• AMHL_901_049_01.pdf
    Esglésies i ermites
    Homes
    Patrimoni
    Patrimoni documental
    Persones
    Religió
    Vida quotidiana
    De tot el fons documental dipositat a l'Arxiu Municipal, aquest testament és el document més antic on s'esmenta la població d'Hospitalet i la seva parròquia de Santa Eulalia de Provençana. El testament és de 1507 i va ser dictat, amb motiu de greu malaltia, per Gabriel Roig, de la parròquia de Santa Eulalia de Provençana. Després de la introducció acostumada en aquesta classe de documents en la qual, especialment, es fa referència a la seva completa lucidesa, nomena marmessores a Bernat Pagès i el seu fill Pere, a Pere Tarragona i a Pere Font, prevere, tots ells de la citada parròquia, als qui faculta i encarrega complir la seva última voluntat: 1)Que dels seus béns es prenguin les quantitats necessàries per a pagament de deutes i satisfacció d'injúries. 2)Que es prenguin 10 lliures per a preparar la seva sepultura, celebració de missa de cos present, de tertii diey. Si sobra alguna cosa de la citada quantitat es destini a misses, si faltés que s'agafi d'altres béns. 3)Celebrar el trentenari vulgarment dit de Sant Amador, que tan popular va ser durant tota l'Edat mitjana, en Santa Eulalia de Procençana en el cementiri de la qual tria la seva sepultura, en el got familiar, per a tot això estableix un llegat de 33 sous. 4)Llega a l'ermita de Santa María de Bellvitge (capelle Beate Marie de Beluje, la diu) 40 sous. És el més important de tots els seus llegats i en ells degué influir no sols la tradicional devoció de la pagesia hospitalense cap a la seva Verge de Bellvitge, sinó també el fet que a la fi del segle anterior (1493) s'havia emprès l'edificació d'un nou temple, possiblement més capaç, per al qual la pròpia ciutat de Barcelona va regalar la pedra de les seves pedreres. 5)A la Capella de Santa Càndida de l'Hospital, 5 sou. Els pelegrins, que van ser moltíssims durant el segle XV, sobretot durant els anomenats perdons de Santa Eulàlia, trobaven el camí assenyalat per esglésies o monuments dedicats a la santa o hospitals-alberg, com va ser el cas d'Hospitalet. Quan en 1417 es va autoritzar el capellà del nostre hospital per a recaptar almoines per al sosteniment d'aquest, s'assenyala que estava dedicat a Sant Bartolomé, Sant Blas i Saint Lucia. En el mateix segle canvia ja de nom el titular de la seva capella i passa a ser-ho Santa Càndida, com encara ho era en la data del testament de Gabriel Roig. 6)A l'església major (Ecclesie Majori) d'Hospitalet, 10 sous. És de sobres conegut el fet que la nova església es construeix durant el segle XV. En el 1496, encara no està acabada; les obres del campanar degueren començar-se en aquells dies, ja que en aquest any els veïns d'Hospitalet van aconseguir permís per a obtenir la pedra necessària de les pedreres municipals de Barcelona, com va succeir amb Bellvitge, per a “fer un campanar en la sglesia de sa Pobla de l'Hospitalet”. Deu anys després el Vicari General de la diòcesi autoritzava el trasllat de les campanes de Provençana al nou temple. Que Gabriel Roig estableixi un llegat pro operi Ecclesie Majori, bé pot voler indicar que no estava acabada del tot la fàbrica d'aquesta. 7)A tots i cadascun dels altres raspalls de la citada església 6 diners. 8)A la seva dona, Antònia, dels seus béns, a més del dot, 15 lliures. 9)A la seva filla Angelina, 40 lliures. 10)Al fill per néixer (fructi sive prenyat) si arribava a bon port, altres 40 lliures, sobre els seus béns mobles i immobles. 11)Hereu universal el seu fill Bernat, si visqués o, en defecte d'això els seus fills legítims, de tenir-los, en cas contrari el fill esperat, si fos home, si no és així la citada Angelina o els seus successors legítims. 