Foment de la Sardana de l'Hospitalet

Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati d'accés a l'edifici l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.

La cançó de l'Empordà.

Jaume Ventura Tort (1911-1985) va compondre la música d'aquesta sarsuela. Es tracta d'un sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, que es va pre-estrenar el 15 d'abril al Centre Artesà de El Prat de Llobregat i es va estrenar el 16 d'abril de l'any 1964 al Teatre Òpera de l'Hospitalet. Aquesta representació va anar a càrrec del grup de teatre i sarsuela del Club Pimpinela.

Manifestació ciutadana als Blocs Florida

Panoràmica dels blocs "Onésimo Redondo", batejats així en el franquisme en record del dirigent nacionalsindicalista espanyol mort el 1936, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a la Falange Española. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests blocs de pisos, d'uns 40 metres quadrats cada pis, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar l'any 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet i s'inauguraren l'any 1955. El seu greu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya. Al mig del barri hi havia uns barracots que des de 1956 van funcionar com església i a partir de finals de 1957 també com a escola provisional amb tres aules. Des de finals de 1955, quan arriben els primers veïns al barri, estava previst edificar una escola amb 12 classes, vuit per nens, i altres tantes per nenes, però aquesta no va ser construïda fins el 10 de juliol de 1964, en que s’inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui Pau Vila). L'església va funcionar instal·lada al barracot fins el juny de 1960, quan s’inaugura l’església parroquial del barri de La Florida, Nostra Senyora de la Llum. Aquests barracons també van servir als veïns per fer les seves reunions i assemblees fins l’any 1979, en que van ser enderrocats. Un dels seus il·lustres veïns va ser el nen Joan Saura Laporta, que, en créixer, va ser, a banda d'enginyer químic, un destacat membre del Centro Social La Florida i del PSUC, Primer Tinent d'alcalde pel PSUC a l'Ajuntament de l'Hospitalet en el primer mandat fruit de les eleccions municipals democràtiques de 1979, senador, màxim dirigent d'Iniciativa per Catalunya, signant de l'Acord del Tinell, juntament amb Pasqual Maragall pel PSC i Josep Lluís Carod-Rovira per ERC que va donar lloc al primer govern tripartit de la Generalitat de Catalunya, presidit per Pasqual Maragall, on va ser Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de 2006 a 2010 i, en el segon tripartit presidit per José Montilla, Conseller de Relacions Institucionals i Participació de 2003 a 2006. Saura va explicar els seus records infantils viscuts a aquest barri als anys cinquanta en un llibre anomenat "La Florida. col·lecció Els barris d'ADIGSA, núm. 45" realitzat el 1995 per la periodista Àngels Marín. Aquests blocs de pisos són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar l'any 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet i s'inauguraren l'any 1955. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

L'Esbart Català de Dansaires ballant a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El 23 de maig de 1954 va tenir lloc l'Homenatge que l'Ajuntament de l'Hospitalet va oferir a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, empresària tèxtil nascuda a Roda de Ter el 1886 propietària de la important fàbrica de filatures de cotó "Tecla Sala e Hijos S.A." empresa instal·lada a l'Hospitalet des de 1913. El programa d'actes va ser el segúent: Inauguració de l'Exposició de Roses i de l'Exposició d'Escultura Religiosa de Rafael Solanic a la Biblioteca de la Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament i a la Sala Municipal d'Exposicions (c/ Baró de Maldà, 15) Missa d'Acció de Gràcies a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, oficiada pel Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar del Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. Descobriment de làpida amb el nom de Tecla Sala al carrer de la ciutat situat al costat de l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, a la paret de la qual es va situar la placa. Danses i sardanes a la Plaça de l'Església en acabar l'ofici a càrrec de l'Esbart Català de Dansaires. Entrega a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix de la Medalla d'Or de la Ciutat al Saló de Plens de l'Ajuntament. Com a cloenda, a la tarda L'Orfeó Català, dirigit per Lluís Maria Millet, va oferir un concert a la Sala d'Actes del Centre Catòlic de l'Hospitalet. L'alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà i Solanes, a l'acte que va tenir lloc a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 23 de maig de 1954 va atorgar la medalla d'or que lluía l'escut de la ciutat -que l'acreditava com a filla adoptiva del municipi- a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu en el que portava ja incorporada la medalla d'or que li acabava de ser atorgada. Posteriorment a aquest acte al Saló de Plens, es va oferir un àpat d'Homenatge a la Sra. Tecla Sala, a la Sala d'Actes del Casino del Centre, llavors Casino Nacional, on van assistir els familiars i amics de la Sra. Tecla Sala i nombroses personalitats de l'Hospitalet del moment.

