Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHLAF0003838.jpg
    Rambla de Just Oliveras
    Espai on conflueix la rambla amb l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba al fons, on es trobava la Casa Sindical Local. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "ONS Casa Sindical Local, Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Cotxes
    Edificis
    Rambles
    Sindicals
    Transports
  • AMHLAF0003796.jpg
    Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat
    Es veu un carruatge tirat per dos cavalls amb la banda de música en el seu gir de la rambla de Just Oliveras amb el carrer d'Enric Prat de la Riba, just davant de la que va ser la masia de l'Adela Oliveras, després seu de l'Agrícola Sindical durant la guerra civil i després seu de la Casa Sindical del Movimiento, que va ser enderrocada el 1977. Els cavalls i carruatges van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió.
    Animals
    Carros i carruatges
    Cavalcada dels Tres Tombs (Sant Antoni Abad)
    Cavalls
    Equins
    Festes
    Festivitats
    Natura i medi ambient
    Religió
    Transports
    Ca l'Adela Oliveras
    Casa Sindical del Movimiento
  • AMHLAF0025784.jpeg
    Autobús Oliveras
    Autobusos
    Transports
  • AMHLAF0025787.jpeg
    Autobus
    Autobusos
    Transports
  • AMHLAF0000506.jpg
    Prolongació de la Granvia ("calle Cortes") al seu pas per la plana de la Marina de l'Hospitalet
    Imatge de la Gran Via en obres. La seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de fàbriques properes, com, a l'esquerra, Caralt y Pérez S.A, coneguda com a can Caralt o també Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després de la guerra civil com a Godó y Trias S.A., coneguda popularment com "Les Sangoneres". Imatge de la Gran Via en obres, entorn els anys 1930. Es pot veure com la seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de les fàbriques properes, com Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després com a Godó y Trias S.A, (popularment coneguda com "les sangoneres", pel lloc on hi era, el pla de les sangoneres) que quedaria en part també afectada. A la part esquerra de la fotografia hi ha un grup d'homes fent feines del camp carregant material a un carro tirat per un cavall. Per la carretera avança un gran automòbil, que sembla un cotxe de línia. Al fons a la dreta es poden veure les cúpules del Palau Nacional, sobre la muntanya de Montjuïc Les negociacions amb els propietaris agrícoles de la plana del sector de la Marina per tal de poder prolongar aquesta via al seu pas per l'Hospitalet es van iniciar el 1923, essent alcalde de l'Hospitalet en Josep Muntané i Almirall. Van finalitzar el 1927, en l'època de la dictadura de Primo de Rivera, essent alcalde de l'Hospitalet Tomás Giménez Bernabé, que va aconsseguir la cessió, per part dels propietaris, si us plau per força, de quatre km. de terreny per tal de poder ampliar la Gran Via, anomenada llavors carrer Cortes, fins el riu Llobregat. La negociació va ser difícil, perquè formalment les terres dels propietaris agrícoles de la Marina, ja havien estat agregades el 1920 per l'Estat, si us plau per força, al municipi de Barcelona per fer el port franc -que mai es va fer- i això va generar molt malestar i molts litigis. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent encara alcalde en Tomás Giménez, va realitzar un acte solemne al consistori l'agost de 1929 on es va protestar formalment per aquella agregació, i es va manifestar la impossibilitat de poder negociar l'ampliació de la "Calle Cortes" al seu pas per l'Hospitalet amb els propietaris agrícoles perquè les seves terres eren formalment ja de Barcelona, Amb aquest acte es va intentar embolicar una mica la troca amb la intenció de recuperar-les per a l'Hospitalet, però Tomàs Giménez no ho va aconseguir. El premi de consolació pel municipi va ser la concessió del títol de Ciutat. Però els litigis dels propietaris de les terres, que van ser posteriorment expropiats, van durar molts anys. La família Carbonell Espinosa, per exemple, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després, pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona era poder conectar Barcelona amb l'aeròdrom de El Prat, que ja funcionava amb vols regulars comercials i era, cada cop més, una porta d'entrada a la ciutat per un mitjà de transport que connectava Barcelona amb tot el món. L’any 1916 es constitueix el Real Aeroclub de Catalunya, societat esportiva formada membres de l’alta burgesia catalana i s’ inaugura l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, on es van provar els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i es van disputar els primers concursos i competicions esportives. Escullen el Delta del riu Llobregat com a emplaçament del primer camp de vols de Catalunya, prop de l’estany d’ El Remolar, a Viladecans, a tocar de El Prat de Llobregat, on curiosament hi havia una granja avícola que es deia La Volateria i que donaria nom al futur aeròdrom, situat a 14 kilòmetres de Barcelona. Al desembre de 1918 l’empresa d’aviació Latécoère inaugura la línia Toulouse-Casablanca, amb escala a la Volateria, amb 2 vols setmanals, convertint l’aeròdrom en el primer de Barcelona i d’Espanya amb vols comercials. Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1.000 × 400 m. A causa de la crisi que patí l’Aeroclub de Catalunya a partir del 1920, l’aeròdrom es fa servir també com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Carros i carruatges
    Cotxes
    Godó i Trías S.A. (Les Sangoneres)
    Indústries
    La Marina
    Obres
    Transports
    Viuda e Hijos de Jaime Trias
    Caralt y Pérez S.A.
