• AMHL_101_T400_1922_010.pdf
    Casals
    Educació
    Escoles
    Infants
    Lleure
    Persones
    Ple municipal
    Política i administració pública
    Regidors
    L'abril de 1922 els regidors Josep Batlle Castellví, Josep Jordà Polls, Josep Rius Casanovas i Amadeu Carné Fontes van impulsar una iniciativa privada per construir unes escoles i casal als barris de Collblanc i la Torrassa. Per això creen una Comissió Iniciadora del projecte i presenten aquesta proposició al Ple de l'Ajuntament. També van elaborar un fullet informatiu (Fons d'associació o entitat AMHL_514). La proposició va ser aprovada al Ple per unanimitat, però sembla que l'edifici no es va arribar a construir mai. Els plànols són signats per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt.
    1922
  • AMHL_101_J210_Cens Patronal i Obrer_19231109.pdf
    Activitats econòmiques
    Censos
    Indústries
    Oficis i ocupacions
    Població
    Política i administració pública
    Cens patronal i obrer de l'any 1923 de la Direcció General d'Estadística del Ministeri de Treball, Comerç i Industria, d'acord a les prescripcions del Real Decret de 3 de Novembre de 1922.
    1923
  • AMHL_902_106_001.pdf
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    Religió
    En aquest document, el rector Josep Casas va fer constar els pagaments rebuts per a reparar l’ermita de Bellvitge, així com la resta de comptes per al seu manteniment. Fou escrit entre els anys 1840 i 1845 (tot i que la primera anotació fa referència a l'any 1837). Segurament es tracta d'una pàgina pertanyent a un llibre de comptes més extens. El document mostra que les administradores dels comptes de l'ermita sempre eren dues dones, les quals anaven canviant cada any: Setembre 1840 - setembre 1841: Maria Vinyals i Josepa Farnés. Setembre 1841 - setembre/octubre 1842: Joaquima Rodés i Maria Vergés. Setembre/octubre 1842 - setembre 1843: Agnès Casas Vinyals i Maria Cerdà. Setembre 1843 - Setembre/octubre 1844: Maria Casas i Teresa Bartra. Setembre/octubre 1844 - Setembre/octubre 1845: Josepa Solanes i Josepa Borrell. A partir d'octubre de 1845: Antònia Company i Rosa Borrell.
    1840
  • AMHL_101_P100_1937_047.pdf
    Conflictes
    Educació
    Escoles
    Guerra Civil
    Seguretat i defensa
    Llistat de les escoles existents a l'Hospitalet, ordenades segons el districte al qual pertanyen (Centre, Collblanc o Provençana). Inclou l'adreça i el nom oficial de l'escola. També es distingeix entre les escoles que eren nacionals, municipals, les de nova creació i les que abans de la guerra eren particulars.
    1937
  • AMHL_101_U441_1926_30_003.pdf
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Carta de la Unión Obrera de la Vivienda Propia enviada a l'Ajuntament, comunicant la celebració d'una assemblea general el dia 26 de juny al seu local social a la Ctra. de Collblanc 47 "Casa Pepito". Juntament amb la carta hi ha còpia d'un full informatiu de la convocatòria de l'assemblea on s'explica que els temes a tractar seran l'urbanització dels barris de Collblanc i la Torrassa i de les tasques per aconseguir l'exempció de tributs per les "Casas Baratas" segons marca la llei. Posteriorment a l'assemblea hi ha programada la conferència "Las casas baratas y la vivienda propia para obreros".
    1926
  • AMHL_101_U441_1926_30_002.pdf
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Carta de la Unión Obrera de la Vivienda Propia (Secció Hospitalet, Collblanc i la Torrassa) enviada a l'Ajuntament, comunicant la publicació d'un full informatiu. En aquest full s'informa a tots els treballadors de les tasques realitzades en pro de la urbanització de diversos carrers de la ciutat i de les gestions per sol·licitar una llei de protecció als habitatges construits pels obrers. Juntament amb la carta està una còpia del full informatiu.
