Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h.
Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada a la Rambla Just Oliveras, gairebé amb cantonada amb el carrer Lleida. Es pot apreciar una part de la tanca, avui desapareguda per la construcció d'un bloc de pisos en aquesta part del que va ser l'extens jardí de la casa, de la Torre Sanfeliu, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Apareix a la fotografia la sociòloga Carme Arranz Galiano, amb bufanda marró clar i ulleres fosques, destacada activista política i cultural de l'Hospitalet de l'època, cofundadora, juntament amb el seu amic i també destacat activista polític i cultural Jaume Botey i Vallès i l'historiaor Joan Camós i Cabecerán, pioner de l'història treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitaletlocal, entre d'altres destacades personalitats, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Va treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on va crear i inaugurar, en l'època de l'alcalde Celestino Corbacho, l'actual l'Arxiu Municipal, unificant l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu, fins llavors separats i situats en seus poc convenients pel desenvolupament de la seva important funció pública, com sí té avui. Nascuda el 1951, va morir prematurament el 2010 a causa d'un càncer. Davant d'ella apareix Antònia Najar Ruiz, professora de filosofia hospitalenca del barri de Pubilla Cases, llavors la seva cunyada. Al costat d'ella, mirant la taula, Andrés Luque Tenorio, músic i treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet que temps després d'aquesta fotografia , seria director del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa.
Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati d'accés a l'edifici l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.
L'Esbart Català de Dansaires ballant a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
El 23 de maig de 1954 va tenir lloc l'Homenatge que l'Ajuntament de l'Hospitalet va oferir a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, empresària tèxtil nascuda a Roda de Ter el 1886 propietària de la important fàbrica de filatures de cotó "Tecla Sala e Hijos S.A." empresa instal·lada a l'Hospitalet des de 1913.
El programa d'actes va ser el segúent:
Inauguració de l'Exposició de Roses i de l'Exposició d'Escultura Religiosa de Rafael Solanic a la Biblioteca de la Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament i a la Sala Municipal d'Exposicions (c/ Baró de Maldà, 15)
Missa d'Acció de Gràcies a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, oficiada pel Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar del Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús.
Descobriment de làpida amb el nom de Tecla Sala al carrer de la ciutat situat al costat de l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, a la paret de la qual es va situar la placa.
Danses i sardanes a la Plaça de l'Església en acabar l'ofici a càrrec de l'Esbart Català de Dansaires.
Entrega a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix de la Medalla d'Or de la Ciutat al Saló de Plens de l'Ajuntament.
Com a cloenda, a la tarda L'Orfeó Català, dirigit per Lluís Maria Millet, va oferir un concert a la Sala d'Actes del Centre Catòlic de l'Hospitalet.
L'alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà i Solanes, a l'acte que va tenir lloc a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 23 de maig de 1954 va atorgar la medalla d'or que lluía l'escut de la ciutat -que l'acreditava com a filla adoptiva del municipi- a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu en el que portava ja incorporada la medalla d'or que li acabava de ser atorgada.
Posteriorment a aquest acte al Saló de Plens, es va oferir un àpat d'Homenatge a la Sra. Tecla Sala, a la Sala d'Actes del Casino del Centre, llavors Casino Nacional, on van assistir els familiars i amics de la Sra. Tecla Sala i nombroses personalitats de l'Hospitalet del moment.
Festa Major de l'Hospitalet Centre. Joaquim Company i Torras i Dolors Prats i Martí davant la botiga Company Fotògraf
El 19 de juny de 1981i fins el dia 24, va tenir lloc la primera celebració, després de molts anys sense celebrar-se, des de finals dels anys seixanta, de la Festa Major de l'Hospitalet Centre, que antigament, quan encara era una societat majoritàriament pagesa, tenia lloc per Sant Roc, copatró de la ciutat, el 16 d'agost, quan les feines del camp ja havien estat realitzades. La transformació d'aquella primigènia vila agrària en una ciutat industrial on els camps de conreu van cedir pas a l'aparició d'un gran nombre de blocs de pisos va implicar un canvi de mentalitat i de la forma de relacionar-se socialment entre els habitants de l'Hospitalet Centre, potenciant l'individualisme de cada grup familiar, canvi que l'arribada dels automòbils utilitaris i les segones residències per passar els caps de setmana o els estius van potenciar encara més.