    Can Caralt
  • AMHLAF0000118.jpg
    Prolongació de la Granvia (carrer "Cortes") al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat. Projecte de Ramon Puig i Gairalt d'urbanització i eixample i pont sobre el ferrocarril en la "calle de Cortes."
    Reproducció del dibuix del projecte del carrer de les Corts i el pont projectat sobre les vies del ferrocaril. "El grandioso puente proyectado sobre la línea del ferrocarril, en la prolongación de la calle de Cortes, cuyas obras estan a punto de empezarse". Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cartografia
    Ferroviaris
    Plànols
    Ponts
    Projectes urbanístics
    Transports
  • AMHLAF0004124.jpg
    Pont del Matacavalls
    Pont de ferro del Matacavalls que antigament era de pedra. Uneix els barris de Sant Josep amb La Florida (avinguda Ventura Gassol amb carrer Teide actuals). Imatge presa des del cantó de Barcelona i mirant cap a l'Hospitalet. Es veuen les vies del tren. Rotulat en negre, pel propi autor de la fotografia, mostra les dues entrades d'un refugi antiaeri que hi havia a tocar de les vies.
    Arquitectura i urbanisme
    Conflictes
    Ferroviaris
    Guerra Civil
    Pont de Matacavalls
    Ponts
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    Transports
    Vies
  • AMHLAF0002550.jpg
    Festa major
    Rètol anunciant la festa major de l'Hospitalet de l'any 1927 al carrer d'Enric Prat de la Riba.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cotxes
    Festes
    Festes majors
    Transports
  • AMHLAF0002977.jpg
    Plaça Espanyola
    Vista parcial de la plaça Espanyola. Es veu l'edifici on hi ha un gimnàs i a la plana baixa una espardenyeria. Al costat esquerra es veu un tros del bar Llorens on hi tenia la seva seu el Club Pimpinela i a la dreta, casa de planta baixa i un pis que actualment no existeix.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Bars
    Cotxes
    Edificis
    Establiments comercials
    Places
    Transports
  • AMHLAF0004072.jpg
    Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet.
    Imatge presa a l'alçada del carrer d'Amadeu Torner. Es veu el trànsit rodat.
    Arquitectura i urbanisme
    Camions
    Carrers
    Cotxes
    Transports
  • AMHLAF0025006.jpeg
    Inauguració de l'avinguda del Carrilet.
    Moment del tall de la cinta d'inauguració de l'avinguda del Carrilet després del soterrament de les línies del ferrocarril. Presideix l'acte l'alcalde de l'Hospitalet, Juan Ignacio Pujana, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Carrilet
    Ferroviaris
    Obres
    Política i administració pública
    Soterraments
    Transports
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0004264.jpg
    Pas soterrani que comunica els barris de Sant Josep i Santa Eulàlia
    Entrada del pas soterrani que comunica els barris de Sant Josep i Santa Eulàlia. Conegut popularment com a pont de la Vanguard, perquè l'empresa era just a l'entrada del pas soterrani. Es veu l'entrada al soterrani per la part de Sant Josep. I a l'esquerra de la imatge, també es pot veure l'entrada del camp municipal de futbol.
    Arquitectura i urbanisme
    Camions
    Camp municipal de futbol
    Esports
    Instal·lacions esportives
    Pont de la Vanguard o de Prat de la Riba
    Ponts
    Transports
  • AMHLAF0022818.jpeg
    Mercat Central de l'Hospitalet
    Obres de construcció del mercat central de fruites i verdures des de la carretera de Collblanc. En els anys cinquanta, el creixement de la població i la importància que anava adquirint l'Hospitalet va animar a les autoritats a construir un mercat central de més amplitud i capacitat que satisfés les necessitats de més de 100.000 habitants. El nou projecte dissenyat per l'arquitecte municipal consistia en la construcció de tres pavellons independents. Es construí en dues fases i la primera es va donar per acabada i en explotació comercial el 12 de gener de 1966.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Cotxes
    Edificis
    Mercat Central
    Mercats
    Obres
  • AMHLAF0000790.jpg
    Relleu de ceràmica per a l'estació de la RENFE.
    Projecte del relleu de ceràmica de l'escultor Julià Riu Serra per a l'estació de RENFE de l'Hospitalet. Combina motius i elements ferroviaris (fanals, agulles, semàfors, vies...) amb un tractament molt estilitzat però realista.