    1926
  • AMHL_101_E100_1929_03.pdf
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Clavegueram
    Edificis
    Mercat de Collblanc
    Mercats
    Obres
    Pavimentació
    Contracte de Treball entre Foment d'Obres i Construccions S.A. i Nicasio Monterde Rubio, en representació dels obrers que treballaran en les obres de construcció de cloaques, pavimentació, mercat de Collblanc i altres obres a l'Hospitalet
    1929
  • AMHL_901_049_01.pdf
    Esglésies i ermites
    Homes
    Patrimoni
    Patrimoni documental
    Persones
    Religió
    Vida quotidiana
    De tot el fons documental dipositat en l'Arxiu Municipal, aquest testament és el document més antic on s'esmenta la població d'Hospitalet i la seva parròquia de Santa Eulalia de Provençana. El testament és de 1507 i va ser dictat, amb motiu de greu malaltia, per Gabriel Roig, de la parròquia de Santa Eulalia de Provençana. Després de la introducció acostumada en aquesta classe de documents en la qual, especialment, es fa referència a la seva completa lucidesa, nomena marmessores a Bernat Pagès i el seu fill Pere, a Pere Tarragona i a Pere Font, prevere, tots ells de la citada parròquia, als qui faculta i encarrega complir la seva última voluntat: 1)Que dels seus béns es prenguin les quantitats necessàries per a pagament de deutes i satisfacció d'injúries. 2)Que es prenguin 10 lliures per a preparar la seva sepultura, celebració de missa de cos present, de tertii diey. Si sobra alguna cosa de la citada quantitat es destini a misses, si faltés que s'agafi d'altres béns. 3)Celebrar el trentenari vulgarment dit de Sant Amador, que tan popular va ser durant tota l'Edat mitjana, en Santa Eulalia de Procençana en el cementiri de la qual tria la seva sepultura, en el got familiar, per a tot això estableix un llegat de 33 sous. 4)Llega a l'ermita de Santa María de Bellvitge (capelle Beate Marie de Beluje, la diu) 40 sous. És el més important de tots els seus llegats i en ells degué influir no sols la tradicional devoció de la pagesia hospitalense cap a la seva Verge de Bellvitge, sinó també el fet que a la fi del segle anterior (1493) s'havia emprès l'edificació d'un nou temple, possiblement més capaç, per al qual la pròpia ciutat de Barcelona va regalar la pedra de les seves pedreres. 5)A la Capella de Santa Càndida de l'Hospital, 5 sou. Els pelegrins, que van ser moltíssims durant el segle XV, sobretot durant els anomenats perdons de Santa Eulàlia, trobaven el camí assenyalat per esglésies o monuments dedicats a la santa o hospitals-alberg, com va ser el cas d'Hospitalet. Quan en 1417 es va autoritzar el capellà del nostre hospital per a recaptar almoines per al sosteniment d'aquest, s'assenyala que estava dedicat a Sant Bartolomé, Sant Blas i Saint Lucia. En el mateix segle canvia ja de nom el titular de la seva capella i passa a ser-ho Santa Càndida, com encara ho era en la data del testament de Gabriel Roig. 6)A l'església major (Ecclesie Majori) d'Hospitalet, 10 sous. És de sobres conegut el fet que la nova església es construeix durant el segle XV. En el 1496, encara no està acabada; les obres del campanar degueren començar-se en aquells dies, ja que en aquest any els veïns d'Hospitalet van aconseguir permís per a obtenir la pedra necessària de les pedreres municipals de Barcelona, com va succeir amb Bellvitge, per a “fer un campanar en la sglesia de sa Pobla de l'Hospitalet”. Deu anys després el Vicari General de la diòcesi autoritzava el trasllat de les campanes de Provençana al nou temple. Que Gabriel Roig estableixi un llegat pro operi Ecclesie Majori, bé pot voler indicar que no estava acabada del tot la fàbrica d'aquesta. 