• AMHL 101 T510_1937_001.pdf
    Conflictes
    Ferroviaris
    Guerra Civil
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    Transports
    Tren
    Refugi ubicat a l'extrem del carrer Salvador, al barri de Santa Eulàlia, sota les vies del la línia de ferrocarrils Madrid-Saragossa-Alacant (actual RENFE). Aproximadament, davant de la subestació elèctrica coneguda com la Central Transformadora de la Torrassa.
    1937
  • AMHL_906_004_1862_01.pdf
    Can Vilumara
    Indústries
    Xec de la Caixa de Vilumara expedit per Francesc Vilumara i cobrat per Ramon Vilumara el 2 de maig de 1862. En aquells moments l'empresa encara no s'havia instal·lat a l'Hospitalet, estava al carrer de Sant Pere Més Baix de Barcelona. La quanitat cobrada amb aquest xec no és visible, ja que està retallat per impedir que es torni a cobrar. El pagament s'havia de fer or, plata o paper moneda equivalent.
    1862
  • AMHL_E100_1924_00008_11_targeta postal.jpeg
    Activitats econòmiques
    Godó i Trías S.A. (Les Sangoneres)
    Indústries
    Viuda e Hojos de Jaime Trias
    Extreta de l'expedient 8/1924 de prolongació de la Granvia. A la targeta hi ha marcada la part que s'expropia. Dibuix amb vista aèria de la fàbrica de sacs de jute Viuda e hijos de Jaime Trias, posteriorment anomenada Godó y Trías S.A., ubicada el 1903 al barri de Marina, quan tot aquell espai era zona agrícola,, com s'observa al dibuix. Una part de la fàbrica, la posterior, perquè inicialment l'entrada al recinte estava situada a l'esquerra del dibuix, on hi havia la Casa del Director, va quedar afectada per l'obertura del que va ser anomenat carrer Cortes, és a dir, de la Gran Via de les Corts Catalanes, avui anomenada Granvia de l'Hospitalet. Aquesta postal de promoció de la fàbrica, deixa clar, amb una ratlla marcada amb llapis a la dreta del bibuix, quina part de la fàbrica va ser afectada i posteriorment enderrocada. Aquesta avinguda, d'una gran amplada, fet insòlit per l'època que va molestar molt els propietaris de terres que van ser expropiats, es va traçar com una ruta relativament paral·lela al camí del Prat, prolongació de la gran avinguda dissenyada el 1858 per l'enginyer Ildefons Cerdà quan presentà el seu projecte de reforma i eixample de Barcelona, on ja es veu la intenció de prolongar la Gran Via de les Corts Catalanes projectada dins del terme de Barcelona cap al terme municipal de l'Hospitalet. Als primers plànols només es veu una petita intenció de prolongació, tocant a la riera Blanca, com en alguns mapes de final del segle XIX, però en plànols de les dues primeres dècades del segle XX, ja es veu clarament la voluntat de fer el projecte fins al riu Llobregat. Als primers plànols, la prolongació encara apareix sense nom, però a partir dels plànols dels anys 1910 ja apareixen retolats amb el nom "prolongación de la calle de Cortes", de vegades Cortes Catalanes, fins i tot amb el qualificatiu Gran Via entre parèntesi. La prolongació va ser iniciada a la dècada dels anys 20 del s. XX, com deixa clar aquest dibuix de 1924. Posteriorment, als anys 50 del s. XX es transformà en l'autovia de Castelldefels i actualment és la Granvia de l'Hospitalet. La fàbrica de filatures i teixits de jute Viuda e Hijos de Jaime Trias, posteriorment, després de la guerra civil, coneguda com a Godó i Trias S.A., era anomenada popularment "Les Sangoneres", pel fet d'haver-se instal·lat, el 1903, a instàncies de María Pilar Romeu Torrens, vídua de Trias, a l'anomenat prat de les sangoneres, un terreny de la zona de Marina de l'Hospitalet ben regat per un subcanal del Canal de la Infanta, i per un profund pou artesià de cinquanta metres de fondària, on, a banda de molta aigua, necessària per realitzar satisfactòriament el procés de transformació industrial del jute, abundaven les sangoneres. Entre els treballadors va ser molt popular aquest motiu perquè tenia un doble sentit i també feia referència a la capacitat de les classes extractives burgeses del moment per extreure o "xuclar" plusvàlues dels treballadors pagant salaris de misèria per jornades laborals llarguíssimes. Els productes que produïa i oferia la fàbrica, que va arribar a tenir 556 treballadors en 1930 dels quals el 80% eren dones, que eren les filadores que feien anar els telers, eren arpillera, sacs i cordes de jute. Els homes realitzaven tasques de manteniment de l'edifici, de