Proclama anarquista que condemna la mort del militant de Sallent Antoni Soler, així com la deportació d'altres 100 anarquistes a conseqüència de la Insurrecció de l'Alt Llobregat. Aquest fet, conegut com "l'afer de les deportacions", serà d'enorme importància en les relacions entre el govern de la Segona República i la militància anarquista, empitjorant de manera substancial les relacions entre ambdues.

Carta en resposta a Emilio Gutiérrez Ravé, que havia demanat per tarjeta postal del Consell Nacional de Tutela de Menors, informació sobre el seu germà José Gutiérrez Ravé

Carta enviada al Comitè Local de Refugiats demanant informació sobre la nena María Rodríguez González que ha estat adoptada per una família de l'Hospitalet

Cens de refugiats de guerra 1938

Carta de la Comissió Municipal Pro-Damnificats del Bombardeig enviada a la ciutadania, després del bombardeig del 25 de juliol, demanant ajut econòmic

Carta enviada perquè es presenti en el Departament de Treball i Assistència amb la refugiada que té en acolliment, per una diligència d'interès

Carta de la Delegació a Catalunya del Consell Nacional de Tutela de Menors del Ministeri de Justícia informant de la visita que es realitzarà a la colònia de menors per a treballs de propaganda a l'estranger

Carta del Conseller de Sanitat i Assistència Social de l'Ajuntament dirigida a la directiva del Sindicat Agrícola Ramader reclamant que el subminstrament de llet no falti a les famílies acollides

Carta del Ministeri de Treball i Assistència Social dirigida al Conseller de Sanitat i Assitència Social de l'Hospitalet, en resposta al ofici del dia 25 en que es demanava salconduit perquè Manuela Diaz Nuñez pogués traslladar-se a Madrid

Carta del Comitè Local d'Ajut als Refugiats enviada a la Oficina Central d'Evacuació de Madrid. Es demana salconduit perquè la refugiada Manuela Diaz y Nuñez, amb els seus quatre fills, pugui traslladar-se a Madrid.

Relació del refugiats procedents de Madrid i col·legi Valle Hermoso acollits en cases particulars

Llistat de les escoles existents a l'Hospitalet, ordenades segons el districte al qual pertanyen (Centre, Collblanc o Provençana). Inclou l'adreça i el nom oficial de l'escola. També es distingeix entre les escoles que eren nacionals, municipals, les de nova creació i les que abans de la guerra eren particulars.

Reglament que estableix l'organització de la secció de bombers de l'Hospitalet de Llobregat. Conté les següents seccions: - Organització (artícles 1-3) - Deures (artícles 4-9) - Senyals i operacions (artícles 10 i 11) - Recompenses (artícles 12-14) - Recompenses extraordinàries (artícles 15 i 16) - Adiccional

Pertany a un conjunt de llistes elaborades a l'octubre de 1937 on s0indica el personal que treballa a l'ajuntament i el lloc on presta servei-

Taula de senyals de la secció de bombers

Llista de la inscripció de bombers amb les dades: nom, professió, estat civil, edat i adreça

Aquest reglament estableix com ha de ser el cos de bombers municipal de l'Hospitalet de Llobregat i substitueix un anterior reglament de 1880. Es conserven dos exemplars, un té anotacions en brut i va ser finalitzat el 9 de juny de 1905. El segon exemplar (digitalitzat), que sembla la versió definitiva, va ser aprovat per la sessió del Ple Municipal del 25 d'agost de 1905 i conté les signatures del secretari Josep Prats i l'alcalde Josep Parera. Entre altres, s'estableix que el cap de bombers serà el Mestre d'Obres i es delimita el terme de l'Hospitalet en quatre districtes. Conté 31 articles que es divideixen en: - Articles 1-6: Disposicions generals. - Articles 7-24: Del personal. - Articles 25-27: Del material. - Articles 28-30: Penalitats. - Article addicional.

Carta de la CNT-AIT adreçada a l'alcalde informant de la designació de Vicente Gil Mata com a membre de la Junta de Defensa Pasiva i designat també per a constituir la Comissió d'Obres Públiques

Inclou informe de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Giaralt

Inclou un certificat del secretari municipal de l'aprovació en Comissió de Govern de l'enderroc de l'antiga església i campanar de Santa Eulàlia de Mèrida

Expedient que es va crear a partir de la creació d'una subscripció popular, promoguda per l'Ajuntament de l'Hospitalet, que tenia l'objectiu de premiar la detenció dels autors de l'atracament i l'assassinat de la propietària d'un estanc de la ciutat, situat al carrer Laureà Miró, 15 (l'actual carrer Major). La majoria són cartes adreçades a l'Ajuntament, on s'especifica la quantitat de diners que les empreses o els particulars donaran de manera voluntària. Un dels documents és una carta enviada des del Govern Militar de la província de Cadis, que comunica la detenció de dos homes que, suposadament, haurien estat els autors dels fets.

En aquest document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí, el notari Joan Olzina i Cabanes deixa constància de l’establiment de contracte entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde Jaume Hosta. S’explica en el document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casa que comptava amb un gran pati, planta baixa i pis, de 1654, situada al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal•lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades cedia per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. L’entrada s’establí en 137 lliures i s’acordà un cens anual de 60 lliures. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquest edifici. Aquesta inicial edificació del s. XVIII va anar transformant-se, amb el pas dels anys, en un singular edifici de tres pisos que comptava amb dues esplèndides torres de guaita que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, segurament per tal d'adaptar l'interior de l'edifici en habitatges, que va ser l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Aquest edifici, conegut en el seu moment amb el popular motiu Can Perola, relatiu als profús ús dels perols on es cuinava diàriament el ranxo que menjaven els militars allà destacats, era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes, que el 1995 era la seu d'un petit taller però que va ser en el seu moment la garita d'entrada al recinte interior que donava accés a l'entrada principal de la Caserna, encara comptava a la seva façana, molt deteriorada pel pas del temps, allà oblidat, amb un gran màstil per posar una bandera. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, també del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, espai avui reconvertit en un parc, on es conserva l’antic mas. El gran casalot objecte d’aquest document notarial estava situat exactament fent cantonada entre el carrer Major, avui núm. 88, i la riera de l'Escorxador, antiga riera Femades, gairebé al límit del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, molt a prop del lloc en el que avui hi ha la Plaça de la Remunta i la casa pairal dels Femades, Can Femades, avui Can Serra, situada aquesta ja al terme municipal de Cornellà, en la confluència de l'actual avinguda d'Álvarez de Castro amb el carrer Major. La família dels Femades era una de les importants de l'Hospitalet: tenien masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Trobem Femades al llarg dels segles XVI, XVII i començament del XVIII, amb diversos masos existents al llarg d'aquests segles.

Cartell anunciant l'espectacle teatral que es realitzarà en profit dels joves de L'Hospitalet que es troben lluitant a l'Àfrica del Quadre Dramàtic i d'en Joan Drets, director de la distingida entitat Círcol de Sans. L'esdeveniment tindrà lloc al local del Grop Tranquil, situat al Cafè La Bohèmia (abans Japó), a la carretera de Collblanc, 29 (sembla que numeració no coincideix amb l'actual).