El general Baldomero Espartero (1793-1879) va ser regent d’Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II (1840-1843). Va ser un dels militars i polítics espanyols més rellevants del segle XIX.

Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat, afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys. Tot i això cal dir que el vell general gaudia de fama i reconeixement entre molts sectors de la societat. Quan el setembre de 1868 va triomfar la revolució, posteriorment anomenada "La Gloriosa", que va provocar l’expulsió del tro d'Espanya de la dinastia borbònica, alguns van reclamar-lo perquè tornés al govern d’Espanya. De fet, el general Joan Prim i Prats li proposà si acceptava el tro d’Espanya. Però Espartero, que vivia a Logroño i ja portava anys retirat de la política, va refusar l’oferta de ser rei.

A l’Hospitalet, l’alcalde Rafael Casas, sorgit de les primeres eleccions amb sufragi universal masculí, va organitzar un homenatge a la seva figura fent plantar l'Arbre de la Llibertat en honor seu el dia 27 de febrer de 1869, dia de l'onomàstica i també dia de l'aniversari d'Espartero, que feia llavors 76 anys. Poc després de la seva mort l'Ajuntament va dedicar-li, el 24 de juliol de 1883, un carrer a la vila que porta el nom d'un dels títols que ostentava el general Espartero: Príncep de Bergara.

Aquí veiem digitalitzada la carta d’agraïment que va fer arribar a l'Ajuntament de l'Hospitalet el general Baldomero d’Espartero, signada per ell mateix el 6 de març de 1869 que es conserva a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet, en la que es declara profundament emocionat per aquest reconeixement i fa una defensa dels valors liberals que el van animar sempre.