la maquinaria i el transport de materials. Les oficines de Viuda e Hijos de Jaime Trias estaven inicialment, al carrer Diputació núm. 249 de Barcelona, dins el "Quadrat d'or" i, posteriorment, desapareguda la vídua el 1936 i acabada la guerra civil, el 1946, els seus hereus van fusionar la seva firma de filatures de jute amb la dels Godó, situada a Igualada, canviant el nom de l'empresa per constituir «Godó y Trias, S.A.».al carrer Pelai, núm 28, al mateix edifici de La Vanguardia, propietat dels Godó. L'edifici, va ser projectat pel Mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró i les calderes de vapor, dues calderes multitubulars de vapor amb sistema inexplotable Viclausse, van ser instal·lades per l'enginyer Ferran Junoy Vernet, director de La Maquinista Terrestre i Marítima. Jaume Brossa i Mascaró, Barcelona, 1845-1922, va obtenir el títol de Mestre d’obres el 1868 i va estar en actiu professionalment entre 1869 i 1917. Va ser fill de Francesc Brossa i Rial, empresari d’enderrocs i col•leccionista d’elements esculturals i arquitectònics provinents d’enderrocs d’antics palaus gòtics abandonats de ciutat vella dels segles XIV al XVI o dels convents abandonats per la desamortització, que exhibia a la seva casa-museu al carrer d’Escipió del barri del Putxet de Barcelona, que passaren posteriorment a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona quan aquesta casa va ser enderrocada després de la guerra civil i que van servir posteriorment per a restaurar altres palaus del carrer de Montcada i dels Arcs. La professió i aquella passió pel col•leccionisme arquitectònic del pare, que sens dubte va influir en la seva formació, el va permetre tot un seguit de contactes amb empresaris del sector de la construcció i amb distingides famílies de la Barcelona burguesa de l’època, com la reusenca Maria de Bofarull i Plandolit, vídua de l’important col•leccionista d’art Sebastià Pascual i Inglada, que va ser fundador del Banc de Barcelona, que li va encarregar la reforma i ampliació del seu habitatge-museu del carrer Xuclà núm.19 el 1877 i que el va posar en contacte amb la família Òdena Iglésias, propietaris del Vapor Vell de Reus, que li va encarregar el 1872 un panteó pel llavors recentment inaugurat cementiri de Reus (1870). Es tracta d'una obra espectacular d'estil neoegipci, una de les peces amb més valor artístic del cementiri. Quan l'any 1869 s'enderrocà la Ciutadella i els seus terrenys es van cedir a la ciutat, es va convocar un concurs per urbanitzar el sector que va guanyar el també mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre. El seu pla, del 1872-74, preveia la construcció d'un conjunt d'edificis eclèctics de planta baixa, entresòl i tres pisos sobre porxos correguts amb arcades, amb una façana contínua al Parc de la Ciutadella, avui Passeig Picasso. El seu referent era la Rue Rivoli de París, de 1848. Un esquema compositiu semblant al dels porxos d'en Xifré (1840) o la plaça Reial (1848). El projecte va ser desenvolupat seguint el model previst, tant pel mateix Fontserè com pels mestres d'obres, Jaume Brossa i Mascaró i Frederic Farreras i Villalonga durant els darrers vint anys del segle XIX. Com a molts altres Mestres d’obres, va ser contractista i empresari i va construir diferents immobles d’estil clàssic a l’eixample, en llocs tan assenyalats com la Casa Joan Pou al núm. 20 de la plaça de Catalunya el 1876, seu de Société Générale de Banque des de 1919, que la va reformar, o al núm. 39 del Passeig de Gràcia, just a la que avui es coneix com l’illa d'or, o mansana de la discòrdia, on va aixecar la Casa Antoni Torruella el 1887, avui coneguda com a Casa Delfina Bonet, que la va adquirir el 1915 i va fer reformar la façana, seguint l’estil noucentista, a Marcel•lí Coquillat. També va ser obra seva els Banys Àrabs, de 1873, al Passatge de la Pau núm 2 de Barcelona, avui desapareguts. Uns banys públics que oferien sessions d’hidroteràpia i de banys de vapor que es van fer molt populars per la seva luxosa decoració d’estil neomudejar, un estil que estava molt de moda en aquella segona meitat del segle XIX i que va agradar molt a la família Marsillach, que li va encarregar la construcció d’una torre d’estil arabitzant amb un gran jardí el 1882. L’edifici encara es conserva i és una escola privada.L'any 1882 Joan Marsillach i Parera, metge