    Arquitectura i urbanisme
    Avinguda de Josep Tarradellas - Estació de tren del centre
    Estació de la RENFE de l'Hospitalet Centre
    Estacions
    Murals
    Relleus de ceràmica (Julià Riu Serra)
  • AMHLAF0002444.jpg
    Camió de La Redentora (Bòbila)
    Camió de La Redentora (bòbila) conduit per Ramon Carbonell Cervelló, a finals dels anys seixanta.
    Camions
    Indústries
    La Redentora (bòbila)
    Transports
  • AMHLAF0005426.JPG
    Can Gomar
    Fàbrica tèxtil de Can Gomar. Imatge presa des del carrer Vigo. Edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.
    Arquitectura i urbanisme
    Can Gomar
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Fanals
    Indústries
    Mobiliari urbà
    Transports
    Xemeneïes
  • AMHLAF0002657.jpg
    Solar de l'actual plaça Guernica.
    Emplaçament de l'actual plaça Guernica, probablament els anys 70, al barri de Collblanc.
    Arquitectura i urbanisme
    Cotxes
    Places
    Transports
  • AMHLAF0025007.jpeg
    Descarrilament del Carrilet.
    El 17 de juliol de 1984 un dels Ferrocarrils de la Generalitat, anomenat popularment "El carrilet" va descarrilar i es va empotrar en un dels edificis de la plaça Mare de Déu de Montserrat. En aquesta imatge es veuen dues grues grans encarregades d'extreure aquest vagó de l'edifici.
    Accidents
    Accidents ferroviaris
    Arquitectura i urbanisme
    Carrilet
    Ferroviaris
    Obres
    Seguretat i defensa
    Transports
  • AMHLAF0000524.jpg
    Autobús Oliveras
    Sembla una imatge promocional en la que es mostra un dels automòbils i, a peu dret, el xofer i el revisor. L'empresa Oliveras va ser la primera en tenir una flota d'autobusos per connectar l'Hospitalet amb els pobles de les rodalies i amb Barcelona. Propietat de la família Oliveras, el seu fundador va ser Just Oliveras Prats (també alcalde de la ciutat). Probablement aquesta imatge està presa davant del primer local El Pati Blau de Cornellà, en el centre de la vila.
    Autobusos
    Autobusos Oliveras
    Homes
    Indústries
    Persones
    Transports
  • AMHLAF0003081.jpg
    Carrer del Montseny
    Vista del carrer Montseny des de l'encreuament d'aquest amb l'avinguda Torrent Gornal. La illeta que distribueix el trànsit està aixecada per obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cotxes
    Obres
    Transports
  • AMHLAF0024978.jpeg
    Inauguració estacions de Metro de Bellvitge i Feixa Llarga.
    Inauguració de la prolongació de la línia 1 de Metro fins a la Feixa Llarga.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Estació del metro Bellvitge
    Estació del metro Feixa Llarga
    Estacions
    Ferroviaris
    Metro
    Política i administració pública
    Transports
  • AMHLAF0024976.jpeg
    Inauguració estacions de Metro de Bellvitge i Feixa Llarga.
    Inauguració de la prolongació de la línia 1 de Metro fins a la Feixa Llarga.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Estació del metro Bellvitge
    Estació del metro Feixa Llarga
    Estacions
    Ferroviaris
    Metro
    Política i administració pública
    Transports
  • AMHLAF0024977.jpeg
    Inauguració estacions de Metro de Bellvitge i Feixa Llarga.
    Inauguració de la prolongació de la línia 1 de Metro fins a la Feixa Llarga.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Estació del metro Bellvitge
    Estació del metro Feixa Llarga
    Estacions
    Ferroviaris
    Metro
    Política i administració pública
    Transports
  • AMHLAF0004306.jpg
    Casa España
    Vista exterior de la casa España. Es veu el pati amb arbres i cotxes de l'època aparcats. Segons fonts documentals fou construïda l'any 1563, es va reconstruïr l'any 1735 i acondicionada per a Museu els anys 1969-1972. El seu ús original era de casa pairal i actualment s'hi ubica el Museu d'Història de l'Hospitalet. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 100-10.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa España
    Cotxes
    Edificis
    Fanals
    Mobiliari urbà
    Transports
  • AMHLAF0004107.jpg
    Avinguda d'Isabel la Catòlica i solar del parc de les Planes.
    Es veuen cotxes circulant per l'avinguda d'Isabel la Catòlica, just davant del solar on actualment hi ha el parc de Les Planes. Es veu gent al desaparegut camp de futbol de La Florida on s'hi juga. A mà dreta els xipresos del cementiri municipal i al fons els blocs La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Automòbils
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Parc de Les Planes
    Parcs
    Transports