Còmic en viu a la Rambla dins les Festes de Primavera de 1991

Activitat de Còmic en viu organitzada a la Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet amb l'encreuament amb el carrer Tarragona, per l'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, que volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura i al Bagdad Cafè de l'Hospitalet, emblemàtic bar de copes del centre de l'Hospitalet regentat per l'Anna Garcia i l'Angels Mas, les seves propietàries, que estava situat al mateix carrer Tarragona, núm. 13, molt a prop d'on va tenir lloc aquesta activitat. De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, a la fila de dalt, d'esquerra a dreta, Xavier Thomas, tècnic de l'Aula de Cultura Sanfeliu , Artur Arranz, amb ulleres de sol, director de l'Aula de Cultura Sanfeliu i creador d'aquest projecte, José López, col·laborador de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Luis Alberto Maldonado, dibuixant, Carlos Vila, dibuixant i professor del Taller de Còmic de l'Aula de Cultura Sanfeliu, darrera d'ell Jaime Martín, amb ulleres fosques i melena, dibuixant que en aquesta època feia poc que havia tret al mercat els seus primers àlbums dins la col·lecció "Historias Completas de El Víbora" de l'editorial La Cúpula, "Sangre de barrio," (1989) i "La basca que más casca" (1990), "Flores sobre el asfalto" (1990) còmics tots ells ambientats a l'Hospitalet. Amb un jersei a ratlles, Òscar Garcés, en aquesta època responsable del programa pedagògic del Cine Club L'Hospitalet "El cinema a l'abast dels estudiants". A la fila de sota, Paquito Bellido, dibuixant, i Jordi Diago, dibuixant i guionista, situat entre el tàndem format per Guillermo, situat a la seva dreta, i Abel, a la seva esquerra, dibuixants.

Còmic en viu a la Rambla dins les Festes de Primavera de 1991

Activitat de Còmic en viu organitzada a la Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet amb l'encreuament amb el carrer Tarragona, per l'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, que volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura i al Bagdad Cafè de l'Hospitalet, emblemàtic bar de copes del centre de l'Hospitalet regentat per l'Anna Garcia i l'Angels Mas, les seves propietàries, que estava situat al mateix carrer Tarragona, núm. 13, molt a prop d'on va tenir lloc aquesta activitat. De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, a la fila de dalt, d'esquerra a dreta, Xavier Thomas, tècnic de l'Aula de Cultura Sanfeliu , Artur Arranz, amb ulleres de sol, director de l'Aula de Cultura Sanfeliu i creador d'aquest projecte, José López, col·laborador de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Luis Alberto Maldonado, dibuixant, Carlos Vila, dibuixant i professor del Taller de Còmic de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Jaime Martín, amb ulleres fosques i melena, dibuixant que en aquesta època feia poc que havia tret al mercat els seus primers àlbums dins la col·lecció "Historias Completas de El Víbora" de l'editorial La Cúpula, "Sangre de barrio," (1989) i "La basca que más casca" (1990), "Flores sobre el asfalto" (1990) còmics tots ells ambientats a l'Hospitalet. Amb un jersei a ratlles i un dibuix entre les mans, Òscar Garcés, en aquesta època responsable del programa pedagògic del Cine Club L'Hospitalet "El cinema a l'abast dels estudiants". A la fila de sota, Paquito Bellido, dibuixant, i Jordi Diago, dibuixant i guionista, situat entre el tàndem format per Guillermo, situat a la seva dreta, i Abel, a la seva esquerra, dibuixants.

La torre de la Casa Espanya

Al carrer Xipreret, actualment és una de les seus del Museu de l'Hospitalet.

l'Acollidora, escultura d'Eduard Arranz Bravo

Aquesta escultura és símbol de la ciutat de l'Hospitalet i representa el tarannà integrador, acollidor, que caracteritza L'Hospitalet i la seva ciutadania. L'escultura de bronze de l'artista Eduard Arranz Bravo es va instal·lar a la rambla de Just Oliveras coincidint amb la diada de Sant Jordi de 1986. Inicialment es va instal·lar a l'alçada de l'ambulatori de la Rambla. Actualment està igualment ubicada a la Rambla Just Oliveras, entre el carrer Barcelona i el carrer Enric Prat de la Riba. Durant un temps, i per tractar-se d'una obra d'art contemporani que inicialment va causar un cert desconcert entre els veïns, va ser popularment coneguda com "L'acollonidora", en una mostra d'enginy popular i sentit de l'humor. La imatge mostra la rambla Just Oliveras deserta degut a la pandèmia de COVID-19 el dia 29 de març de 2020.

