En aquest document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí, el notari Joan Olzina i Cabanes deixa constància de l’establiment de contracte entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde Jaume Hosta. La família dels Femades era una de les importants de l'Hospitalet: tenien masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Trobem Femades al llarg dels segles XVI, XVII i començament del XVIII, amb diversos masos existents al llarg d'aquests segles. S’explica en el document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casa que comptava amb un gran pati, planta baixa i pis, de 1654, situada al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal•lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades cedia per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. L’entrada s’establí en 137 lliures i s’acordà un cens anual de 60 lliures. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquest edifici. Aquesta inicial edificació del s. XVIII va anar transformant-se, amb el pas dels anys, en un singular edifici de tres pisos que comptava amb dues esplèndides torres de guaita que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, segurament per tal d'adaptar l'interior de l'edifici en habitatges, que va ser l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Aquest edifici, conegut en el seu moment amb el popular motiu Can Perola, relatiu als profús ús dels perols on es cuinava diàriament el ranxo que menjaven els militars allà destacats, era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes, que el 1995 era la seu d'un petit taller però que va ser en el seu moment la garita d'entrada al recinte interior que donava accés a l'entrada principal de la Caserna, encara comptava a la seva façana, molt deteriorada pel pas del temps, allà oblidat, amb un gran màstil per posar una bandera. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, també del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, espai avui reconvertit en un parc, on es conserva l’antic mas. El gran casalot objecte d’aquest document notarial, estava ubicat a l’inici del carrer Major de l’Hospitalet, avui núm. 88, en la seva confluència amb la Riera de l’escorxador, antiga riera Femades. Va ser ampliat en diverses ocasions i dotat de dues torres de guaita simètriques a la seva façana principal, a la que s’accedia mitjançant un gran pati a cel obert, l’entrada del qual estava vigilada per una garita de control d’accés que rendia al camí de les Heures, avui carrer Barcelona, garita que es va mantenir gairebé intacta, amb el màstil per a la bandera, fins l’enderroc d’aquest edifici, als anys noranta del s. XX. Situat gairebé al límit del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, aquest casalot estava situat molt a prop de la casa pairal dels Femades, Can Femades, avui Can Serra, situada aquesta ja al terme municipal de Cornellà, en la confluència de l'actual avinguda d'Álvarez de Castro amb el carrer Major.

L'edifici de l'antiga masia de Can Colom va acollir aquest centre educatiu. Actualment és la seu del Centre d'Atenció i Informació a la Dona.

Targeta enviada per Cosme Miralles, per ordre de Cosme Toda, al secretari de l'Ajuntament, Josep Prats, amb la conformitat del que s'havia parlat amb l'arquitecte municipal, Puig Gairalt, sobre el lliurament d'unes banderoles.

Full declaratori pel Servei Nacional Agronòmic de les superfícies que s'exploten al terme d'Hospitalet de Llobregat a 1 de maig. Consten dades d’explotacions de blat, ordi, civada, faves, patates, naps, vinya, carxofes, alfals, melons, mongetes, tomàquets i pebrots. Les mesures estan en quarteres i mujades. La quartera era una mesura agrària emprada a Catalunya, de valor variable segons les comarques. La mujada, una altra mesura agrària, d'origen romà, equivalia aproximadament a la quantitat de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia. Està acompanyat de la petició, i a la part posterior d'aquesta la diligència d'haver-se realitzat el tràmit.

Anunci d'inicis dels anys vint del segle XX de horaris i preus del Servei Públic d'Autobusos entre Hospitalet i Barcelona. Els trajectes eren des de la Casa Consistorial fins la plaça d'Espanya de Barcelona, i viceversa. Els dissabtes i festius hi havia un servei extraordinari nocturn amb sortida a la plaça de Catalunya de Barcelona.

Petició del veïns del barri de la Bomba perquè s'instal·li enllumenat a la seva barriada. La petició està signada per Alonso Carretero i més veïns i veïnes. El segon document és un ofici de trasllat enviat al Negociat de Sanitat.

