Rambla de Just Oliveras

Espai on conflueix la rambla amb l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba al fons, on es trobava la Casa Sindical Local. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "ONS Casa Sindical Local, Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Es veu un carruatge tirat per dos cavalls amb la banda de música en el seu gir de la rambla de Just Oliveras amb el carrer d'Enric Prat de la Riba, just davant de la que va ser la masia de l'Adela Oliveras, després seu de l'Agrícola Sindical durant la guerra civil i després seu de la Casa Sindical del Movimiento, que va ser enderrocada el 1977. Els cavalls i carruatges van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió.

Autobús Oliveras

Autobus

Prolongació de la Granvia ("calle Cortes") al seu pas per la plana de la Marina de l'Hospitalet

Imatge de la Gran Via en obres. La seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de fàbriques properes, com, a l'esquerra, Caralt y Pérez S.A, coneguda com a can Caralt o també Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després de la guerra civil com a Godó y Trias S.A., coneguda popularment com "Les Sangoneres". Imatge de la Gran Via en obres, entorn els anys 1930. Es pot veure com la seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de les fàbriques properes, com Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després com a Godó y Trias S.A, (popularment coneguda com "les sangoneres", pel lloc on hi era, el pla de les sangoneres) que quedaria en part també afectada. A la part esquerra de la fotografia hi ha un grup d'homes fent feines del camp carregant material a un carro tirat per un cavall. Per la carretera avança un gran automòbil, que sembla un cotxe de línia. Al fons a la dreta es poden veure les cúpules del Palau Nacional, sobre la muntanya de Montjuïc Les negociacions amb els propietaris agrícoles de la plana del sector de la Marina per tal de poder prolongar aquesta via al seu pas per l'Hospitalet es van iniciar el 1923, essent alcalde de l'Hospitalet en Josep Muntané i Almirall. Van finalitzar el 1927, en l'època de la dictadura de Primo de Rivera, essent alcalde de l'Hospitalet Tomás Giménez Bernabé, que va aconsseguir la cessió, per part dels propietaris, si us plau per força, de quatre km. de terreny per tal de poder ampliar la Gran Via, anomenada llavors carrer Cortes, fins el riu Llobregat. La negociació va ser difícil, perquè formalment les terres dels propietaris agrícoles de la Marina, ja havien estat agregades el 1920 per l'Estat, si us plau per força, al municipi de Barcelona per fer el port franc -que mai es va fer- i això va generar molt malestar i molts litigis. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent encara alcalde en Tomás Giménez, va realitzar un acte solemne al consistori l'agost de 1929 on es va protestar formalment per aquella agregació, i es va manifestar la impossibilitat de poder negociar l'ampliació de la "Calle Cortes" al seu pas per l'Hospitalet amb els propietaris agrícoles perquè les seves terres eren formalment ja de Barcelona, Amb aquest acte es va intentar embolicar una mica la troca amb la intenció de recuperar-les per a l'Hospitalet, però Tomàs Giménez no ho va aconseguir. El premi de consolació pel municipi va ser la concessió del títol de Ciutat. Però els litigis dels propietaris de les terres, que van ser posteriorment expropiats, van durar molts anys. La família Carbonell Espinosa, per exemple, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després, pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona era poder conectar Barcelona amb l'aeròdrom de El Prat, que ja funcionava amb vols regulars comercials i era, cada cop més, una porta d'entrada a la ciutat per un mitjà de transport que connectava Barcelona amb tot el món. L’any 1916 es constitueix el Real Aeroclub de Catalunya, societat esportiva formada membres de l’alta burgesia catalana i s’ inaugura l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, on es van provar els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i es van disputar els primers concursos i competicions esportives. Escullen el Delta del riu Llobregat com a emplaçament del primer camp de vols de Catalunya, prop de l’estany d’ El Remolar, a Viladecans, a tocar de El Prat de Llobregat, on curiosament hi havia una granja avícola que es deia La Volateria i que donaria nom al futur aeròdrom, situat a 14 kilòmetres de Barcelona. Al desembre de 1918 l’empresa d’aviació Latécoère inaugura la línia Toulouse-Casablanca, amb escala a la Volateria, amb 2 vols setmanals, convertint l’aeròdrom en el primer de Barcelona i d’Espanya amb vols comercials. Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1.000 × 400 m. A causa de la crisi que patí l’Aeroclub de Catalunya a partir del 1920, l’aeròdrom es fa servir també com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.

Prolongació de la Granvia (carrer "Cortes") al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat. Projecte de Ramon Puig i Gairalt d'urbanització i eixample i pont sobre el ferrocarril en la "calle de Cortes."

Reproducció del dibuix del projecte del carrer de les Corts i el pont projectat sobre les vies del ferrocaril. "El grandioso puente proyectado sobre la línea del ferrocarril, en la prolongación de la calle de Cortes, cuyas obras estan a punto de empezarse". Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

Pont del Matacavalls

Pont de ferro del Matacavalls que antigament era de pedra. Uneix els barris de Sant Josep amb La Florida (avinguda Ventura Gassol amb carrer Teide actuals). Imatge presa des del cantó de Barcelona i mirant cap a l'Hospitalet. Es veuen les vies del tren. Rotulat en negre, pel propi autor de la fotografia, mostra les dues entrades d'un refugi antiaeri que hi havia a tocar de les vies.

