Teresa Llobera Roqués, vídua de José Canal, és designada portera de les escoles del carrer Llançà, 20. En el dictamen s'ordena arreglar l'habitatge de la porteria i nomenar aquesta dona provisionalment com a portera per a que s'ocupi de la neteja de les escoles. Inclou un informe d'un Guàrdia Urbà, amb data de 4 de febrer de 1940, explicant que Teresa Llobera és vídua i té dos fills. El seu marit, José Canal, era guàrdia d'assalt i fou detingut pels "rojos" durant la Guerra Civil. Primer estigué empresonat al vaixell Uruguay i finalment fou afusellat. S'inclou també una carta escrita pel propi José el 9 d'abril de 1938 mentre estava detingut. Es tracta de José Canal Roca, l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet conserva el seu expedient polític-social de repressió franquista.

Xec de la Caixa de Vilumara expedit per Francesc Vilumara i cobrat per Ramon Vilumara el 2 de maig de 1862. En aquells moments l'empresa encara no s'havia instal·lat a l'Hospitalet, estava al carrer de Sant Pere Més Baix de Barcelona. La quanitat cobrada amb aquest xec no és visible, ja que està retallat per impedir que es torni a cobrar. El pagament s'havia de fer or, plata o paper moneda equivalent.

Expedient que es va crear a partir de la creació d'una subscripció popular, promoguda per l'Ajuntament de l'Hospitalet, que tenia l'objectiu de premiar la detenció dels autors de l'atracament i l'assassinat de la propietària d'un estanc de la ciutat, situat al carrer Laureà Miró, 15 (l'actual carrer Major). La majoria són cartes adreçades a l'Ajuntament, on s'especifica la quantitat de diners que les empreses o els particulars donaran de manera voluntària. Un dels documents és una carta enviada des del Govern Militar de la província de Cadis, que comunica la detenció de dos homes que, suposadament, haurien estat els autors dels fets.

Carta dirigida a la Diputació de Barcelona.

Document elaborat pel Negociat d'Estadístiques amb dades estadístiques des de l'any 1359 fins l'any 1986, amb els següents apartats: - Padró Municipal d'Habitants 1359-1986 - Evolució demogràfica dels barris de l'Hospitalet 1860-1986 - Dades padró municipal d'habitatants 1986 - Fulls de padrons anys 1986 i 1991 (afegit amb posterioritat)

Sol·licitud del sereno de Santa Eulàlia, Francisco Ballester Sánchez, perquè es deixi sense efecte la modificació de la divisió del barri on presta serveis. La sol·licitud va acompanyada d'alguns plecs de signatures de veïns i comerços del barri. En el document és interessant veure el segell de molts comerços del barri.

Carta de la Unión Obrera de la Vivienda Propia (Secció Hospitalet, Collblanc i la Torrassa) enviada a l'Ajuntament, comunicant la publicació d'un full informatiu. En aquest full s'informa a tots els treballadors de les tasques realitzades en pro de la urbanització de diversos carrers de la ciutat i de les gestions per sol·licitar una llei de protecció als habitatges construits pels obrers. Juntament amb la carta està una còpia del full informatiu.