de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Gervasi de Cassoles, va fer construir en un terreny que en aquells anys quedava delimitat pels carrers de Copèrnic, Muntaner i Tavern, gairebé dins del recinte del Parc de Monterols, una casa torre per traslladar-se a viure amb el seu fill, el crític musical Joaquim Marsillach i Lleonart, greument malalt de tuberculosi, estudiant de medicina amb el Dr. Josep de Letamendi. Els dos, Marsillach i Lleonart i Letamendi, van ser els primers introductors del wagnerisme a Catalunya. Des de 1983 i fins el 1918 va ser membre de la Junta Consultiva del Centre de Mestres d’Obres de Catalunya.El 1894 va quedar vidu de Manuela Amigó i Monteriol. Van tenir tres filles: Teresa, Ramona i Mercè. El seu cunyat, Francesc Amigó, era fabricant de cal i ell, que era també contractista, va crear el 1896 l’empresa de construcció “La Campinense S.A.” amb la intenció d’explotar unes pedreres de Campins per tal de fer ciment i material de construcció que, de fet, va ser l’ampliació de la seva empresa “Brossa y Compañía”. Van ser socis seus en aquesta empresa, que va comptar amb un capital inicial de tres milions i mig de pessetes, xifra molt important per a l’època, distribuït en 700 accions de 500 pessetes cada una, importants membres de la burgesia catalana del moment com Lluís Martí i Codolar, banquer que va fundar el Banc Hispano Colonial i fou conseller de diverses empreses de ferrocarrils, de la Societat General de Telèfons, fundada per ell, i d’una explotació agrícola (l’anomenada Granja Vella, a Horta), que li valgué la gran creu del mèrit agrícola, i Òscar Pascual de Bofarull, director del Banc de Barcelona i fill del fundador Sebastià Pascual i Inglada. No és estrany, doncs, que li fos encarregada la construcció de la important fàbrica “Viuda e Hijos de Jaime Trias” el 1903 on, seguint l’estètica modernista, va plasmar novament el seu gust per l’arquitectura neomudéjar fent un us molt artístic i funcional del maó vist amb decoració de tipus modernista, aprofitant les qualitats del maó per a fer dibuixos geomètrics a les façanes. L’estructura original de la primigènia fàbrica, consistia en dos blocs de naus d’estil modernista, totes elles amb els murs de maó vist, amb cobertes de quatre vessants. Les façanes estan coronades per cornises emmerletades formant unes sanefes de dissenys geomètrics. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus centrals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives i la Casa del Director, on estava situada inicialment l'entrada al recinte fabril. Posteriorment, quan una part de la fàbrica va ser afectada per la prolongació de la Gran Via de les Corts Catalanes, l'entrada a la fàbrica es va situar donant a aquesta avinguda, entrada que també va ser enderrocada als anys noranta del s. XX quan van ser eixamplades i pavimentades les voreres de l'avinguda. Entre els anys 1962-1964, essent director de la fàbrica Roberto Trias Milà, els arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà, nebot de Trias Milà, van realitzar una ampliació de la fàbrica projectant una sèrie de pavellons de maó vist, amb teulada amb forma de serra, avui desapareguts, que continuaven el seu llenguatge modernista. La fàbrica es va mantenir en funcionament fins a principis dels anys vuitanta del s. XX. L'edifici, actualment de propietat municipal, un dels millors exemples d'arquitrectura industrial de principis del segle XX realitzada amb maó vist, forma part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectonic (EPPA, fitxa núm. 28)
    1924
  • AMHL_101_U400_1936_01.pdf
    Associacions i entitats
    Oficis i ocupacions
    Periodistes
    Estatuts de l'Associació de Periodistes de l'Hospitalet
    1936
  • AMHL_101_T220_1932_002.pdf
    Actes polítics
    Actes reivindicatius
    Conflictes
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Manifest d'Estat Lliure exposant el seu ideari i programa polític
    1932
  • AMHL_101_T220_1932_003.pdf
    Actes polítics
    Actes reivindicatius
    Conflictes
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Manifest d'Unió Republicana per a la creació d'un centre a la barriada de Santa Eulàlia
    1932
  • AMHL_101_U100_1926_43.pdf
    Actes oficials
    Insígnies
    Política i administració pública
