Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHL 101-M-M400-1886_46.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Filatelia i Numismàtica
    Política i administració pública
    L’any 1886 la Administración de contribuciones y Rentas de la Provincia de Barcelona Negociados de Estancadas, era l’encarregada de la recaptació d’impostos. En aquest cas van detectar la falsificació de segells de 15 cèntims amb la imatge del Rei. Per poder identificar-los demana a l’Ajuntament que vagi als estancs i inspeccioni els segells. Han de mirar una sèrie de característiques que fan denotar que són falsificacions: la inscripció dels 15 cèntims, la figura del Rei o el retallat de la vora que són imperfectes.
  • AMHL 101 U-U100-1895_13.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Cossos de seguretat
    Militars
    Persones
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Soldats
    Vicente Nanot Gelabert, natural de Sants, és reclamat pel Jutjat d’Instrucció de la Zona de Reclutament de Barcelona per no presentar-se a la reconcentració ordenada per Reial ordre de 29 de juliol de 1895. Sembla ser, però, que aleshores Nanot no residia a Sants, ja que en les llistes de quintes per al reemplaçament de 1891, apareix com a habitant de L’Hospitalet de Llobregat. Per aquest motiu, el jutge instructor reclama a l’alcalde de L’Hospitalet informació sobre el possible parador de Nanot i, en cas que se’l trobi, li ordena que sigui capturat i enviat al Jutjat situat al quarter de Roger de Llúria de Barcelona.
  • AMHL 101 W-W335_1917_36.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Festes
    Festes majors
    Política i administració pública
    La festa major de l'Hospitalet de Llobregat se celebrava fins als anys 1970 per Sant Roc, el 16 d'agost. I lligada a la celebració de la festivitat per part de l'església. En aquella àpoca havia estat una de les festes més importants del Pla de Barcelona, però entrà en decadència a causa d'una programació poc atractiva i de l'expansió de la vitalitat dels nous barris perifèrics, que anaven agafant protagonisme festiu en detriment del nucli històric. En aquesta carta, la parròquia de Santa Eulàlia convida a l'Alcalde i al Consistori als actes previstos per a la festa major.
  • AMHL 101 V-V100-1914_46_01.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Butlletins d'informació
    Correspondència històrica
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Premsa
    El Faro del Llobregat va ser una publicació es va existir entre els anys 1914 i 1918. Publicada a Sant Feliu de Llobregat. La voluntad d’aquesta publicació segons la seva carta de presentación enviada al Ajuntament de l’Hospitalet, era la de donar l’opinió al poble i defensar els interessos dels ciutadans de la comarca. En aquest escrit s'informa de la creació d'aquesta publicació i demana que l'Ajuntament de l'Hospitalet s'hi subscrigui i el promocioni.
  • AMHL 101 V-V100-1894_44.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Filatelia i Numismàtica
    Política i administració pública
    Joan Caballé i Fàbregas, professor d’arquitectura i resident a Barcelona, demana a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat si li poden fer arribar una còpia dels segells vigents i, sobretot, dels antics, dels quals se’n tingués notícia documental, per poder completar la seva col•lecció. No es refereix als segells de les cartes de correus, sinó a aquelles marques dels ens municipals per les quals se senyalava qui emetia el document de torn. Aquests emblemes solien estar composats per algun dibuix heràldic relatiu al topònim de la localitat o al senyoriu al qual pertanyien. De fet, la importància del segell té a veure amb aquest darrer aspecte, ja que a través del dibuix heràldic es podia saber qui era l’autoritat emissora i, per tant, la importància del document. Així doncs, no ha d’estranyar que, en temps pretèrits, no només institucions públiques ostentessin aquestes marques, sinó que monarques, nobles i eclesiàstics també se’n servissin amb els ja coneguts segells de cera.
  • AMHL 101 U-U430-1924_22.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Aniversaris
    Associacions i entitats
    Celebracions
    Correspondència històrica
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Política i administració pública
    Societat Coral La Campestre
    Josep Anselm Clavé i Camps va néixer a Barcelona l’any 1824 i morí a la mateixa ciutat l’any 1874. Va ser un polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i Espanya i impulsor del moviment associatiu. Amb els cors va aconseguir donar eines culturals a les classes obreres i això va ajudar a adquirir formació, autoestima i al mateix temps un fort sentiment de pertànyer a un col·lectiu. Aquest fet va provocar que es convertís en un eix vertebrador de la societat catalana. En aquest escrit la Coral Campestre convida a l'Alcalde i al Consistori a l'acte d'homenatge en commemoració del centenari del seu naixement que té lloc a la plaça de l'Ajuntament. S'acompanya un petit cartell que inclou l'anunci i el programa d'activitats.
  • AMHL 101 U-U100-1895_40.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Benediccions
    Correspondència històrica
    Edificis
    Educació
    Escoles
    Política i administració pública
    Religió
    El 24 de juny de 1895 té lloc la inauguració de la nova Casa Consistorial de L’Hospitalet de Llobregat, així com de l’edifici de les Escoles públiques, gràcies al donatiu que féu Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), veí del municipi, qui fou membre del Centre Català i secretari del Primer Congrés Catalanista. El cerimonial havia de rebre la benedicció del bisbe de Barcelona qui, no podent assistir a l’acte per estar practicant la Santa Pastoral Visita, delegà a l’arxipreste de Sant Feliu de Llobregat que verifiqués la benedicció dels edificis en nom del bisbat.
  • AMHL 101-E-E100-1892_24.pdf
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Correspondència històrica
    Escombriaires
    Oficis i ocupacions
    Política i administració pública
    En aquesta carta un grup d'escombriaires arribats de Barcelona i ubicats, per designació de les autoritats, sota les bòbiles de Collblanc, es queixen de l'intrusisme d'un altre grup de gent gallega que fan tasques d'escombriaires. Justifiquen que ells s'han construït les seves cases d'obra, les han pintades i tenen cura de la zona perquè estigui neta i sense mals olors i que en canvi els altres viuen a dues passes en la brutícia, en barraques i a més a més la seva conducta és dolenta. Demanen a l'Ajuntament que els posin condicions d'higiene i de moralitat o que els eradiquin de la zona. Signa la carta la comissió d'escombriaires.
  • AMHL 101 Z-Z110_1913_49.pdf
    Agricultura i ramaderia
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Climatologia
    Correspondència històrica
    Inundacions
    La Marina
    Natura i medi ambient
    pluges
    Política i administració pública
    Xemeneïes
    L’Hospitalet és una ciutat situada en un enclavament fàcilment inundable ja que recull les aigües que baixen de la Serra de Collserola cap a la plana del Delta del Llobregat. A més a més a aquest fet s’ha d’afegir que el clima mediterrani fa que es produeixin episodis de pluges fortes en breus períodes de temps. Això provoca que hi puguin haver grans riuades de manera inesperada causant grans pèrdues. A setembre de 1913 es produïren pluges torrencials que van provocar el desbordament del riu Llobregat al seu pas per l'Hospitalet i aquest document parla de la finca Farinera del barri de la Marina, que té una xemeneia de gran alçada i que amb els darrers aiguats s'ha inclinat perillosament cap al camí més proper. L'Ajuntament insta al seu propietari perquè reformi o enderroqui la xemeneia i evitar mals majors i diu també que prendrà mesures coercitives si no en fa cas.