Guàrdia Urbana regulant el trànsit

La torre de la Casa Espanya

Al carrer Xipreret, actualment és una de les seus del Museu de l'Hospitalet.

Àpat al carrer durant la Festa Major del Centre

Pagesos de Cal Bialet del Garro al costat de l'ermita de Bellvitge

Masia de Cal Bialet del Garro i camps de cultiu al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. En primer terme es veu un home llaruant els camps, amb l'ajuda d'un cavall, i darrera, un altre home amb una aixada a l'espatlla. Al fons, l'ermita, envoltada d'arbres. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.

Enderrocament d'una xemenia al Canyet

Un cavall enmig de la ciutat

Imatge de misèria, en fort contrast amb els grans blocs de pisos del "desarrollismo" franquista que es veuen a la imatge, a la llavors part de l'Avinguda Ventura Gasol (actual carrer Teide) del barri de Les Planes confluint amb l'Avinguda del Masnou, de l'any 1981. El primer ajuntament democràtic va acordar resoldre un embolic de numeracions existent entre el carrer del Teide i la part de l'avinguda de Ventura Gassol que llavors s'endinsava al barri de les Planes des del barri de Sant Josep. Així, el 27 de novembre de 1981, el consistori va aprovar denominar igualment carrer del Teide l'esmentat tram de l'avinguda de Ventura Gassol del barri de les Planes, i establir una nova numeració per al carrer resultant. Va ser així que el carrer del Teide va adquirir la fesomia que té en l'actualitat. El Ple de l'Ajuntament aprovà el 6 d'octubre de 1988 la generalització del procés de catalanització progressiva del nomenclàtor de carrers que s'havia iniciat amb la recuperació de la democràcia municipal a l'abril de 1979.

Un carro pels carrers sense asfaltar

Un pagès sobre d'un carro amb un cavall de tir transita tranquilament per l'antic Camí del molí, avui avinguda d'Isabel La Catòlica, en direcció a l'Hospitalet Centre. Al fons s'aprecia la muntanya de Sant Pere Màrtir i les torres d'alta tensió de l'Avinguda de l'electricitat. A la dreta de la fotografia, la tanca de la fàbrica química Cardoner, amb uns bidons al davant. Al fons un camió Ebro.

Manifestació ciutadana als Blocs Florida

Panoràmica dels blocs "Onésimo Redondo", batejats així en el franquisme en record del dirigent nacionalsindicalista espanyol mort el 1936, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a la Falange Española. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests blocs de pisos, d'uns 40 metres quadrats cada pis, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar l'any 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet i s'inauguraren l'any 1955. El seu greu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya. Al mig del barri hi havia uns barracots que des de 1956 van funcionar com església i a partir de finals de 1957 també com a escola provisional amb tres aules. Des de finals de 1955, quan arriben els primers veïns al barri, estava previst edificar una escola amb 12 classes, vuit per nens, i altres tantes per nenes, però aquesta no va ser construïda fins el 10 de juliol de 1964, en que s’inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui Pau Vila). L'església va funcionar instal·lada al barracot fins el juny de 1960, quan s’inaugura l’església parroquial del barri de La Florida, Nostra Senyora de la Llum. Aquests barracons també van servir als veïns per fer les seves reunions i assemblees fins l’any 1979, en que van ser enderrocats. Un dels seus il·lustres veïns va ser el nen Joan Saura Laporta, que, en créixer, va ser, a banda d'enginyer químic, un destacat membre del Centro Social La Florida i del PSUC, Primer Tinent d'alcalde pel PSUC a l'Ajuntament de l'Hospitalet en el primer mandat fruit de les eleccions municipals democràtiques de 1979, senador, màxim dirigent d'Iniciativa per Catalunya, signant de l'Acord del Tinell, juntament amb Pasqual Maragall pel PSC i Josep Lluís Carod-Rovira per ERC que va donar lloc al primer govern tripartit de la Generalitat de Catalunya, presidit per Pasqual Maragall, on va ser Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de 2006 a 2010 i, en el segon tripartit presidit per José Montilla, Conseller de Relacions Institucionals i Participació de 2003 a 2006. Saura va explicar els seus records infantils viscuts a aquest barri als anys cinquanta en un llibre anomenat "La Florida. col·lecció Els barris d'ADIGSA, núm. 45" realitzat el 1995 per la periodista Àngels Marín. Aquests blocs de pisos són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar l'any 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet i s'inauguraren l'any 1955. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

L'Esbart Català de Dansaires ballant a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El 23 de maig de 1954 va tenir lloc l'Homenatge que l'Ajuntament de l'Hospitalet va oferir a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, empresària tèxtil nascuda a Roda de Ter el 1886 propietària de la important fàbrica de filatures de cotó "Tecla Sala e Hijos S.A." empresa instal·lada a l'Hospitalet des de 1913. El programa d'actes va ser el segúent: Inauguració de l'Exposició de Roses i de l'Exposició d'Escultura Religiosa de Rafael Solanic a la Biblioteca de la Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament i a la Sala Municipal d'Exposicions (c/ Baró de Maldà, 15) Missa d'Acció de Gràcies a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, oficiada pel Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar del Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. Descobriment de làpida amb el nom de Tecla Sala al carrer de la ciutat situat al costat de l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, a la paret de la qual es va situar la placa. Danses i sardanes a la Plaça de l'Església en acabar l'ofici a càrrec de l'Esbart Català de Dansaires. Entrega a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix de la Medalla d'Or de la Ciutat al Saló de Plens de l'Ajuntament. Com a cloenda, a la tarda L'Orfeó Català, dirigit per Lluís Maria Millet, va oferir un concert a la Sala d'Actes del Centre Catòlic de l'Hospitalet. L'alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà i Solanes, a l'acte que va tenir lloc a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 23 de maig de 1954 va atorgar la medalla d'or que lluía l'escut de la ciutat -que l'acreditava com a filla adoptiva del municipi- a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu en el que portava ja incorporada la medalla d'or que li acabava de ser atorgada. Posteriorment a aquest acte al Saló de Plens, es va oferir un àpat d'Homenatge a la Sra. Tecla Sala, a la Sala d'Actes del Casino del Centre, llavors Casino Nacional, on van assistir els familiars i amics de la Sra. Tecla Sala i nombroses personalitats de l'Hospitalet del moment.