Festa major

Rètol anunciant la festa major de l'Hospitalet de l'any 1927 al carrer d'Enric Prat de la Riba.

Plaça Espanyola

Vista parcial de la plaça Espanyola. Es veu l'edifici on hi ha un gimnàs i a la plana baixa una espardenyeria. Al costat esquerra es veu un tros del bar Llorens on hi tenia la seva seu el Club Pimpinela i a la dreta, casa de planta baixa i un pis que actualment no existeix.

Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet.

Imatge presa a l'alçada del carrer d'Amadeu Torner. Es veu el trànsit rodat.

Inauguració de l'avinguda del Carrilet.

Moment del tall de la cinta d'inauguració de l'avinguda del Carrilet després del soterrament de les línies del ferrocarril. Presideix l'acte l'alcalde de l'Hospitalet, Juan Ignacio Pujana, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.

Pas soterrani que comunica els barris de Sant Josep i Santa Eulàlia

Entrada del pas soterrani que comunica els barris de Sant Josep i Santa Eulàlia. Conegut popularment com a pont de la Vanguard, perquè l'empresa era just a l'entrada del pas soterrani. Es veu l'entrada al soterrani per la part de Sant Josep. I a l'esquerra de la imatge, també es pot veure l'entrada del camp municipal de futbol.

Mercat Central de l'Hospitalet

Obres de construcció del mercat central de fruites i verdures des de la carretera de Collblanc. En els anys cinquanta, el creixement de la població i la importància que anava adquirint l'Hospitalet va animar a les autoritats a construir un mercat central de més amplitud i capacitat que satisfés les necessitats de més de 100.000 habitants. El nou projecte dissenyat per l'arquitecte municipal consistia en la construcció de tres pavellons independents. Es construí en dues fases i la primera es va donar per acabada i en explotació comercial el 12 de gener de 1966.

Relleu de ceràmica per a l'estació de la RENFE.

Projecte del relleu de ceràmica de l'escultor Julià Riu Serra per a l'estació de RENFE de l'Hospitalet. Combina motius i elements ferroviaris (fanals, agulles, semàfors, vies...) amb un tractament molt estilitzat però realista.

Camió de La Redentora (Bòbila)

Camió de La Redentora (bòbila) conduit per Ramon Carbonell Cervelló, a finals dels anys seixanta.

Can Gomar

Fàbrica tèxtil de Can Gomar. Imatge presa des del carrer Vigo. Edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.

Solar de l'actual plaça Guernica.

Emplaçament de l'actual plaça Guernica, probablament els anys 70, al barri de Collblanc.

Descarrilament del Carrilet.

El 17 de juliol de 1984 un dels Ferrocarrils de la Generalitat, anomenat popularment "El carrilet" va descarrilar i es va empotrar en un dels edificis de la plaça Mare de Déu de Montserrat. En aquesta imatge es veuen dues grues grans encarregades d'extreure aquest vagó de l'edifici.

Autobús Oliveras

Sembla una imatge promocional en la que es mostra un dels automòbils i, a peu dret, el xofer i el revisor. L'empresa Oliveras va ser la primera en tenir una flota d'autobusos per connectar l'Hospitalet amb els pobles de les rodalies i amb Barcelona. Propietat de la família Oliveras, el seu fundador va ser Just Oliveras Prats (també alcalde de la ciutat). Probablement aquesta imatge està presa davant del primer local El Pati Blau de Cornellà, en el centre de la vila.

Carrer del Montseny

Vista del carrer Montseny des de l'encreuament d'aquest amb l'avinguda Torrent Gornal. La illeta que distribueix el trànsit està aixecada per obres.

Inauguració estacions de Metro de Bellvitge i Feixa Llarga.

Inauguració de la prolongació de la línia 1 de Metro fins a la Feixa Llarga.

Inauguració estacions de Metro de Bellvitge i Feixa Llarga.

Inauguració de la prolongació de la línia 1 de Metro fins a la Feixa Llarga.

Inauguració estacions de Metro de Bellvitge i Feixa Llarga.

Inauguració de la prolongació de la línia 1 de Metro fins a la Feixa Llarga.

Casa España

Vista exterior de la casa España. Es veu el pati amb arbres i cotxes de l'època aparcats. Segons fonts documentals fou construïda l'any 1563, es va reconstruïr l'any 1735 i acondicionada per a Museu els anys 1969-1972. El seu ús original era de casa pairal i actualment s'hi ubica el Museu d'Història de l'Hospitalet. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 100-10.

Avinguda d'Isabel la Catòlica i solar del parc de les Planes.

Es veuen cotxes circulant per l'avinguda d'Isabel la Catòlica, just davant del solar on actualment hi ha el parc de Les Planes. Es veu gent al desaparegut camp de futbol de La Florida on s'hi juga. A mà dreta els xipresos del cementiri municipal i al fons els blocs La Florida.