De tot el fons documental dipositat a l'Arxiu Municipal, aquest testament és el document més antic on s'esmenta la població d'Hospitalet i la seva parròquia de Santa Eulalia de Provençana. El testament és de 1507 i va ser dictat, amb motiu de greu malaltia, per Gabriel Roig, de la parròquia de Santa Eulalia de Provençana. Després de la introducció acostumada en aquesta classe de documents en la qual, especialment, es fa referència a la seva completa lucidesa, nomena marmessores a Bernat Pagès i el seu fill Pere, a Pere Tarragona i a Pere Font, prevere, tots ells de la citada parròquia, als qui faculta i encarrega complir la seva última voluntat: 1)Que dels seus béns es prenguin les quantitats necessàries per a pagament de deutes i satisfacció d'injúries. 2)Que es prenguin 10 lliures per a preparar la seva sepultura, celebració de missa de cos present, de tertii diey. Si sobra alguna cosa de la citada quantitat es destini a misses, si faltés que s'agafi d'altres béns. 3)Celebrar el trentenari vulgarment dit de Sant Amador, que tan popular va ser durant tota l'Edat mitjana, en Santa Eulalia de Procençana en el cementiri de la qual tria la seva sepultura, en el got familiar, per a tot això estableix un llegat de 33 sous. 4)Llega a l'ermita de Santa María de Bellvitge (capelle Beate Marie de Beluje, la diu) 40 sous. És el més important de tots els seus llegats i en ells degué influir no sols la tradicional devoció de la pagesia hospitalense cap a la seva Verge de Bellvitge, sinó també el fet que a la fi del segle anterior (1493) s'havia emprès l'edificació d'un nou temple, possiblement més capaç, per al qual la pròpia ciutat de Barcelona va regalar la pedra de les seves pedreres. 5)A la Capella de Santa Càndida de l'Hospital, 5 sou. Els pelegrins, que van ser moltíssims durant el segle XV, sobretot durant els anomenats perdons de Santa Eulàlia, trobaven el camí assenyalat per esglésies o monuments dedicats a la santa o hospitals-alberg, com va ser el cas d'Hospitalet. Quan en 1417 es va autoritzar el capellà del nostre hospital per a recaptar almoines per al sosteniment d'aquest, s'assenyala que estava dedicat a Sant Bartolomé, Sant Blas i Saint Lucia. En el mateix segle canvia ja de nom el titular de la seva capella i passa a ser-ho Santa Càndida, com encara ho era en la data del testament de Gabriel Roig. 6)A l'església major (Ecclesie Majori) d'Hospitalet, 10 sous. És de sobres conegut el fet que la nova església es construeix durant el segle XV. En el 1496, encara no està acabada; les obres del campanar degueren començar-se en aquells dies, ja que en aquest any els veïns d'Hospitalet van aconseguir permís per a obtenir la pedra necessària de les pedreres municipals de Barcelona, com va succeir amb Bellvitge, per a “fer un campanar en la sglesia de sa Pobla de l'Hospitalet”. Deu anys després el Vicari General de la diòcesi autoritzava el trasllat de les campanes de Provençana al nou temple. Que Gabriel Roig estableixi un llegat pro operi Ecclesie Majori, bé pot voler indicar que no estava acabada del tot la fàbrica d'aquesta. 7)A tots i cadascun dels altres raspalls de la citada església 6 diners. 8)A la seva dona, Antònia, dels seus béns, a més del dot, 15 lliures. 9)A la seva filla Angelina, 40 lliures. 10)Al fill per néixer (fructi sive prenyat) si arribava a bon port, altres 40 lliures, sobre els seus béns mobles i immobles. 11)Hereu universal el seu fill Bernat, si visqués o, en defecte d'això els seus fills legítims, de tenir-los, en cas contrari el fill esperat, si fos home, si no és així la citada Angelina o els seus successors legítims. 12)Testimonis Jaume Bases i Rafel Oliver, de la mateixa parròquia. A continuació i ja fora del text del testament figura una llista de les persones als qui deu alguna cosa, amb expressió de la quantitat, sens dubte per a ús dels seus marmessors. Copiem a continuació la relació citada, malgrat les evidents dificultats que ofereix la seva lectura, substituint per claudàtors [ ] aquelles paraules la lectura de les quals no ens ha estat possible: Primo debeo al señor en Francesch Amigo 6 libras Item al senyor en Benet Terragona 5 libras Item al senyor en Jacme Bruneta 4 libras 10 s. Item en Anthoni Squarter 4 s. Item en Pere deles Egoes 4 s. Item en Pau Bages 4 s. Item en Rafell dela Torre de Mossen [ ] 3 libras 6 s. Item mes una [ ] [ ] Item Antich Geronella 2 libras Item a Na Venrella de Sants que resta de hun bou 3 libras 13 s. Item Madona [ ] 2 libras 16 s. Item al senyor en Duran per laurarli 13 libras Item encara confessa deure a xxvi de febrer al senyor en [ ] 10 libras

El treballador Gerónimo Aguirre és traslladat del Far de la Torre del Riu al Far del Port de Barcelona.

Comunicat de baixa de Gerónimo Aguirre com a treballador del Far de la Torre del Riu

Comunicat d'alta d'Antonio Boet com a treballador del Far de la Torre del Riu

Comunicat de baixa d'Amado Sabater, treballador del far de la Torre del Riu, per continuar els seus serveis al far d'Oropesa, a Castelló de la Plana.