Àpat al carrer durant la Festa Major del Centre

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada a la Rambla Just Oliveras, gairebé amb cantonada amb el carrer Lleida. Es pot apreciar una part de la tanca, avui desapareguda per la construcció d'un bloc de pisos en aquesta part del que va ser l'extens jardí de la casa, de la Torre Sanfeliu, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Apareix a la fotografia la sociòloga Carme Arranz Galiano, amb bufanda marró clar i ulleres fosques, destacada activista política i cultural de l'Hospitalet de l'època, cofundadora, juntament amb el seu amic i també destacat activista polític i cultural Jaume Botey i Vallès i l'historiaor Joan Camós i Cabecerán, pioner de l'història treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitaletlocal, entre d'altres destacades personalitats, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Va treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on va crear i inaugurar, en l'època de l'alcalde Celestino Corbacho, l'actual l'Arxiu Municipal, unificant l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu, fins llavors separats i situats en seus poc convenients pel desenvolupament de la seva important funció pública, com sí té avui. Nascuda el 1951, va morir prematurament el 2010 a causa d'un càncer. Davant d'ella apareix Antònia Najar Ruiz, professora de filosofia hospitalenca del barri de Pubilla Cases, llavors la seva cunyada. Al costat d'ella, mirant la taula, Andrés Luque Tenorio, músic i treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet que temps després d'aquesta fotografia , seria director del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa.

Foment de la Sardana de l'Hospitalet

Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati d'accés a l'edifici l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

L'Esbart Català de Dansaires ballant a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El 23 de maig de 1954 va tenir lloc l'Homenatge que l'Ajuntament de l'Hospitalet va oferir a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, empresària tèxtil nascuda a Roda de Ter el 1886 propietària de la important fàbrica de filatures de cotó "Tecla Sala e Hijos S.A." empresa instal·lada a l'Hospitalet des de 1913. El programa d'actes va ser el segúent: Inauguració de l'Exposició de Roses i de l'Exposició d'Escultura Religiosa de Rafael Solanic a la Biblioteca de la Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament i a la Sala Municipal d'Exposicions (c/ Baró de Maldà, 15) Missa d'Acció de Gràcies a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, oficiada pel Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar del Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. Descobriment de làpida amb el nom de Tecla Sala al carrer de la ciutat situat al costat de l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, a la paret de la qual es va situar la placa. Danses i sardanes a la Plaça de l'Església en acabar l'ofici a càrrec de l'Esbart Català de Dansaires. Entrega a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix de la Medalla d'Or de la Ciutat al Saló de Plens de l'Ajuntament. Com a cloenda, a la tarda L'Orfeó Català, dirigit per Lluís Maria Millet, va oferir un concert a la Sala d'Actes del Centre Catòlic de l'Hospitalet. L'alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà i Solanes, a l'acte que va tenir lloc a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 23 de maig de 1954 va atorgar la medalla d'or que lluía l'escut de la ciutat -que l'acreditava com a filla adoptiva del municipi- a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu en el que portava ja incorporada la medalla d'or que li acabava de ser atorgada. Posteriorment a aquest acte al Saló de Plens, es va oferir un àpat d'Homenatge a la Sra. Tecla Sala, a la Sala d'Actes del Casino del Centre, llavors Casino Nacional, on van assistir els familiars i amics de la Sra. Tecla Sala i nombroses personalitats de l'Hospitalet del moment.

El carrer Major de nit

S'observa la històrica ferreteria Ustrell, que estava ubicada a l'alçada de l'actual número 16 del carrer Major

Cursa de motocicletes durant la Festa Major del Centre

Festes Majors de les dècades entre 1950 i 1970.

