En un primer escrit del negociat núm.2 de l'Ajuntament, s'informa que Carme Gómez Serret, habitant a la botiga del carrer Campalans, 82; ha acudit a les autoritats demanant que de la seva filla Dolors Rovira sigui reclosa en un convent. Resulta que la noia, de només quinze anys, té molt mala conducta i no hi ha manera de corregir-la. En un ofici de resposta al Governador Civil de Barcelona, l’Ajuntament de l'Hospitalet informa que l'Arxiu Municipal no té cap documentació sobre la conducta o mals antecedents d'aquesta menor del barri de la Torrassa. Però sí que informa que la mare i els veïns diuen que la noia havia marxat a viure a Barcelona, al Carrer Cardona, 7; amb una senyora que regentava una casa de cites.

El Governador de Burgos envià un telegrama al Governador de Barcelona per saber on es trobava la jove Gregoria Alameda, ja que el seu pare no tenia notícies de la seva filla des de feia més de dos mesos. Suposadament la noia vivia a l'Hospitalet. L’alcalde de l'Hospitalet respongué que la dona del senyor Arumí, que la tenia com a serventa, va informar que la Gregoria va acomiadar-se justament abans d'ahir, dient que anava al poble a casar-se.

El carrer de les Corts es actualment conegut com a Gran Via de les Corts Catalanes, és un dels carrers mes importants de Barcelona. Arrenca des de l’Hospitalet del Llobregat fins arribar a Sant Adrià del Bessos amb una distància de 13 quilòmetres. En aquesta carta de l’alcalde de Barcelona, amb data 15 de gener de 1887, dirigida al seu homòleg de l’Hospitalet de Llobregat li sol·licita autorització per a que els tècnics del seu ajuntament puguin traçar les línies que deurà seguir la prolongació del carrer i la partió que afectarà als terrenys de veïns del nostre municipi.

En aquesta comunicació enviada per l’inspector del Distrito Universitario de Barcelona inspección de primera ensenñanza es demana que es tanqui l’escola oberta sense autorització pel mossèn, Antonio Taulet. Aquesta es trobava localitzada a la Plaça Vella de la Constitució número 2. L'Ajuntament respón que no ha estat necessari el tancament.

Comunicació enviada a l’Ajuntament, amb data 22 de març de 1907, anunciant l’obertura del cinema al carrer Major, 89. La comunicació la signa C. Argelich Coll. Les primeres exhibicions cinematogràfiques a Catalunya es van donar entre el maig de 1896 i els primers mesos del 1897. Van anar estenent-se pel territori fent que hi hagués una evolució molt similar a la de la resta d'Europa. Les principals ciutats anaven tenint cinematògrafs i la gent cada vegada s'apropava més a aquesta forma de lleure. En aquesta època es va presentar l'invent com una evolució de la tècnica i va permetre que mica en mica es convertís en un fenomen de masses.

Josep Sans i Joan Pons, en representació de la comissió organitzadora, signen aquesta invitació a l'acte per a la recaptació a profit dels soldats de L'Hospitalet i de Collblanc que lluiten al Marroc. L'esdeveniment tindrà lloc al local del "Grop Tranquil", a la carretera de Collblanc, 29 (numerció que no sembla correspondre amb l'actual). Des del segle XIX, la política europea va portar a terme un pla d’actuació d’expansió colonial. Volien aconseguir la permanència de nous mercats i, també, la fàcil obtenció de matèries primeres per a les indústries nacionals. El gran paradigma d’aquesta política va ser l’Anglaterra victoriana. Espanya també va voler participar en algunes temptatives colonials; amb la pèrdua de les darreres colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines l’economia espanyola i, sobretot, la catalana, se n’havia ressentit. Per aquest motiu, Espanya, de seguida que en tingué ocasió, participà en la colonització del Marroc a la primeria de segle XX. El problema vingué quan, arrel de la revolta tribal contra l’administració colonial, s’inicià un conflicte armat que tingué un altíssim cost humà, material i econòmic. Aquesta guerra s’allargà oficialment des de 1911 a 1927, si bé les hostilitats ja havien començat anys abans, el 1909. Per tal de poder atendre totes les necessitats humanes i poder donar atenció mèdica a tots els ferits i malalts, van ser necessàries iniciatives per a la recaptació de fons amb fins mèdics.