12)Testimonis Jaume Bases i Rafel Oliver, de la mateixa parròquia. A continuació i ja fora del text del testament figura una llista de les persones als qui deu alguna cosa, amb expressió de la quantitat, sens dubte per a ús dels seus marmessors. Copiem a continuació la relació citada, malgrat les evidents dificultats que ofereix la seva lectura, substituint per claudàtors [ ] aquelles paraules la lectura de les quals no ens ha estat possible: Primo debeo al señor en Francesch Amigo 6 libras Item al senyor en Benet Terragona 5 libras Item al senyor en Jacme Bruneta 4 libras 10 s. Item en Anthoni Squarter 4 s. Item en Pere deles Egoes 4 s. Item en Pau Bages 4 s. Item en Rafell dela Torre de Mossen [ ] 3 libras 6 s. Item mes una [ ] [ ] Item Antich Geronella 2 libras Item a Na Venrella de Sants que resta de hun bou 3 libras 13 s. Item Madona [ ] 2 libras 16 s. Item al senyor en Duran per laurarli 13 libras Item encara confessa deure a xxvi de febrer al senyor en [ ] 10 libras
    1507
  • AMHL_902_106_001.pdf
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    Religió
    En aquest document, el rector Josep Casas va fer constar els pagaments rebuts per a reparar l’ermita de Bellvitge, així com la resta de comptes per al seu manteniment. Fou escrit entre els anys 1840 i 1845 (tot i que la primera anotació fa referència a l'any 1837). Segurament es tracta d'una pàgina pertanyent a un llibre de comptes més extens. El document mostra que les administradores dels comptes de l'ermita sempre eren dues dones, les quals anaven canviant cada any: Setembre 1840 - setembre 1841: Maria Vinyals i Josepa Farnés. Setembre 1841 - setembre/octubre 1842: Joaquima Rodés i Maria Vergés. Setembre/octubre 1842 - setembre 1843: Agnès Casas Vinyals i Maria Cerdà. Setembre 1843 - Setembre/octubre 1844: Maria Casas i Teresa Bartra. Setembre/octubre 1844 - Setembre/octubre 1845: Josepa Solanes i Josepa Borrell. A partir d'octubre de 1845: Antònia Company i Rosa Borrell.
    1840
  • AMHL_101_M420_1927_01.pdf
    Conflictes
    Cossos de seguretat
    Religió
    Bars
    Queixa del veïns de Collblanc per l'activitat del Bar Charleston on s'exerceix la prostitució. Amb la carta dels veïns hi ha un informe dels mossos d'esquadra i una carta del rector de la parròquia de Sant Ramon
    1927
  • AMHL_101_P100_1968_06_001.pdf
    Cultura
    Música
    Cant
    Associacions i entitats
    Religió
    Goigs
    Ermita de Bellvitge
    Carta de Carlos Babot Boixeda, president de l'associació d'Amigos de los Gozos, agraint la publicació en el Butlletí d'Informació Municipal de l'article "La ermita de Bellvitge y sus "goigs"" escrit per Ricardo Vives Sabaté, soci de l'associació. Consta la carta de resposta
    1968
  • AMHL 101 T510_1936_001.pdf
    Agricultura i ramaderia
    Conflictes
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Guerra Civil
    Masies
    Religió
    Seguretat i defensa
    Torre Barrina (la Marquesa)
    Inclou un certificat del secretari municipal de l'aprovació en Comissió de Govern de l'enderroc de l'antiga església i campanar de Santa Eulàlia de Mèrida
    1936
  • AMHL_101_T520_1923_034.pdf
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Església Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i ermites
    Obres
    Religió
    Decrets i diligències de la Comissió d'Hisenda aprovant aquesta construcció i la contribució de l'Ajuntament. Es tractava d'una nova església projectada per l'arquitecte Joan Rubió. La primera pedra es va posar el 25 de novembre de 1923. Després de fer els fonaments, l'obra va quedar aturada. Als anys 50 es va construir finalment la nova església de Santa Eulàlia de Provençana, però amb un projecte totalment diferent de l'arquitecte Manuel Puig Janer.
    1923
  • AMHL 101 P310-11 13-1955.pdf
    Associacions i entitats
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    Excursionisme
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
    UEC - Delegació Centre
    Antoni Duch Rialp, president de la secció L'Hospitalet-Centre de la Unió Excursionista de Catalunya, sol·licita a l'alcalde que es creï un patronat per a la restauració de l'ermita de Bellvitge.
    1955