El carrer Major de nit

S'observa la històrica ferreteria Ustrell, que estava ubicada a l'alçada de l'actual número 16 del carrer Major

Cursa de motocicletes durant la Festa Major del Centre

Festes Majors de les dècades entre 1950 i 1970.

Concurs de menjar síndries durant la Festa Major del Centre

Espectacle al carrer durant la Festa Major

Festa Major del Centre.

Festa Major de l'Hospitalet Centre. Joaquim Company i Torras i Dolors Prats i Martí davant la botiga Company Fotògraf

El 19 de juny de 1981i fins el dia 24, va tenir lloc la primera celebració, després de molts anys sense celebrar-se, des de finals dels anys seixanta, de la Festa Major de l'Hospitalet Centre, que antigament, quan encara era una societat majoritàriament pagesa, tenia lloc per Sant Roc, copatró de la ciutat, el 16 d'agost, quan les feines del camp ja havien estat realitzades. La transformació d'aquella primigènia vila agrària en una ciutat industrial on els camps de conreu van cedir pas a l'aparició d'un gran nombre de blocs de pisos va implicar un canvi de mentalitat i de la forma de relacionar-se socialment entre els habitants de l'Hospitalet Centre, potenciant l'individualisme de cada grup familiar, canvi que l'arribada dels automòbils utilitaris i les segones residències per passar els caps de setmana o els estius van potenciar encara més. Aquesta realitat i l'efervescència produïda per la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques al municipi , que va permetre l'arribada al poder de les forces d'esquerres, va generar tot un estat d'opinió molt favorable a la recuperació del carrer com a espai de sociabilització ciutadana i generador d'una nova identitat col·lectiva, que ja no era pagesa sino urbana. És per aquest motiu que tot un col·lectiu de veïns i veïnes amb iniciativa i d'entitats molt actives del barri del Centre es plantéjesin recuperar la celebració de la Festa Major del barri però traslladant la seva celebració al juny, prop de la revetlla de Sant Joan. En aquesta fotografia podem observar al matrimoni format per Joaquim Company i Torras i Dolors Prats i Martí, els dos amb ulleres al centre de la fotografia, fundadors de la botiga Company Fotògraf de la Plaça de l'Ajuntament observant a l'Home de les Xanques del grup d'animació que hi havia a la Plaça, que s'acostava a la botiga, on va arribar a entrar. La botiga va organitzar un aparador dedicat a la Festa Major, com van fer molts negocis en aquell moment i, en aquest cas, en Joaquim Company va fer una selecció de fotografies de les festes majors fotografiades per ell mateix durant els anys cinquanta que van despertar molt interès per part dels ciutadans, com s'observa a la fotografia.

Nevada del Nadal de 1962

La Plaça de l'Ajuntament.

Carrer Major inundat

Carrer Major de L'Hospitalet inundat per les pluges torrencials. Podria tractar-se de les inundacions de setembre de 1971.

El capellà i el ramat

Prop de l'ermita de Bellvitge. És el mossèn Miquel Saborit, vicari de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida.

Processó per l'any Marià a Bellvitge

Processó per l'any Marià a Bellvitge

L'aparició dels blocs de Bellvitge

Davant dels blocs, l'ermita de Bellvitge.

El tren travessant la Marina

Bens davant de l'ermita de Bellvitge

Ermita de Bellvitge. Vistes de Marina.

Sortida del metro de Pubilla Cases

Colmado Esteban

El Colmado Esteban es trobava al carrer de Príncep de Bergara, a la cantonada amb el carrer de Provença. Actualment aquesta cantonada fa xamfrà. Al carrer de Provença es pot veure la casa de'n Pujol, pagès, amb la seva entrada al pati lateral (dreta de la imatge). Any 1958

Nen mirant embadalit els espectacles de la Festa Major

El nen de set anys de la fotografia, que mirava embadalit l'espectacle de màgia que s'estava oferint aquell dia al carrer Josep Prats cantonada amb el carrer Príncep de Bergara, és en Roger Egea Arranz, un dels darrers nens nascuts a la clínica del Dr. Gajo de la Rambla Just Oliveras, on van néixer tants hospitalencs del barri del Centre, fill de l'Angèlica Arranz Galiano i en Joan Egea Andreu, membres actius, entre d'altres iniciatives ciutadanes, de l'Alpha 63, l'Associació de Veíns del Barri Sant Josep, el Cine Club l'Hospitalet o l'Associació de Mares i Pares de l'Escola Patufet Sant Jordi, on estudiava llavors el seu fill, També van ser membres molt actius de la Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre, que va recuperar, després de molts anys sense celebrar-se, la Festa Major de l'Hospitalet Centre l'any 1981, quan es va realitzar aquesta fotografia.