Concurs de menjar síndries durant la Festa Major del Centre

Espectacle al carrer durant la Festa Major

Festa Major del Centre.

Festa Major de l'Hospitalet Centre. Joaquim Company i Torras i Dolors Prats i Martí davant la botiga Company Fotògraf

El 19 de juny de 1981i fins el dia 24, va tenir lloc la primera celebració, després de molts anys sense celebrar-se, des de finals dels anys seixanta, de la Festa Major de l'Hospitalet Centre, que antigament, quan encara era una societat majoritàriament pagesa, tenia lloc per Sant Roc, copatró de la ciutat, el 16 d'agost, quan les feines del camp ja havien estat realitzades. La transformació d'aquella primigènia vila agrària en una ciutat industrial on els camps de conreu van cedir pas a l'aparició d'un gran nombre de blocs de pisos va implicar un canvi de mentalitat i de la forma de relacionar-se socialment entre els habitants de l'Hospitalet Centre, potenciant l'individualisme de cada grup familiar, canvi que l'arribada dels automòbils utilitaris i les segones residències per passar els caps de setmana o els estius van potenciar encara més. Aquesta realitat i l'efervescència produïda per la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques al municipi , que va permetre l'arribada al poder de les forces d'esquerres, va generar tot un estat d'opinió molt favorable a la recuperació del carrer com a espai de sociabilització ciutadana i generador d'una nova identitat col·lectiva, que ja no era pagesa sino urbana. És per aquest motiu que tot un col·lectiu de veïns i veïnes amb iniciativa i d'entitats molt actives del barri del Centre es plantéjesin recuperar la celebració de la Festa Major del barri però traslladant la seva celebració al juny, prop de la revetlla de Sant Joan. En aquesta fotografia podem observar al matrimoni format per Joaquim Company i Torras i Dolors Prats i Martí, els dos amb ulleres al centre de la fotografia, fundadors de la botiga Company Fotògraf de la Plaça de l'Ajuntament observant a l'Home de les Xanques del grup d'animació que hi havia a la Plaça, que s'acostava a la botiga, on va arribar a entrar. La botiga va organitzar un aparador dedicat a la Festa Major, com van fer molts negocis en aquell moment i, en aquest cas, en Joaquim Company va fer una selecció de fotografies de les festes majors fotografiades per ell mateix durant els anys cinquanta que van despertar molt interès per part dels ciutadans, com s'observa a la fotografia.

Nevada del Nadal de 1962

La Plaça de l'Ajuntament.

Carrer Major inundat

Carrer Major de L'Hospitalet inundat per les pluges torrencials. Podria tractar-se de les inundacions de setembre de 1971.

Miquel Romeu,C. 68

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Tecla Sala,C. 3

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Baró de Maldà,C. 7

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Sant Roc,C. 70

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Nen mirant embadalit els espectacles de la Festa Major

El nen de set anys de la fotografia, que mirava embadalit l'espectacle de màgia que s'estava oferint aquell dia al carrer Josep Prats cantonada amb el carrer Príncep de Bergara, és en Roger Egea Arranz, un dels darrers nens nascuts a la clínica del Dr. Gajo de la Rambla Just Oliveras, on van néixer tants hospitalencs del barri del Centre, fill de l'Angèlica Arranz Galiano i en Joan Egea Andreu, membres actius, entre d'altres iniciatives ciutadanes, de l'Alpha 63, l'Associació de Veíns del Barri Sant Josep, el Cine Club l'Hospitalet o l'Associació de Mares i Pares de l'Escola Patufet Sant Jordi, on estudiava llavors el seu fill, També van ser membres molt actius de la Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre, que va recuperar, després de molts anys sense celebrar-se, la Festa Major de l'Hospitalet Centre l'any 1981, quan es va realitzar aquesta fotografia.

Una parella de nuvis al cotxe

Casament entre la Teresà Viusà Vinyals i el Miquel Vinyals Pijoan. La parella va tenir set fills.

Balls de la Festa Major

Balls de la Festa Major

Festa Major del Centre.

Actes Festa Majoral Casino del Centre

Nens i nenes durant la Festa Major

Festa Major del barri del Centre.