Acta de sessió ordinària del Ple de 28 de desembre de 1824, en la que es tracta un contenciós referit a Torre Melina entre el seu nou propietari, l'empresari tèxtil Pedro Keittinger, que vol explotar econòmicament les seves terres i els pagesos de l'entorn, que fan entrar el seus ramats a menjar a la seves terres, provocant danys als conreus, perquè argumenten que hi havia un ban municipal molt antic que així els hi ho permetia des de llavors, fet que provoca moltes discussions entre el nou propietari i els pagesos. S'Adjunta la transcripció d'un memorial presentat pel Sr. Keitinger el dia 9 de desembre al Capità General de Catalunya de llavors, Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, VI Marqués de Campo Sagrado, que demana explicacions a l'Ajuntament, demanant explicacions sobre si és certa l'existència d'aquests antics bans i ordenant que es prohibeixi l'entrada franca per part dels pagesos a les mencionades terres amb els seus ramats. Ordena així mateix que es publiqui un Edicte en el que es faci pública aquesta prohibició i s'estableix un règim de multes a executar per part de l'Ajuntament per qui ignori aquesta prohibició. Al marge s'observa una anotació que fa constar, per part de l'Ajuntament, que ignora l'existència d'aquests antics bans del s. XVII així com es deixa constància que l'Edicte del Capità General de Catalunya, rebut el dia 24 de desembre, va ser publicat el dia 30 de desembre Segeix el document amb l'Acta del Ple de 2 de gener de 1825 en la que el Secretari interí Bartomeu Mestres explica que el dia anterior han rebut un ofici de l'Alcalde Major en el que els remet els quatre títols de justicia: Batlle, Procurador, Síndic i Diputat, mitjançant el qual es constitueix un nou Consistori i és nomenat novament Alcalde en Josep Norta i Hugó, que ja havia estat elegit com a alcalde el 1813.

Acta de sessió ordinària del Ple del 1 de maig de 1825 en la que el Secretari interí Bartomeu mestres dona fe que els regidors Joan Enrich, Pere Casas, Salvador Malla i Francesc Casas trien i nomenen Secretari de l'Ajuntament en Rafael Vidal, fabricant de carros de l'Hospitalet, Acta de sessió ordinària del Ple del 7 de juny de 1825 en la que el Secretari Rafael Vidal explica la proposta realitzada per l'arrendador de la carnisseria en la que proposa fer un arrendament per vint anys aportant, el dia de la signatura de l'arrendament, una primera quantitat en metàl·lic per tal que l'Ajuntament pugui pagar i eliminar totalment el deute que té amb els prestadors que van avançar els diners per tal de poder sufragar la despesa que va generar l'empedrat els carrers, fet que permetria poder exonerar els veïns de l'impost municipal de tres sous sobre cada lliura de carn així com lliurar de pagaments el pressupost municipal, proposició que l'Ajuntament accepta i que tramita a l'autoritat competent per tal de la seva aprovació.

Acta de sessió ordinària del Ple del 25 d'agost de 1828 del Secretari Rafael Vidal en la que dona fe de l'inventari formal realitzat de la Caixa de les Tres Claus de l’Ajuntament en presència dels regidors i Síndic procurador de 1827 i dels regidors, alcalde i Síndic procurador de 1828. Explica que dins s’han trobat dos vals; un signat per Juli Bajuls Carreter, en el que s’especifica un import, i l’altre signats pels regidors de 1824 Joan Batllori, Regidor Degà, Joan Gelabert, Jaume Abat i Anton Sala, en el que deixen constància que han tret un altre import de la citada caixa i prometen tornar-la expressament. La Caixa de les Tres Claus eren un tipus de caixes habituals als ajuntaments des del s. XVII i servien per guardar-hi diners o els documents importants del Comú de la vila. Tres membres del govern local en tenien cadascú una clau, i per obrir la caixa calien totes tres. Acta de sessió ordinària del Ple del 1 de juny de 1828 del Secretari Rafael Vidal en la que dona fe del ban emès pel Capità General de Catalunya a favor de Maria Montserrat de Angulo i Agustí en la que es prohibeix a qualsevol persona l’accés a les terres conreades de vinya i de fruiters de la seva propietat situades al terme municipal de l’Hospitalet i, molt concretament, als pagesos amb els seus ramats, i s’estableix un règim de sancions per qui vulneri aquesta prohibició.

Acta de sessió ordinària del Ple de 3 d'agost de 1823 en la que el Secretari, Narcís Mercader Sisó, dona fe de que compareixen a l'Ajuntament, el dia 2 d'agost de 1823, per ordre del Comandant d'Armes de l'Hospitalet, que els explica que volia situar vigilants a la zona, els alcaldes de de Sant Boi, Sant Climent, Viladecans, Gavà i El Prat, que acorden, per fer front a aquesta despesa, pagar 5 reals de velló diaris a partir de l'endemà, dia 3, excepte El Prat, que n'haurà de pagar 8 reals diaris.