La festa major de l'Hospitalet de Llobregat se celebrava fins als anys 1970 per Sant Roc, el 16 d'agost. I lligada a la celebració de la festivitat per part de l'església. En aquella època havia estat una de les festes més importants del Pla de Barcelona, però entrà en decadència a causa d'una programació poc atractiva i de l'expansió de la vitalitat dels nous barris perifèrics, que anaven agafant protagonisme festiu en detriment del nucli històric. En aquesta carta, la parròquia de Santa Eulàlia convida a l'Alcalde i al Consistori als actes previstos per a la festa major.

Junt amb aquesta notificació, el President de la Comissió de Foment de la Diputació Provincial de Barcelona, va enviar-li a l'Alcalde de l’Hospitalet un qüestionari per adoptar mesures respecte als perjudicis que provoquen els dofins a la pesca. No conservem el qüestionari, però sí un esborrany de les respostes de l'Alcalde a les preguntes que li feien. Les propostes de l'alcalde són "empresonar els dofins en almadraves, matar-los i cremar-los". Històricament els dofins han estat considerats com un problema pels pescadors ja que es creia que feien disminuir les captures que feien i, a més, trencaven les xarxes.

En aquest ofici de la Diputació Provincial de Barcelona fa referència a la crisi que està patint la indústria pesquera de la província. Per aquest motiu demana als ajuntaments que s’ajustin a una sèrie d’acords adoptats per la Diputació. Una d’aquestes mesures és la de pagar la pesca de dofins amb una dotació de 500 pessetes per matar 200 exemplars a raó de 2,50 pessetes per individu. Sempre degudament certificat per les autoritats marítimes. El 1916 el govern de l'Estat va prohibir a la Diputació de Barcelona que concedís aquest premi de 500 per matar dofins.

El 5 d'octubre de 1890 va arribar a l’Hospitalet una carta de la delegació barcelonina de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos. Buscaven a un hospitalenc que vivia prop del mar que havia realitzat uns “heroics salvaments” els passats 12 de febrer i 8 de juliol. Es tractava de José Navarro Vidal, habitant d'un barracó situat a la desembocadura del riu Llobregat. L' associació de salvament de nàufrags volia premiar els seus valents actes. Aquesta societat va ser la primera encarregada de fer salvaments al mar a Espanya. Es va crear l'any 1880 i es va inspirar en la institució britànica anomenada Royal National Lifeboat Institution. Els encarregats de dur a terme les tasques d'aquesta societat eren voluntaris i estava gestionada a nivell local. Això feia que no existís una agència que coordinés les cerques i els rescats. Amb el pas dels anys els encarregats de fer els salvaments van passar a ser la Creu Roja per rescat en platges i costes, l’Armada espanyola i l’empresa estatal de Remolques Marítimos S.A. per rescats en alta mar.

L’any 1886 la Administración de contribuciones y Rentas de la Provincia de Barcelona Negociados de Estancadas, era l’encarregada de la recaptació d’impostos. En aquest cas van detectar la falsificació de segells de 15 cèntims amb la imatge del Rei. Per poder identificar-los demana a l’Ajuntament que vagi als estancs i inspeccioni els segells. Han de mirar una sèrie de característiques que fan denotar que són falsificacions: la inscripció dels 15 cèntims, la figura del Rei o el retallat de la vora que són imperfectes.

Vicente Nanot Gelabert, natural de Sants, és reclamat pel Jutjat d’Instrucció de la Zona de Reclutament de Barcelona per no presentar-se a la reconcentració ordenada per Reial ordre de 29 de juliol de 1895. Sembla ser, però, que aleshores Nanot no residia a Sants, ja que en les llistes de quintes per al reemplaçament de 1891, apareix com a habitant de L’Hospitalet de Llobregat. Per aquest motiu, el jutge instructor reclama a l’alcalde de L’Hospitalet informació sobre el possible parador de Nanot i, en cas que se’l trobi, li ordena que sigui capturat i enviat al Jutjat situat al quarter de Roger de Llúria de Barcelona.

Carta del Jutjat de 1ª instància de Sant Feliu de Llobregat datada el 18 de maig de 1870 on demana que l’Ajuntament informi del lloc exacte on els revoltats de la quinta van obrir foc contra el Batalló d'Enginyers el 7 d'abril de 1870 i si aquest lloc pertany a Hospitalet o a Sants.