La torre de la Casa Espanya

El carrer Major de nit

S'observa la històrica ferreteria Ustrell, que estava ubicada a l'alçada de l'actual número 16 del carrer Major

Cursa de motocicletes durant la Festa Major del Centre

Festes Majors de les dècades entre 1950 i 1970.

Concurs de menjar síndries durant la Festa Major del Centre

Espectacle al carrer durant la Festa Major

Festa Major del Centre.

Àpat al carrer durant la Festa Major del Centre

Festa Major de l'Hospitalet Centre. Joaquim Company i Torras i Dolors Prats i Martí davant la botiga Company Fotògraf

El 19 de juny de 1981i fins el dia 24, va tenir lloc la primera celebració, després de molts anys sense celebrar-se, des de finals dels anys seixanta, de la Festa Major de l'Hospitalet Centre, que antigament, quan encara era una societat majoritàriament pagesa, tenia lloc per Sant Roc, copatró de la ciutat, el 16 d'agost, quan les feines del camp ja havien estat realitzades. La transformació d'aquella primigènia vila agrària en una ciutat industrial on els camps de conreu van cedir pas a l'aparició d'un gran nombre de blocs de pisos va implicar un canvi de mentalitat i de la forma de relacionar-se socialment entre els habitants de l'Hospitalet Centre, potenciant l'individualisme de cada grup familiar, canvi que l'arribada dels automòbils utilitaris i les segones residències per passar els caps de setmana o els estius van potenciar encara més. Aquesta realitat i l'efervescència produïda per la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques al municipi , que va permetre l'arribada al poder de les forces d'esquerres, va generar tot un estat d'opinió molt favorable a la recuperació del carrer com a espai de sociabilització ciutadana i generador d'una nova identitat col·lectiva, que ja no era pagesa sino urbana. És per aquest motiu que tot un col·lectiu de veïns i veïnes amb iniciativa i d'entitats molt actives del barri del Centre es plantéjesin recuperar la celebració de la Festa Major del barri però traslladant la seva celebració al juny, prop de la revetlla de Sant Joan. En aquesta fotografia podem observar al matrimoni format per Joaquim Company i Torras i Dolors Prats i Martí, els dos amb ulleres al centre de la fotografia, fundadors de la botiga Company Fotògraf de la Plaça de l'Ajuntament observant a l'Home de les Xanques del grup d'animació que hi havia a la Plaça, que s'acostava a la botiga, on va arribar a entrar. La botiga va organitzar un aparador dedicat a la Festa Major, com van fer molts negocis en aquell moment i, en aquest cas, en Joaquim Company va fer una selecció de fotografies de les festes majors fotografiades per ell mateix durant els anys cinquanta que van despertar molt interès per part dels ciutadans, com s'observa a la fotografia.

Nevada del Nadal de 1962

La Plaça de l'Ajuntament.

Carrer Major inundat

Carrer Major de L'Hospitalet inundat per les pluges torrencials. Podria tractar-se de les inundacions de setembre de 1971.

Portada del manual d'alfabetització, amb Jaume Botey impartint la classe

El manual va ser elaborat pels membres de l'Escola d'Adults de Can Serra; el 1980 s'edità per a totes les escoles. L'escola va ser creada per membres de la parròquia i del PSUC local el 1971. Associacions i entitats 86P 6D/Associacions parroquials/Casa de reconciliació-objectors-D

Un carro pels carrers sense asfaltar

El capellà i el ramat

Prop de l'ermita de Bellvitge. És el mossèn Miquel Saborit, vicari de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida.

Processó per l'any Marià a Bellvitge

Processó per l'any Marià a Bellvitge

L'aparició dels blocs de Bellvitge

Davant dels blocs, l'ermita de Bellvitge.

Pagesos de Cal Bialet del Garro al costat de l'ermita de Bellvitge

Masia de Cal Bialet del Garro i camps de cultiu al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. En primer terme es veu un home llaruant els camps, amb l'ajuda d'un cavall, i darrera, un altre home amb una aixada a l'espatlla. Al fons, l'ermita, envoltada d'arbres. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.