Acta de sessió ordinària del Ple del 25 de juliol de 1827 del Secretari Tomàs Maneja en el que es tracta de diversos pagaments a realitzar a Francisco Viñals i Jaume Busquet. Acta de sessió ordinària del Ple del 15 d'agost de 1827 del Secretari Tomàs Maneja en el que es tracta de diversos pagaments a realitzar. Acta de sessió ordinària del Ple del 9 de gener de 1828 del Secretari Tomàs Maneja en el que es tracta del sou endarrerit que se li deu al mestre del poble, en Miquel Madorell i del seu pagament.

Acta de sessió ordinària del Ple del dia 26 de novembre de 1826 del Secretari Tomàs Maneja, en la que es tracta l'assumpte del repartiment del subsidi de comerç de 1824 per ordre de l'Intendent de la Provincia de Barcelona. No hi ha acord. Acta de sessió ordinària del Ple del dia 20 de desembre de 1826 del Secretari Tomàs Maneja, en la que es tracta novament l'assumpte del repartiment del subsidi de comerç de 1824 per instrucció de la Junta de Comerç. Participen en el repartiment: Francesc Gibert Gaspar Lleonart José Antonio Rovell Juan Prats Acta de sessió ordinària del Ple del dia 4 de gener de 1827 del Secretari Tomàs Maneja, en la que es fa referència a que ha estat nomenat nou alcalde en Pere Costa.

Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei. El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se. El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional, com així consta en diferents documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany). Per contra, en aquesta Acta del LLibre de Resolucions de la sessió ordinària del Ple de 26 de juliol de 1823 el Secretari de l'Ajuntament, Narcís Mercader i Saió deixa constància de l'ordre rebuda, dos dies abans, el dia 24, d'Andrés María de Bassecourt y Burguinio, III Conde de Santa Clara i i baró de Maials, en la que, amb motiu de la fi del trienni liberal, s'ordena que cessin de les seves funcions l'alcalde (llavors el liberal Josep Mestres i Baster) i els seus regidors, i passin a ser-ho els que ja ho eren el primer de març de 1820, essent nomenat novament alcalde Josep Ferrer i Mena, que ja havia estat triat alcalde el 1819.

Acta de sessió ordinària del Ple de 7 de novembre de 1824 en la que, essent Alcalde en Josep Norta, l'Ajuntament decideix ajudar econòmicament a Marinano Margarit Vehí, propietari d'una botiga de queviures que va resultar molt perjudicat durant la lluita entre liberals i absolutistes pel fet d'haver hagut gairebé de regalar el seu vi a les tropes franceses del "Cent Mil Fills de Sant Lluís" instal·lades a l'Hospitalet per lluitar contra els liberals. L' Ajuntament, com a compensació a les seves grans pèrdues econòmiques, i com a agraïment al seu esforç i la seva ajuda al poble, li fa una escriptura notarial de reconeixement de deute i es decideix pagar-li una quantitat anualment. Aquest exèrcit francès, comandat per Luis Antonio de Borbón, duc d'Ângulème, va entrar a Espanya per socòrrer Ferran VII en la seva lluita contra els liberals. Des d'abril de 1823, quan entrava l’exèrcit francès a Catalunya, i fins al final de setembre, no va aconseguir de fer-se amb el domini de la major part del territori català i aïllar completament els pocs reductes liberals que quedaven, com el de l'Hospitalet, sotmetent-los a setge. A Barcelona el setge durà quatre mesos (del 10 de juliol al 4 de novembre de 1823) i no va ser fins al final d’octubre, quan el règim constitucional ja havia desaparegut de la resta del país, que la ciutat es rendí a les tropes franceses.