Reglament de treball de la fàbrica de mantes de llana i cotó de J. Argente Soriano.

Reglament de les obligacions dels empleats subalterns de l'Ajuntament: auxiliar de secretaria, agutzil, mosso de mercat, administrador de blats i administrador de carns. A continuació està el decret d'alcaldia per donar compte a l'Ajuntament i l'aprovació del reglament.

Els regidors, en la seva petició, es lamenten de la dificultat de cobrar les contribucions relatives a les terres, atès que el pagament s’ha dividit entre els arrendataris i ja no es recapta directament als propietaris. Aquesta circumstància provoca una demora considerable en el cobrament, a la qual s’afegeix la dificultat derivada de "la gran imposibilidad y pública miseria de los vecinos y arrendatarios". Aquesta situació provoca que els exponents "tengan que sacrificarse, corriendo como locos sin sacar más fruto que pasar tiempos y entorpecerse el cumplimiento de las órdenes de V.S." A la respota que consta en el mateix plec s'informa que "han de ser tantos los contribuyentes cuantos sean los sujetos que dentro de su territorio tengan hacienda, oficios, tratos, comercio y utilidades de cualquier especie, señalándose a cada uno en el reparto por menor la cantidad que le quepa y sin que el propietario deba pagar por el arrendatario o parcero, ni estos por aquel, ni tampoco los Ayuntamientos entenderse sino con el verdadero contribuyente..."

Sol·licitud que fa l'Alcalde de l'Hospitalet al Cap Polític de la Província de passaports, passis i llicències que són necessaris per al servei de Protecció i Seguretat pública. Consten les següents peticions: - 2 llicències per a Cafès amb Botilleria, al preu de 35 reals - 3 llicències per adrogueries, aiguardents i licors al detall, al preu de 14 reals - 2 llicències per a posada pública, al preu de 26 reals - 1 llicència per a taula de billar, al preu de 26 reals - 1 llicència per a tartanes, bombés i calesines, al preu de 7 reals

Documents de l'expedient: - Ofici de Juan López de Ochoa de l'enviament de la còpia del pressupost - Pressupost de càrregues comunals

Documents de l'expedient: - Certificat (14-04-1837) - Estat demostratiu dels productes de propis i arbitris (28-03-1838) - Ofici de la Diputació Provincial (17-05-1837) - Pressupost municipal de productes (12-04-1837) - Pressupost de despeses comunals (17-05-1837)

Documents de l'expedient: - Ofici de la Diputació Provincial - Pressupost de despeses comunals

Documents de l'expedient: - Ofici de la Diputació Provincial (9-01-1839) - Pressupost de despeses comunals (9-01-1839) - Estat del pressupost dels productes comunals

Documents de l'expedient: - Pressupost d'ingressos (4-11-1841) - Compte que rendeix el depositari de propis (31-12-1842)

Documents de l'expedient: - Ofici de la Diputació Provincial (19-01-1841) - Pressupost de les despeses comunals (13-01-1841)

Documents de l'expedient: - Comptes que rendeix el depositari de propis de l'Ajuntament (31-12-1840) - Ofici de la Diputació Provincial (6-04-1840) - Pressupost de despeses comunals (6-04-1840) - Estat o pressupost dels productes comunals

Reglament pel règim intern de la fàbrica Cosme Toda

Carta enviada perquè es presenti en el Departament de Treball i Assistència amb la refugiada que té en acolliment, per una diligència d'interès

Carta del Comitè Local d'Ajut als Refugiats enviada a la Oficina Central d'Evacuació de Madrid. Es demana salconduit perquè la refugiada Manuela Diaz y Nuñez, amb els seus quatre fills, pugui traslladar-se a Madrid.

Relació dels sous, amb l'import dels impostos corresponents, dels empleats públics de l'Ajuntament durant l'exercici 1893-94. (Dos exemplars)