Família Solanas a l'escala de la seva Torre a la Rambla de Just Oliveras núm. 17-19. Va ser encarregada el 1927 per l'empresari alfasaire Pere Solanas Borjas a l'arquitecte Luis G. Colomer i Ballot. Inicialment aquesta família havia viscut al carrer Major i, des de 1910, a la Rambla Just Oliveras, núm. 27, al costat de la casa d'estil modernista del contractista Joan Batlle Solanas, cosí de Pere Solanas, que era propietari dels molts terrenys a diferents llocs de l'Hospitalet, entre ells els terrenys compresos entre el núm. 17 fins el 27 de la Rambla Just Oliveras.
Es tracta d'una casa aïllada d'estil noucentista, amb les façanes als quatre vents, d'una sola planta amb la coberta de teula plana a quatre vessants, que és molt gran en proporció a l'edifici. Una escalinata amb barana i balustres dóna accés al cos que fa de rebedor, que sobresurt de l'alineament de la façana i on hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. A banda i banda hi ha dues finestres que tenen la llinda decorada amb relleus. Per sobre hi ha un fris llis on es troben els respiradors decorats amb relleus calats. Sota el ràfec de la teulada hi ha un fris amb motius florals esgrafiats.
La casa està envoltada per un jardí i la porta de la tanca que dóna a la rambla està flanquejada per dues pilastres coronades per fanals de forja. La tanca del pati és una reixa de forja col·locada damunt un sòcol de pedra.
En part del jardí de la finca, amb façana també a la Rambla Just Oliveras, la família va promoure la construcció de tres edificis annexos a la Torre, construïts pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba en diverses fases entre els anys 1910 i 1921. Responen a una mateixa fórmula constructiva, establint-se entre ells, malgrat algunes diferències en la composició de les plantes baixes, una evident unitat formal. Tots tres utilitzen el maó vist com a material dominant, combinat amb pedra de la mateixa tonalitat ocre a les obertures i arrambadors i el ferro forjat artísticament a les obertures.
A la fotografia, realitzada durant la Festa Major de 1955 pel fotògraf Joaquim Company, s'observa, asseguda al centre, na Gertrudis Torras Masvidal, de vuitanta anys, vídua des de 1942 de'n Pere Solanas Borjas (conegut, de igual manera que el seu germà Roc, amb el sobrenom de Manets pel fet que eren propietaris, al barri de Sant Josep, dels terrenys i la masia Cal Manets), flanquejada pel seu fill Peret, amb corbata i ulleres de sol, i pel seu gendre, Francesc Fisas Viñas, natural de Vallirana. Darrera, dreta, la seva filla Antònia Solanas Torras i els fills d'aquesta: Pere, el petit, al mig, que ensenya el que sembla un regal rebut feia poc, potser un cronòmetre, i Francesc, que posa la seva mà sobre l'espatlla del seu pare.
Tot i que la seva germana Antònia era cinc anys més gran que ell, qui va heretar la casa va ser en Peret Solanes, nascut el 1907, que, casat ja amb Montserrat Pinós Clotet i amb dos fills, Pere i Montserrat, va morir juntament amb la seva dona el 1968 en un tràgic accident de cotxe.