A partir de 1821, es va fer evident la divisió dins el liberalisme i es van iniciar els enfrontaments entre moderats, per als quals la revolució era el punt d’arribada, i exaltats, segons els quals la revolució era el punt de partida. Els moderats defensaven el liberalisme i el govern representatiu, però refusaven la democràcia i apostaven per la transacció social entre les velles i les noves classes dominants entorn de la defensa de la propietat. En canvi, els exaltats, que des de 1822 controlaven l’Ajuntament de Barcelona, defensaven una democratització del sistema polític i un trencament total amb el passat com a únic mitjà per mantenir i consolidar el sistema constitucional Aquesta gran agitació política del Trienni Liberal, provocada doncs pel doble enfrontament entre liberals i absolutistes, i entre liberals moderats i exaltats, va afavorir que esclatessin a la ciutat comtal diverses revoltes populars que en alguns aspectes avancen el que seran les bullangues dels anys trenta. Unes, com la mobilització popular del mes de març de 1820 per proclamar la Constitució, van ser unitàries contra els absolutistes. D’altres van enfrontar liberals exaltats i moderats, com ara les d’abril de 1821, de gener, febrer, abril i setembre de 1822 i d’octubre de 1823. La mobilització popular més important durant el Trienni fou, sens dubte, la que va esclatar el 24 de febrer de 1822, coneguda com “l’afer Costa”. El conflicte, motivat per l’interès dels moderats de prendre el control de la Milícia als exaltats, es va allargar al llarg de tot l’any i la seva posterior repressió va ser brutal contra els exaltats i el seu cap, el coronel, regidor i cap de la Milícia Josep Costa. En aquest document, signat el 24 d’octubre de 1824, el Secretari de l’Ajuntament, Narcís Mercader i Sió, transcriu l’ordre rebuda de la Real Audiencia de Barcelona, signada el 22 de setembre de 1824 a Madrid per Rafael Bar y Fuentes, el seu Regent, en tant que comissionat de la Sala Plena de Alcaldes de la Real Casa y Corte de Su Majestad, instància que va ser la responsable de la instrucció de la causa sobre la investigació referida a la relació de persones que queden excloses de real indult atorgat el maig d’aquell any. S’indica als responsables dels municipis del districte de Barcelona l’obligatorietat de capturar-los, de detenir-los, d’aïllar-los a les presons i d’embargar-los i fer dipòsit dels seus bens per motiu d’haver-se presentat a l’Ajuntament de Barcelona, la nit del 19 al 20 de febrer de 1823, com a “apoderats del poble” per tal de promoure l’establiment d’una Regència suplantés Ferran VII. Aquests son: José Alvarez, sergent Agapito Joaquin Fernández, cirurgià Cayetano Rogel, advocat i sergent Antonio Tossell, empleat cessant Manuel Oviedo Castro, passant d’advocat Gaspar Bernal. Músic del Teatre Principal Així mateix disposa que s’arrestin a les següents dones per les mateixes causes: Mª del Carmen Sans Francisca Cibau Sebastiana Rodríguez Valentina González És molt probable que aquestes persones formessin part de la Milícia Josep Costa.

En aquest document, signat el 16 d’octubre de 1826, el Secretari de l’Ajuntament, Tomàs Maneja, dona fe de que han rebut a l’Ajuntament un memorial, que transcriu, presentat a la Real Audiencia de Barcelona el 13 d’octubre d'aquell any per Mateu Buscà, propietari del nou hostal San Antoni, situat a la part de la carretera reial corresponent al terme municipal de l’Hospitalet, avui Carretera de Collblanc, en el que aquest demana poder portar a segellar el passaports del viatgers que s’allotjen al seu hostal a la delegació de justícia de Sants, que estava situada a mig quart d’hora de distància de l’hostal, i no a la de l’Hospitalet, dons argumenta que com els carruatges arribaven molt tard a la nit, havia de fer un llarg trajecte de tres quarts d’hora fins a la delegació de Justícia de l'Hospitalet, de vegades plovent i sense visibilitat, per camins molt dolents, fet que era molt perillós per a la seva integritat. Per a sort d’ell la gràcia li va ser concedida.

Acta de sessió ordinària del Ple de 28 de desembre de 1824, en la que es tracta un contenciós referit a Torre Melina entre el seu nou propietari, l'empresari tèxtil Pedro Keittinger, que vol explotar econòmicament les seves terres i els pagesos de l'entorn, que fan entrar el seus ramats a menjar a la seves terres, provocant danys als conreus, perquè argumenten que hi havia un ban municipal molt antic que així els hi ho permetia des de llavors, fet que provoca moltes discussions entre el nou propietari i els pagesos. S'Adjunta la transcripció d'un memorial presentat pel Sr. Keitinger el dia 9 de desembre al Capità General de Catalunya de llavors, Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, VI Marqués de Campo Sagrado, que demana explicacions a l'Ajuntament, demanant explicacions sobre si és certa l'existència d'aquests antics bans i ordenant que es prohibeixi l'entrada franca per part dels pagesos a les mencionades terres amb els seus ramats. Ordena així mateix que es publiqui un Edicte en el que es faci pública aquesta prohibició i s'estableix un règim de multes a executar per part de l'Ajuntament per qui ignori aquesta prohibició. Al marge s'observa una anotació que fa constar, per part de l'Ajuntament, que ignora l'existència d'aquests antics bans del s. XVII així com es deixa constància que l'Edicte del Capità General de Catalunya, rebut el dia 24 de desembre, va ser publicat el dia 30 de desembre

Acta de sessió ordinària del Ple de 28 de desembre de 1824

Acta de sessió ordinària del Ple de 5 de desembre de 1824

Acta de sessió ordinària del Ple de 28 de setembre de 1824

Diligència del llibre d'actes del Ple de 20 de setembre de 1824

Acta de sessió ordinària del Ple de 16 de setembre de 1824

Diligència del llibre d'actes del Ple de 15 de juny de 1824

Acta de sessió ordinària del Ple de 23 de juny de 1824

Acta de sessió ordinària del Ple de 14 de juny de 1824

Acta de sessió ordinària del Ple de 14 de juny de 1824

Acta de sessió ordinària del Ple de 13 de juny de 1824

Acta de sessió ordinària del Ple de 22 de maig de 1824

Acta de sessió ordinària del Ple de 28 de maig de 1824

Acta de sessió ordinària del Ple de 5 de maig de 1824

Acta de sessió ordinària del Ple de 7 de maig de 1824