Nomenament d'Andreu Company i Antoni Pallarés com a personal municipal per part de la Direcció General d'Obres Públiques, els quals poden continuar els seus serveis al Far de la Torre del Riu.

En motiu de la presentació a l'Hospitalet del seu llibre "Diari d'un exiliat" (el 9 de gener de 1980), Ramon Moral va preparar aquest escrit repassant la seva experiència vital i la seva relació amb la ciutat i l'ajuntament. Ramon Moral i Querol va néixer el 6 de gener de 1908 a l'Hospitalet de Llobregat. Fill de barber, en va aprendre l'ofici mentre estudiava la carrera de Dret. A mitjans de la dècada de 1920 va entrar com a treballador administratiu a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Fou un dels creadors de la secció d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. El 6 d'octubre de 1934, seguint les instruccions de la Generalitat, va proclamar la República Catalana des del balcó de l'ajuntament de l'Hospitalet, amb els caps de la Guàrdia Civil al costat. Uns dies després fou detingut per aquests fets, igual que tot el govern municipal. L'any 1936 va ingressar a l'exèrcit republicà. Després de la desfeta republicana en la Guerra Civil, va franquejar la frontera francesa i fou traslladat als camps de Sant Cebrià i d'Argelers, al Rosselló. Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar a la Resistència francesa. Va rebre la Creu de la Resistència. Va tornar de l'exili amb l'arribada de la democràcia. A partir de 1978 va viure a Torredembarra, lloc on va morir el 30 de gener de 1998 amb 90 anys d'edat.

José Ollé i Busquest, que ha rebut dues multes de trànsit i se li ha retirat el seu carruatge i portat al dipòsit municipal, envia aquesta carta denunciant que no ha incomplert cap norma i que les multes es deuen a un acte d'enemistat del regidor Daniel Olivan, al que deu la quantitat de vint pessetes del joc nomenat "Golf" que l'esmentat regidor té al carrer Atlàntida

Decrets i diligències de la Comissió d'Hisenda aprovant aquesta construcció i la contribució de l'Ajuntament. Es tractava d'una nova església projectada per l'arquitecte Joan Rubió. La primera pedra es va posar el 25 de novembre de 1923. Després de fer els fonaments, l'obra va quedar aturada. Als anys 50 es va construir finalment la nova església de Santa Eulàlia de Provençana, però amb un projecte totalment diferent de l'arquitecte Manuel Puig Janer.

Proclama anarquista que condemna la mort del militant de Sallent Antoni Soler, així com la deportació d'altres 100 anarquistes a conseqüència de la Insurrecció de l'Alt Llobregat. Aquest fet, conegut com "l'afer de les deportacions", serà d'enorme importància en les relacions entre el govern de la Segona República i la militància anarquista, empitjorant de manera substancial les relacions entre ambdues.

Carta en resposta a Emilio Gutiérrez Ravé, que havia demanat per tarjeta postal del Consell Nacional de Tutela de Menors, informació sobre el seu germà José Gutiérrez Ravé

Carta enviada al Comitè Local de Refugiats demanant informació sobre la nena María Rodríguez González que ha estat adoptada per una família de l'Hospitalet

Cens de refugiats de guerra 1938

Carta de la Comissió Municipal Pro-Damnificats del Bombardeig enviada a la ciutadania, després del bombardeig del 25 de juliol, demanant ajut econòmic

Carta enviada perquè es presenti en el Departament de Treball i Assistència amb la refugiada que té en acolliment, per una diligència d'interès

Carta de la Delegació a Catalunya del Consell Nacional de Tutela de Menors del Ministeri de Justícia informant de la visita que es realitzarà a la colònia de menors per a treballs de propaganda a l'estranger

Carta del Conseller de Sanitat i Assistència Social de l'Ajuntament dirigida a la directiva del Sindicat Agrícola Ramader reclamant que el subminstrament de llet no falti a les famílies acollides

Carta del Ministeri de Treball i Assistència Social dirigida al Conseller de Sanitat i Assitència Social de l'Hospitalet, en resposta al ofici del dia 25 en que es demanava salconduit perquè Manuela Diaz Nuñez pogués traslladar-se a Madrid