Vista parcial de la que, després de la guerra civil, va ser la nova Plaça de l'Ajuntament, que fins llavors no existia, ja que la filera de cases setcentistes que hi havia davant de l'Ajuntament, que van ser enderrocades el 1936, estaven arrenglerades seguint l'antiga alineació de l'estret carrer Major al seu pas pel davant de l'Ajuntament. A la fotografia es veu l'inici de la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que ompliria posteriorment tota la plaça, ocupant també el solar de l'antiga vaqueria de Can Xerricó, que feia cantonada amb el carrer Baró de Maldà, antic propietari d'aquests terrenys.
Manuel Puig i Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament.
L'edifici, inaugurat el 1950, va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al PEPPA de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant.
Els parterres, mitjançant plantes, dibuixen el nom de FRANCO i il·lustren clarament el moment en el que va ser feta la fotografia.
A la dreta de la imatge, en segon pla, es veu l'edifici del Cinema Oliveras, construït al carrer Baró de Maldà el 1924 per l'empresari Lluís Oliveras Norta, el mateix empresari que va fer construir el Cinema Imperial a la Rambla Just Oliveras amb el carrer Barcelona el 1911. El Cinema Imperial, que va ser el primer el primer edifici construït a l'Hospitalet per a fer projeccions cinematogràfiques, amb capacitat per a set-cents espectadors, va anar perdent protagonisme a causa de la construcció del més comfortable Cinema Oliveras i, el 1934, va ser reconvertit en el Garatge Oliveras, que es va mantenir fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per fer-hi un gran bloc de pisos.
El cinema Oliveras, que va passar a ser propietat de Josep Campreciós i Josep Mitjavila des de 1934, va acollir, des de la fundació de l'entitat el 1981 i fins el seu enderroc el 1989 per a fer un altre bloc de pisos, les multitudinàries sessions que cada dimarts al vespre organitzava el Cine Club L'Hospitalet així com la primera i segona edició de la Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans, el 1984 i 1985 respectivament.
El Cine Club l'Hospitalet va ser una important entitat que va arribar a tenir més de cinc cents socis i que va ser premiada el 1988 per la Generalitat com a millor Cine Club de Catalunya i va arribar a gestionar una subseu de la Filmoteca de Catalunya a l'Hospitalet.
Un cop va ser enderrocat el Cinema Oliveras, les sessions de cinema del Cine Club, veritable punt de trobada pels hospitalencs amants del cinema de l'època, van passar a fer-se els dimarts a la sala petita del Teatre Joventut i els dijous al vespre a la sala quatre del Rambla Cinemes, l'antic Cinema Rambla construït el 1954 i modificat en quatre sales el 1990, fins poc abans del seu enderroc, que va tenir lloc el 2010.