El Faro del Llobregat va ser una publicació es va existir entre els anys 1914 i 1918. Publicada a Sant Feliu de Llobregat. La voluntad d’aquesta publicació segons la seva carta de presentación enviada al Ajuntament de l’Hospitalet, era la de donar l’opinió al poble i defensar els interessos dels ciutadans de la comarca. En aquest escrit s'informa de la creació d'aquesta publicació i demana que l'Ajuntament de l'Hospitalet s'hi subscrigui i el promocioni.

Joan Caballé i Fàbregas, professor d’arquitectura i resident a Barcelona, demana a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat si li poden fer arribar una còpia dels segells vigents i, sobretot, dels antics, dels quals se’n tingués notícia documental, per poder completar la seva col•lecció. No es refereix als segells de les cartes de correus, sinó a aquelles marques dels ens municipals per les quals se senyalava qui emetia el document de torn. Aquests emblemes solien estar composats per algun dibuix heràldic relatiu al topònim de la localitat o al senyoriu al qual pertanyien. De fet, la importància del segell té a veure amb aquest darrer aspecte, ja que a través del dibuix heràldic es podia saber qui era l’autoritat emissora i, per tant, la importància del document. Així doncs, no ha d’estranyar que, en temps pretèrits, no només institucions públiques ostentessin aquestes marques, sinó que monarques, nobles i eclesiàstics també se’n servissin amb els ja coneguts segells de cera.

Josep Anselm Clavé i Camps va néixer a Barcelona l’any 1824 i morí a la mateixa ciutat l’any 1874. Va ser un polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i Espanya i impulsor del moviment associatiu. Amb els cors va aconseguir donar eines culturals a les classes obreres i això va ajudar a adquirir formació, autoestima i al mateix temps un fort sentiment de pertànyer a un col·lectiu. Aquest fet va provocar que es convertís en un eix vertebrador de la societat catalana. En aquest escrit la Coral Campestre convida a l'Alcalde i al Consistori a l'acte d'homenatge en commemoració del centenari del seu naixement que té lloc a la plaça de l'Ajuntament. S'acompanya un petit cartell que inclou l'anunci i el programa d'activitats.

El 24 de juny de 1895 té lloc la inauguració de la nova Casa Consistorial de L’Hospitalet de Llobregat, així com de l’edifici de les Escoles públiques, gràcies al donatiu que féu Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), veí del municipi, qui fou membre del Centre Català i secretari del Primer Congrés Catalanista. El cerimonial havia de rebre la benedicció del bisbe de Barcelona qui, no podent assistir a l’acte per estar practicant la Santa Pastoral Visita, delegà a l’arxipreste de Sant Feliu de Llobregat que verifiqués la benedicció dels edificis en nom del bisbat.

En aquesta carta un grup d'escombriaires arribats de Barcelona i ubicats, per designació de les autoritats, sota les bòbiles de Collblanc, es queixen de l'intrusisme d'un altre grup de gent gallega que fan tasques d'escombriaires. Justifiquen que ells s'han construït les seves cases d'obra, les han pintades i tenen cura de la zona perquè estigui neta i sense mals olors i que en canvi els altres viuen a dues passes en la brutícia, en barraques i a més a més la seva conducta és dolenta. Demanen a l'Ajuntament que els posin condicions d'higiene i de moralitat o que els eradiquin de la zona. Signa la carta la comissió d'escombriaires.

L’Hospitalet és una ciutat situada en un enclavament fàcilment inundable ja que recull les aigües que baixen de la Serra de Collserola cap a la plana del Delta del Llobregat. A més a més a aquest fet s’ha d’afegir que el clima mediterrani fa que es produeixin episodis de pluges fortes en breus períodes de temps. Això provoca que hi puguin haver grans riuades de manera inesperada causant grans pèrdues. A setembre de 1913 es produïren pluges torrencials que van provocar el desbordament del riu Llobregat al seu pas per l'Hospitalet i aquest document parla de la finca Farinera del barri de la Marina, que té una xemeneia de gran alçada i que amb els darrers aiguats s'ha inclinat perillosament cap al camí més proper. L'Ajuntament insta al seu propietari perquè reformi o enderroqui la xemeneia i evitar mals majors i diu també que prendrà mesures coercitives si no en fa cas.