    Trasllat a l'alcaldia de l'Hospitalet, per part del governador civil, de la comunicació rebuda per la Concessió per part del rei del títol de Ciutat a l'Hospitalet de Llobregat
    1925
  • AMHL_101_U420_1904_01.pdf
    Associacions i entitats
    Carta del governador civil demanant les adreces de les societats del municipi, juntament amb l'esborrany de resposta
    1904
  • AMHL_101_U420_1884_01.pdf
    Associacions i entitats
    Estat de les societats que existeixen al municipi
    1884
  • AMHL_101_U420_1880_01.pdf
    Associacions i entitats
    Estadística de les associacions de socors mutus que existeixen a l'Hospitalet de Llobregat
    1880
  • AMHL_101_U420_1887_01.pdf
    Associacions i entitats
    Política i administració pública
    1887
  • AMHL_101_U420_1886_01.pdf
    Associacions i entitats
    Política i administració pública
    1886
  • AMHL_101_U420_1898_01.pdf
    Associacions i entitats
    Política i administració pública
    1898
  • AMHL_820_capsa 14_1961_menu.pdf
    Misses
    Oficis i ocupacions
    Religió
    Religiosos
    Vida quotidiana
    Vida social
    Menú del dinar que ofereix Mn. Josep Homar i Duran, rector de Santa Eulàlia d'Hospitalet, en ocasió de les seve noces d'or sacerdotals
    1961
  • AMHL_820_capsa 14_1961_recordatori.pdf
    Misses
    Oficis i ocupacions
    Religió
    Religiosos
    Vida quotidiana
    Vida social
    Recodatori noces d'or sacerdotals del Mn. Josep Homar i Duran, rector de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hospitalet
    1961
  • AMHL_101_V100_1903_11_EAG.pdf
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Indústries
    Dictamen de la Comissió d'obres inspeccionant el camí del Mig o de Manso, del barri de la Marina, que arriba fins a la nova fàbrica que na Pilar Romeu, vídua de Trias, està construint
  • AMHL_101_V100_1880_1_001.pdf
    Correspondència històrica
    Política i administració pública
    Carta de l’alcalde Francesc Goyta al jutge de primera instància de San Feliu de Llobregat per la comissió d’un fet delictiu ocorregut a la mina pròpia. L'any de 1879 és incorrecte. El document estava entre la correspondència de 1880 i el 12 de gener de 1879 l'alcalde no era Francesc Goyta, sinó Fortunat Prats Carbó. Juntament amb la carta està l'esborrany on la data és 12 de gener de 1880
    1880
  • AMHL_101_V100_1885_38_001.pdf
    Cementiri
    Sanitat i salut
    Esborrany d'una carta enviada a l’alcalde de Sans en relació a la inhumació de cadàvers al cementiri de Sans.
    1885
  • AMHL_101_V100_1885_42.pdf
    Correspondència històrica
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    Polítics
    Carta del senador Josep Maluquer, dirigida a Pedro Norta, Antonio Anfruns i Jaume Bonet, agraint la carta de felicitació pels seus discursos al Senat defensant els interesos generals de Catalunya
    1885
  • AMHL_101_V100_1885_40.pdf
    Cementiri
    Sanitat i salut
    Esborrany de carta enviada al Governador Civil de la Província en relació a la constitució d’una junta directiva i administrativa de Cementiris i l'elaboració d'un reglament
    1885
  • AMHL_101_U310_1933_47.pdf
    Bans i edictes
    Política i administració pública
    Sanitat i salut
    Ban de l’alcalde recordant el reglament de sanitat
    1932
  • AMHL_101_V100_1916_15_001.pdf
    Indústries
    Sanitat i salut
    Ofici adreçat a Ernesto Mayerhoff per les molèsties que causen les emanacions de la seva fàbrica
    1916
  • AMHL_101_V100_1920_17_001.pdf
    Activitats econòmiques
    Alimentació
    Esborrany d’un ban de l’alcalde sobre el lliurament de pa als veïns a la Casa de la Vila
    1920
  • AMHL-101_V100_1919_17_001.pdf
    Activitats econòmiques
    Alimentació
    Cossos de seguretat
    Establiments comercials
    Seguretat i defensa
    Esborrany d’una carta enviada per l’alcalde de l’Hospitalet al comandant de la Guàrdia Civil de San Feliu de Llobregat demanant dues parelles de guàrdies per mantenir l’ordre als forns de venda de pa del barri de Collblanc i evitar la compra d'aquest producte per part de persones que no pertanyen al municipi
    1919
  • AMHL_101_V100_1913_23_001.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Climatologia
    Inundacions
    Natura i medi ambient
    pluges
    Política i administració pública
    Carta enviada per l’alcalde de l’Hospitalet a l’alcalde de Barcelona demanant ajuda pels danys causats per les inundacions
    1913