7)A tots i cadascun dels altres raspalls de la citada església 6 diners. 8)A la seva dona, Antònia, dels seus béns, a més del dot, 15 lliures. 9)A la seva filla Angelina, 40 lliures. 10)Al fill per néixer (fructi sive prenyat) si arribava a bon port, altres 40 lliures, sobre els seus béns mobles i immobles. 11)Hereu universal el seu fill Bernat, si visqués o, en defecte d'això els seus fills legítims, de tenir-los, en cas contrari el fill esperat, si fos home, si no és així la citada Angelina o els seus successors legítims. 12)Testimonis Jaume Bases i Rafel Oliver, de la mateixa parròquia. A continuació i ja fora del text del testament figura una llista de les persones als qui deu alguna cosa, amb expressió de la quantitat, sens dubte per a ús dels seus marmessors. Copiem a continuació la relació citada, malgrat les evidents dificultats que ofereix la seva lectura, substituint per claudàtors [ ] aquelles paraules la lectura de les quals no ens ha estat possible: Primo debeo al señor en Francesch Amigo 6 libras Item al senyor en Benet Terragona 5 libras Item al senyor en Jacme Bruneta 4 libras 10 s. Item en Anthoni Squarter 4 s. Item en Pere deles Egoes 4 s. Item en Pau Bages 4 s. Item en Rafell dela Torre de Mossen [ ] 3 libras 6 s. Item mes una [ ] [ ] Item Antich Geronella 2 libras Item a Na Venrella de Sants que resta de hun bou 3 libras 13 s. Item Madona [ ] 2 libras 16 s. Item al senyor en Duran per laurarli 13 libras Item encara confessa deure a xxvi de febrer al senyor en [ ] 10 libras
    1507
  • AMHL_101_C310_1928_01_002.pdf
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Instància presentada per Daniel Oliván, president de la "Unión Obrera de Vivienda Propia" perquè a un dels dos carrers que porten el nom de Llavinés se li doni el nom de "Juventud". Al revers consta l'acord de la Comissió Municipal Permanent aprovant la petició.
    1928
  • AMHL_101_C310_1928_01_001.pdf
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Instància presentada per Daniel Oliván, president de la "Unión Obrera de Vivienda Propia" perquè a un dels dos carrers que porten el nom de Llavinés se li doni el nom d'"Unió". Al revers consta l'acord de la Comissió Municipal Permanent aprovant la petició.
    1928
  • AMHL 101-P500-1932_002_001.pdf
    Associacions i entitats
    Ciclisme
    Club Ciclista de Collblanc
    Esportives
    Esports
    Andreu Hernández, president del Club Ciclista de Collblanc, demana autorització a l'Ajuntament per a celebrar una cursa de cintes el proper 24 de juliol a la Plaça Màrtirs de Jaca (actual Plaça Espanyola). Les curses de cintes eren habituals en aquella època, a les festes majors del Centre també se'n feien. Conduïnt una bicicleta, els participants havien d'aconseguir enfilar cintes en cèrcols que es penjaven al carrer. El Club Cicilista Collblanc tenia la seu al local de la Sociedad Universo, a la mateixa Plaça Espanyola actual.
    1932
  • AMHL_101_U100_1924-1926_01_001.pdf
    Política i administració pública
    Treballadors municipals
    Carta de José Campos de Espadas, secretari de l'Oficina Municipal del Districte 4t de Barcelona, demanant al secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Joan Coca, que li envie un exemplar de la memòria anual
    1926
  • AMHL_101_U400_1926_01.pdf
    Associacions i entitats
    Casino del Centre
    Culturals i socio culturals
    Carta del "Centre Autonomista" comunicant el canvi de nom de l'entitat per el de "Casino del Centro"
    1926