Ajuntament. Es tractava d'una nova església projectada per l'arquitecte Joan Rubió. La primera pedra es va posar el 25 de novembre de 1923. Després de fer els fonaments, l'obra va quedar aturada. Als anys 50 es va construir finalment la nova església de Santa Eulàlia de Provençana, però amb un projecte totalment diferent de l'arquitecte Manuel Puig Janer.

El primer document és una carta de Rafaelñ Sanchis Vidal, apoderat de Soledat Galofré, dirigida al Governador Civil de la Província denunciant les condicions d'higiene i salubritat de la Colònia Sant Pau, situada als carrer de Trias i Passatge Santa Emília, on viuen molts obrers de la fàbrica Godó i Trias. El segon document, és l'informe de l'Inspector Municipal de Sanitat del Districte de Santa Eulália, enviat a l'Inspector Provincial de Sanitat de Barcelona, informant de la situació de salut pública a la Colònia Sant Pau

Reglament de treball de la fàbrica de mantes de llana i cotó de J. Argente Soriano

Reglament per al règim interior de la fàbrica de Blanqueig, Tints i Aprestos, d'Auxiliar Téxtil Algodonera. S.A.