Aquesta realitat i l'efervescència produïda per la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques al municipi , que va permetre l'arribada al poder de les forces d'esquerres, va generar tot un estat d'opinió molt favorable a la recuperació del carrer com a espai de sociabilització ciutadana i generador d'una nova identitat col·lectiva, que ja no era pagesa sino urbana. És per aquest motiu que tot un col·lectiu de veïns i veïnes amb iniciativa i d'entitats molt actives del barri del Centre es plantéjesin recuperar la celebració de la Festa Major del barri però traslladant la seva celebració al juny, prop de la revetlla de Sant Joan.
En aquesta fotografia podem observar al matrimoni format per Joaquim Company i Torras i Dolors Prats i Martí, els dos amb ulleres al centre de la fotografia, fundadors de la botiga Company Fotògraf de la Plaça de l'Ajuntament observant a l'Home de les Xanques del grup d'animació que hi havia a la Plaça, que s'acostava a la botiga, on va arribar a entrar. La botiga va organitzar un aparador dedicat a la Festa Major, com van fer molts negocis en aquell moment i, en aquest cas, en Joaquim Company va fer una selecció de fotografies de les festes majors fotografiades per ell mateix durant els anys cinquanta que van despertar molt interès per part dels ciutadans, com s'observa a la fotografia.
Nen mirant embadalit els espectacles de la Festa Major
El nen de set anys de la fotografia, que mirava embadalit l'espectacle de màgia que s'estava oferint aquell dia al carrer Josep Prats cantonada amb el carrer Príncep de Bergara, és en Roger Egea Arranz, un dels darrers nens nascuts a la clínica del Dr. Gajo de la Rambla Just Oliveras, on van néixer tants hospitalencs del barri del Centre, fill de l'Angèlica Arranz Galiano i en Joan Egea Andreu, membres actius, entre d'altres iniciatives ciutadanes, de l'Alpha 63, l'Associació de Veíns del Barri Sant Josep, el Cine Club l'Hospitalet o l'Associació de Mares i Pares de l'Escola Patufet Sant Jordi, on estudiava llavors el seu fill, També van ser membres molt actius de la Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre, que va recuperar, després de molts anys sense celebrar-se, la Festa Major de l'Hospitalet Centre l'any 1981, quan es va realitzar aquesta fotografia.
Neus Torán i Jaume Campreciós durant la Festa Major
Pèrit industrial i empresari cinematogràfic de l’Hospitalet de Llobregat, Jaume Campreciós Pujol (1932-2017) va ser un apassionat del cinema, que va seguir la tradició iniciada pel seu pare, i va arribar a ser propietari de 7 sales de cinemes a l'Hospitalet de Llobregat i 5 a Cornellà. Un dels seus fills va heretar la passió i afició pel cinema i la saga continua en el que ja és la tercera generació d'empresaris d'exhibició cinematogràfica. La família Campreciós va ser propietària també d'una important botiga d'electrodomèstics situada a la Plaça de l'Ajuntament cantonada amb el carrer Roselles. Va estar casat amb Neus Torán i Tomàs (1940-2004)
Jaume Campreciós va ser un dels fundadors d'ACEC (Àrea Catalana d'Exhibició Cinematogràfica) el 1985 i va ocupar el càrrec de president durant deu anys.
Va propiciar un acord amb el fotògraf Joaquim Company i Prats, fundador i primer president del Cine Club L'Hospitalet, per tal que les sessions cinematogràfiques d'aquesta entitat, creada el 1981, que tenien lloc cada dimarts a la nit, poguessin tenir lloc, ja des de l'inici d'aquestes, al Cinema Oliveres, del carrer Baró de Maldà de l'Hospitalet centre, de la seva propietat. Quan aquesta sala va ser enderrocada per fer pisos, va continuar mantenint aquest acord amb l'entitat per tal que les sessions tinguessin lloc a la sala quatre del Rambla Cinemes, també de la seva propietat.
